A l’espera que Neymar torni a volar

“Preocupat no se l'ha vist mai, però segur que l'afecta. Segur que està al corrent del que passa”, sostenen al vestidor els seus companys i en donen fe els treballadors del club, els que obren els diaris i llegeixen notícies com les d'aquesta setmana, en què Ney ha tornat a estar a l'epicentre per culpa de Sandro Rosell i la manera en què va tramar el seu fitxatge. El fiscal ha sol·licitat que es cridi a declarar Neymar per les qüestions derivades dels contractes que el van convertir en jugador del Barça, però ell, en el que pensa, és a tornar a marcar. El Barça el necessitarà en la seva millor versió per fer front al Sevilla aquesta nit al Sánchez Pizjuán. El partit es presenta com un dels últims esculls que s'interposen entre l'equip i el títol.

A Neymar al camerino el veuen feliç; un dia, ballant amb Alves, un altre bromejant amb Rafinha o empipant Pepe Costa, que exerceix un càrrec difícil de definir però que recorda una mena de germà gran dels jugadors. Com si tot això no anés amb ell, es vesteix de curt cada matí, surt al camp d'entrenament que porta el nom de Tito Vilanova, a la Ciutat Esportiva del club a Sant Joan Despí, i meravella fins i tot els seus. “És un jugador espectacular”, sosté Piqué. “Un dels millors davanters del món”, admet Pedro, que assumeix la dificultat de disputar-se el lloc amb ell.

Per si queden dubtes que viu feliç, n'hi ha prou consultant les seves xarxes socials, on és habitual veure'l posar amb algun membre de la seva colla, de vegades amb gorra i samarreta jugant a pòquer, d'altres vegades cantant i ballant. No sembla que això incideixi en el seu rendiment. Una altra cosa és que sigui capaç de desesperar amb la mateixa naturalitat els seus rivals, a força d'actituds que sovint fan olor d'insolència —“és la seva manera d'entendre el joc, només això”, el defensen els companys—, com els aficionats culers, que des de fa un temps l'han vist fallar i queixar-se massa quan és substituït.

Aliè als problemes judicials del seu fitxatge, Ney manté la seva alegria al vestidor

“Ningú pot rendir al cent per cent durant tot l'any”, va dir no fa gaire Luis Enrique, que sempre el defensa, li ha donat posició de crac i l'ha tractat com a tal donant-li les mateixes vacances per Nadal que a Messi o permetent que anés al Brasil a celebrar l'aniversari de la seva germana aprofitant que, per acumulació de targetes, no tenia partit.

L'asturià el va deixar a la banqueta en el partit contra l'Almeria segons va dir, perquè acabava de jugar dos partits complets amb la selecció, un d'especialment dur contra Xile, del qual va sortir literalment trepitjat i tocat. Ney no marca a la Lliga des del 15 de febrer, contra el Llevant, i va aconseguir els seus dos últims gols al Camp Nou davant el Vila-real, en partit de la Copa del Rei el 4 de març. L'any passat va desaparèixer una bona temporada d'escena, per lesió, i va acabar jugant 26 partits de Lliga. En aquesta en suma 25. A Sevilla, si salta al camp, igualarà el còmput. Ha augmentat un 10% la seva capacitat de desbordament, ha marcat més gols —17 davant dels nou de l'any passat—, i suma una qualitat més bona de passades: l'any passat en van ser 803 en els 1.739 minuts en què va participar, i aquest any en sumen 848.

De barrejar, no barreja gaire, no és el seu estil i tampoc se li demana. La temporada passada es va aliar en 23 passades amb Cesc Fàbregas, en 21 amb Iniesta i en 17 amb Messi. La cadència l'uneix aquest any a Leo en 25 ocasions, a Jordi Alba en 17, a Luis Suárez en 15 i a Iniesta en 14. “Tot va més ràpid aquest any al camp. Si en alguna cosa ha canviat és que es busquen més directament i més fàcilment i l'estil afavoreix que ell corri, no és un jugador de gaire combinació”, expliquen als despatxos esportius del club. “Més val deixar-lo volar com si fos un colibrí”.