_
_
_
_

Els immigrants que diuen que són creients gairebé doblen els autòctons

La Generalitat fa per primera vegada un baròmetre sobre la religiositat a Catalunya

Camilo S. Baquero

Una de les qüestions que aborda el primer baròmetre sobre la religiositat, que aquest dimecres va presentar la Generalitat, és si els catalans tenen creences religioses. Un 55% assegura que sí i un 44% respon el contrari. Més enllà de la gran xifra, no obstant això, hi ha un matís: són els nascuts fora de la Unió Europea els que donen oxigen al si: un 77%, gairebé el doble del 43% dels autòctons que afirma que és creient.

A Espanya és anticonstitucional tenir registres de fidels, motiu pel qual no hi ha dades oficials. L'estudi pretén mostrar com es defineixen els catalans pel que fa al sentiment religiós i ha estat elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) amb entrevistes presencials a 1.600 persones, el 16,8% de les quals eren nascudes fora de la UE. Gairebé quatre de cada 10 consultats que van néixer a Catalunya van assegurar que “mai han estat creients”. De l'altre costat, entre la població immigrant, el 77% diu que “sempre” ho ha estat.

La diferència en les creences entre autòctons i població immigrada pot explicar el boom de centres de culte islàmics i evangèlics de l'última dècada. La vicepresidenta Joana Ortega i el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, també van presentar una nova edició del mapa religiós de Catalunya. Des del 2004, el nombre d'esglésies evangèliques ha crescut un 113% i ha passat de 341 a 725 registrades. Els centres de culte islàmics han augmentat un 84% (actualment n'hi ha 256).

El 52% dels catalans diu que és catòlic; el 18%, ateu

L'església catòlica continua sent la que té més centres de culte (6.701, el 83% del total), tot i que la revisió del mapa no actualitza el nombre de centres respecte del 2012. Entre el 2010 i el 2012 es van tancar 28 temples. Durant els últims deu anys també s'ha doblat el nombre de sinagogues, que ara són quatre.

“Catalunya és un exemple de convivència entre confessions religioses. En pocs llocs del món es pot viure amb tanta plenitud i llibertat el fet religiós”, va assegurar Ortega. Les dades diuen que el 53% creu que no hi ha conflicte entre veïns de creences diferents, però admet que no tenen relació amb seguidors d'altres credos.

Per religions, el 52% dels catalans diu que és catòlic; el 18%, ateu; el 12%, agnòstic; el 7%, musulmà; el 2%, evangèlic; i l'1,3%, budista. Una dada reveladora que no figura en l'estudi: només un 15% de les cerimònies de comiat de difunts són aconfessionals.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_