L’Iran assaja una tímida obertura social

Als dos costats del carrer Hiyab, al centre de Teheran, se situen les sales d'esport femení. Tenen el mateix nom que l'avinguda, que significa vel, cosa que no és casualitat en un país amb símbols islàmics i revolucionaris plasmats a tot arreu i que marquen la vida quotidiana dels iranians.

Tot i això, alguna cosa està començant a canviar. Són petits gestos, tímides obertures socials. Aquesta setmana s'ha elaborat una normativa perquè les dones puguin entrar als centres esportius. El mes passat, va tornar a obrir l'Orquestra Simfònica de Teheran després d'anys de silenci per ordre de l'anterior president, Mahmud Ahmadinejad; i, poc abans, el 28 de febrer, la presentació d'un llibre de text en kurd va suposar un primer pas per complir la promesa electoral del president Hassan Rouhani que es respectarà el dret de les minories a estudiar en les seves llengües.

Nombrosos analistes observen amb cautela els canvis graduals introduïts pel Govern de Rouhani. Els veuen com a part d'una política estratègica per no encoratjar els sectors més conservadors en plena negociació nuclear amb les potències —els Estats Units, el Regne Unit, França, la Xina, Rússia i Alemanya— i estimen que si se signa l'acord final (la negociació continua almenys fins al juny), el president durà a terme les reformes socials a un ritme més accelerat.

Shahindokht Molaverdi, vicepresidenta dels Assumptes de la Dona i la Família, va anunciar dilluns passat que un comitè format per membres de la seva oficina i del Ministeri d'Esport i Joventut ha establert les regles perquè les dones assisteixin als estadis. Serà per fases i, en aquesta primera, l'objectiu és “possibilitar l'accés de les dones als partits de voleibol”, va afirmar. Abdolhamid Ahmadi, viceministre d'Esport i Joventut, va assenyalar que hi ha excepcions a la normativa, ja que les dones i les seves famílies no podran presenciar els esports que ell va denominar “masculins” com la boxa, la natació i el futbol.

Farnaz Rahimi, estudiant d'Educació Física, surt d'una les sales del carrer Hiyab. Creu que la notícia és positiva. “Però el problema és que no permet que les dones acudim als estadis de futbol”, afirma. “El futbol és l'esport més popular de l'Iran, però desafortunadament ara l'ambient dels estadis és tan immoral que prefereixo no anar-hi i veure els partits a la tele”, raona, per la seva banda, Fatemeh Sahraei, que practica karate.

La mesura resulta limitada en opinió de Bahar Mohammadnia, instructora de natació. Considera que “les federacions internacionals han de castigar l'Iran i, per exemple, no permetre-li ser amfitrió de cap esdeveniment tret que les dones puguem assistir als estadis. És exactament per això que ho permetran primer per al voleibol”, afirma.

La Federació Internacional de Voleibol (FIV) va decidir el novembre passat retirar l'Iran l'organització del Mundial Sub-19 d'aquest any a favor de l'Argentina. Alguns analistes consideren la decisió de la FIV com una reacció a la detenció de l'activista de doble nacionalitat iraniana i britànica Ghoncheh Ghavami, per tractar d'assistir com a públic a un partit de voleibol entre l'Iran i Itàlia. Va ser alliberada sota fiança després de gairebé cinc mesos de presó. Simin Moghimi, mestra de taekwondo, culpa les mateixes dones “perquè la majoria no reclamen els seus drets”, però és optimista sobre les recents mesures del Govern i les qualifica de “primers passos”.

Un altre símptoma d'aquesta tímida obertura que pretén el Govern moderat és la reobertura oficial de l'Orquestra Simfònica de Teheran al març. El Govern de l'anterior i més conservador president, Mahmud Ahmadinejad, la va dissoldre fa anys amb l'excusa de la falta de pressupost, una mesura aplaudida pels sectors ultraconservadors iranians, que sempre han vist la música amb recel. Ara, el Ministeri de Cultura ha contractat Ali Rahbari, un director d'orquestra conegut a tot el món, i el dia de l'estrena els músics van interpretar la simfonia número 9 de Beethoven a la sala Vahdat, plena de gent. Després del concert, Ali Rahbari va dir: “Aquesta nit és la millor de la meva vida, ja que veig renéixer l'Orquestra Simfònica de Teheran”.

Dies abans, s'havia obert una altra escletxa de llibertat en una de les escoles de Saghez, una ciutat del Kurdistán iranià, amb la presentació d'un text escolar escrit en kurd. Una de les promeses electorals de Rouhani era respectar el dret de les minories ètniques a aprendre els seus idiomes a les escoles. Aquest acte constitueix una primera fase per ensenyar les llengües d'altres ètnies a l'Iran, cosa que molts conservadors sempre han vinculat amb tendències separatistes.