L’esquerra del PSC acudeix al 24-M amb un ventall de marques i pactes

Les formacions polítiques a l'esquerra del PSC han apostat el 24 de maig per una insòlita paleta de denominacions, sigles i coalicions per reinventar-se. No existeix una fórmula única, ja que cada municipi és un món, però mai s'havia fet un esforç de confluència tan decidit com el que s'està aplicant en aquestes eleccions municipals, tot i que alguns personalismes han rebentat determinades candidatures.

Barcelona en Comú, liderada per l'activista de la PAH Ada Colau és l'exemple més conegut de la unitat, en què només falta la CUP local, que abomina de la marca de tal manera que és capaç d'equipar en els seus pasquins l'urbanista i exregidor del PSUC Jordi Borja amb el falangista Juan Antonio Samaranch.

Les dues forces principals sobre les quals pivoten les candidatures d'unitat són Iniciativa-Esquerra Unida i Podem. La formació, liderada per Joan Herrera, presenta llistes en gairebé 230 municipis, mentre que els segons aporten militants en unes 120 llistes de tot Catalunya, segons les seves xifres, ja que el partit de Pablo Iglesias no es presenta a les eleccions del 24 de maig com a tal. Els uns i els altres només comparteixen candidatura en 23 ciutats com Barcelona, Terrassa, Igualada, Vilafranca del Penedès, Calafell, Olot i l'Ametlla del Vallès sota la denominació En Comú. A Sabadell, Vic, la Seu d'Urgell, Sant Celoni, Salt, Igualada i Tordera la denominació és diferent en cada cas.

Al mateix temps, ICV ha pactat amb MES, els escindits del PSC, en altres 20 ciutats, i, posats a acordar, acudeixen junts amb la CUP a Caldes de Montbui i Vilassar de Mar. ICV comparteix candidatura amb el PSC a Sitges o Ripoll i amb Esquerra Republicana a Puigcerdà, Amposta o Llançà.

“O ens movem o ens mouen. O se suma abans de les eleccions o no se suma, els temps han canviat”, explica Lluís Moreno, secretari de política municipal d'ICV, que relata que ja està superada la fase en què els pactes es feien després de les eleccions i prenent gairebé sempre com a eix central el PSC. Iniciativa, per contra, es presenta en solitari en ciutats tan significatives com el Prat, on tenen l'alcaldia d'ençà que hi ha democràcia, Cornellà, Sant Boi de Llobregat i Badalona. Les dinàmiques locals en cada cas expliquen l'impediment de la confluència.

Des de Podem s'assegura que només s'adhereixen a “apostes de sobirania ciutadana que siguin apostes guanyadores”, com passa a Terrassa, Badalona, Cornellà i Molins de Rei. “No volem que es tracti d'una sopa de sigles, sinó que siguin llistes en què la ciutadania ocupi l'eix central”, explica Jaume Asens, candidat per Barcelona i integrant del Consell Ciutadà de Podem, la direcció espanyola del partit.

La denominació de la candidatura electoral, a més, no és una qüestió anecdòtica, ja que a l'hora de fer el recompte per a l'elecció dels diputats provincials i els consellers comarcals, hi ha de figurar una marca per saber a quin partit s'han d'atribuir els vots i regidors. I és aquí on les formacions polítiques han pactat també en cada cas amb criteris diferents. Per exemple, els regidors electes de Badalona en Comú computaran per Poble Actiu (CUP), mentre que els que resultin elegits amb aquesta mateixa denominació a Barcelona es comptabilitzaran per a Entesa pel Progrés Municipal (ICV).

La pluralitat de llistes s'explica en bona part per la dificultat per trobar candidats davant el desprestigi que viu la política. “Un partit que no té implantació nacional està incomplet. El nostre múscul és a l'àrea metropolitana, però també hem d'estar presents a Ripoll i Pinell de Brai”, explica Lluís Moreno.