Organitzacions cristianes preparen un ‘escrache’ contra Rouco
Redes Cristianas i Fe Adulta critiquen “el pis de luxe” de l'exarquebisbe de Madrid
Jubilació ve de joia, però al cardenal Antonio María Rouco el retir li està resultant un calvari, amb constants episodis de patiment des que el Vaticà el va apartar de l'arquebisbat de Madrid a l'agost, amb els 78 anys fets. Les crítiques més punyents al prelat se centren sobre els suposats luxes del pis on se'n va anar a viure el febrer passat; per la seva intenció inicial de continuar vivint al palau arquebisbal mentre el seu substitut, l'arquebisbe Carlos Osoro, trobava lloc en una residència d'avis desemparats als afores de Madrid, i també per resistir-se a la jubilació i per l'empipament amb què va assumir l'ordre del papa Francesc.
"El cardenal està vivint un calvari lamentable", reconeix un dels seus més estrets col·laboradors, que demana l'anonimat. A la sorpresa de la jerarquia catòlica s'hi uneix la vergonya de molts fidels i, també, l'alegria dels seus detractors. "Quan els déus volen destruir un home, primer l'embogeixen. No trobo una altra explicació per a les últimes decisions de Rouco", opina el sacerdot Carlos F. Barberá, citant la famosa sentència d'Eurípides. "Els qui apostem per una Església equitativa i igualitària pensem que aquest despropòsit mereix un rebuig públic, una denúncia profètica i un 'escrache' (intel·lectual, almenys)", conclou Redes Cristianas a l'editorial d'aquesta setmana. "Un escrache, por Dios!", ho titula. A Redes Cristianas s'hi apleguen 200 organitzacions molt actives i prestigioses, entre d'altres la Asociación de Teólogos Juan XXIII, el Foro de Curas, les Comunidades Populares, la Federación de Mujeres y Teología, el Movimiento por el Celibato Opcional i l'associació Católicas por el Derecho a Decidir.
"Que desmenteixin les informacions. Si són certes, que Rouco abandoni aquest habitatge de luxe", reclama Fe Adulta, un portal digital promogut per sacerdots, religiosos (alguns, jesuïtes com Francesc), religioses i nombrosos laics, amb gairebé 2.500 corresponsals. La seva directora, Inmaculada Calvo Torrejón, està promovent la recollida de signatures per demanar a l'arquebisbe de Madrid i al nunci (ambaixador) del Vaticà a Espanya, el també arquebisbe Renzo Fratini, que posin fi a "aquesta situació escandalosa". Ahir, a les 18.00, ja hi havia 679 signatures, totes de sacerdots i recollides només per Fe Adulta, i esperen tancar la setmana havent-ne recollit mil. L''escrache' davant el domicili del cardenal està convocat dimecres que ve al migdia.
També han entrat en aquest tema, amb molta severitat, dos dels mitjans de comunicació catòlics de més influència: la revista Vida Nueva i el diari Religión Digital. José Lorenzo, redactor en cap del prestigiós setmanari de la congregació marianista es pregunta a "No es lugar para cardenales": "És que no hi havia un lloc més discret per retirar-se? Com és que ningú va advertir-lo de la vergonya que li cauria al damunt i del mal que està fent a la imatge de tota l'Església? No cal que el cardenal hagi de viure sota un pont, però tenia a la seva disposició altres alternatives igualment dignes, però més d'acord amb aquesta Església pobra i per als pobres que reclama Francesc i que consagra l'Evangeli".
Religión Digital ha estat més bel·ligerant, amb múltiples informacions sobre la polèmica retirada del cardenal quan encara estava obstinat a continuar residint al palau arquebisbal, "com un okupa". El seu director, José Manuel Vidal, autor de l'anàlisi més completa sobre la vida i l'obra del poderós cardenal (Rouco. La biografia no autoritzada. Ediciones B), ha explicat que la polèmica ja està al Vaticà. "Estan escandalitzats. Em consta que hi va haver pressions d'alt nivell perquè fes marxa enrere [en la seva idea de quedar-se a viure al palau de l'arquebisbe]. Però el cardenal considerava que, amb tot el que ha fet per l'Església espanyola, tenia dret a continuar amb seu palau i el seu cotxe".
Aquests són les dades més fiables del pis de Rouco al carrer de Bailén, davant de la catedral de l'Almudena. Valorat en 1,7 milions, té 370 metres quadrats, amb sis habitacions, quatre lavabos grans i una terrassa àmplia. Les obres d'adaptació han costat 370.000 euros. L'arribada al pis del cardenal, al costat d'un secretari i dues religioses per al manteniment de l'habitatge, n'ha desallotjat quatre sacerdots. "Ningú no pot entendre que Francesc visqui en una residència modesta i un cardenal jubilat visqui amb tota mena de luxes. Quan el primer expressa el seu somni d'una Església pobra entre els pobres, el cardenal s'instal·la com un ric entre els rics. Aquest mal exemple és especialment cridaner en uns moments en què es demanda l'exemplaritat de les persones públiques i en els quals moltes famílies han perdut casa seva o es veuen obligades a demanar l'empara de familiars amb pensions baixes", escriu la responsable de Fe Adulta.
Els detalls del pis, publicats en desenes de mitjans de comunicació, elevant gairebé sempre les xifres, no han estat confirmats ni desmentits per l'arquebisbat, però semblen precisos. "És impossible que la reforma hagi costat mig milió", s'ha limitat a dir l'arquebisbe Osoro en declaracions a la SER. "És un pis que pertany a una fundació i algú ho va deixar aquí per a l'Església. Cal conèixer per dins Rouco. He estat el seu alumne a Salamanca i, quan se'l coneix, no crec que se'l pugui interpretar d'aquesta manera", va afegir.
També ha sortit en defensa del cardenal el seu substitut a la presidència de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Valladolid, el cardenal Ricardo Blázquez. Ho va fer Divendres Santo amb evident incomoditat. "Rouco necessita una casa amb certes qualitats i comoditats perquè és una persona que té una transcendència important a l'Església i en la societat i, com a tal, ha de convidar a determinades personalitats i tenir aquesta infraestructura per acollir-los amb la normalitat que es requereix", va declarar a Radio Nacional. En la mateixa entrevista, Blázquez va demanar que "l'Església sigui pobra i per als pobres".
"És més escandalós encara, i més feridor per a la sensibilitat cristiana [el Vaticà II relaciona aquestes males pràctiques amb les causes de l'ateisme modern], que es vulgui fer passar aquest disbarat com a reconeixement de la diòcesi als serveis prestats pel cardenal. Una exigència una mica estranya i que poc té a veure amb la humilitat i el servei que reclama l'Evangeli. Alguns bisbes encara no han arribat a entendre el fenomen de la mundanitat contra la qual clama el papa Francesc", va replicar Redes Cristianas al cardenal Blázquez.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.