Mor el premi Nobel alemany Günter Grass als 87 anys

L'escriptor alemany Günter Grass ha mort als 87 anys en un hospital de la ciutat de Lübeck (Alemanya), on vivia, segons ha informat en un comunicat la seva editorial, Steidl. L'autor d’El timbal de llauna (1959) va guanyar el Premi Nobel de Literatura i el Premi Príncep d’Astúries el 1999. Nascut el 16 d'octubre del 1927 a Gdansk (Polònia), va ser reclutat el 1944 per la Força Aèria alemanya i després de la II Guerra Mundial va estudiar a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf.

La seva obra més emblemàtica, El timbal de llauna, que narra la vida d’Oscar Matzerath, va irrompre a l’Alemanya de la postguerra i va rebre tants elogis com crítiques per part dels qui veien en el llibre un mirall massa real del sorgiment del nazisme i de la II Guerra Mundial. La popularitat d'aquesta obra, per la qual fins i tot va haver d'anar als tribunals per una acusació de pornògraf, va augmentar el 1978, quan Volker Schlöndorff la va portar al cinema i va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

Malgrat que l'any passat va deixar d'escriure novel·les, Grass, gran defensor del canceller socialdemòcrata Willy Brandt, ha estat immers en la polèmica gairebé fins al final de la seva vida. L'últim episodi va tenir lloc fa tres anys, quan Israel el va declarar persona non grata pel poema El que cal dir. En aquesta peça, Grass descrivia Israel i el seu arsenal nuclear com un perill per a la pau mundial. El Govern d’Israel va reaccionar prohibint-li l'entrada al país. En aquest poema, l'escriptor assegurava que estava escrivint amb la seva "última tinta".

En la presentació de la seva autobiografia Tot pelant la ceba, l'agost del 2006, va confessar a un diari alemany haver format part en la seva joventut de les Waffen-SS, unitat del partit nazi i cos paramilitar de combat particularment actiu en la perpetració de l’Holocaust. Va assegurar que el seu ingrés no va ser voluntari i que el van destinar als 17 anys a Dresden, on va servir en la desena divisió blindada Frundsberg. Davant d'aquestes revelacions va rebre fortíssimes crítiques, i l'expresident polonès Lech Walesa va demanar fins i tot que retornés la seva condecoració com a ciutadà il·lustre de Danzig.

Grass és una de les figures destacades de la vida literària i civil d’Alemanya i Europa després de la II Guerra Mundial. En la seva producció destaquen també El gat i la rata i Anys de gos, que amb El timbal de llauna constitueixen l'anomenada trilogia de Danzig. Altres obres seves són: El rodaballo (1977), En el cuarto trastero (1982), Últimos bailes, novel·la que va publicar el 2003; El meu segle, una recopilació de les seves reflexions sobre cadascun dels anys del segle XX, inclosa una sobre el bombardeig nazi de Guernica durant la Guerra Civil, i assajos polítics com Alemania: una unificación insensata. També destaca per la seva obra dramàtica amb obres com Los plebeyos ensayan la rebelión.

Compromís polític

Autor compromès, va ser un dels intel·lectuals signataris, el 1989, de la carta que va reclamar al llavors president dels Estats Units George Bush (pare) un diàleg amb Nicaragua. També va ser crític implacable amb la política seguida per George W. Bush, que considerava una amenaça per a la pau mundial per la seva actuació a la guerra de l’Iraq. Va defensar Salman Rushdie quan aquest autor rebia amenaces de mort del règim iranià per la seva obra Els versos satànics. Va criticar amb duresa el 1997 el subministrament alemany d'armament a Turquia i la denegació d'asil al poble kurd.