Benvingut, Thiago

Un any i una setmana després, Thiago ha tornat al futbol. Ha estat la millor notícia per a un Bayern que ja té la Bundesliga a la butxaca i que només és qüestió de temps perquè canti victòria. Mèrit de Guardiola, que suma 50 triomfs en els 61 partits que ha jugat en la competició alemanya. Un altre equip que va com una seda, en aquest cas a la Premier, és l'Arsenal de Wenger, que per fi sembla declarar-se candidat per, almenys, discutir-li el títol al Chelsea, que encara acumula set punts d'avantatge. Però l'efervescència de l'Arsenal és tota una notícia per als gunners, acostumats com estaven les últimes temporades a diluir-se en el tram final de la temporada.

→ De Sanctis (porter del Roma; 38 anys). L'equip de Rudy García ha perdut tota possibilitat de guanyar l'scudetto, llorer reservat altre cop per al Juventus. Resulta que el Roma ha empatat en vuit de nou partits consecutius i ha quedat lluny de la baralla. Fins i tot l'afició ha recriminat als jugadors la falta de resultats. Alguna cosa que sembla haver canviat, amb els dos últims triomfs per la mínima –aquest cap de setmana contra el Nàpols (1-0)–, en què l'experimentat porter De Sanctis ha tingut molt a veure.

→ Bellerín (lateral de l'Arsenal; 20 anys). Sagna semblava segur en el seu lloc, de lateral dret, fins a la irrupció d'aquest jove valor format a la Masia. Resulta que Bellerín, que fa servir les dues cames amb facilitat, que puja per la banda sense queixar-se i que també és un excel·lent marcador, demana pas a la Premier i a l'Arsenal, capaç de batre amb un bon marge el Liverpool (4-1). El defensa va obrir el marcador amb un gol fantàstic, amb un eslàlom en el vèrtex de l'àrea i un gran xut amb l'esquerra. El Barça s'està pensant la recompra d'un jugador que bé podria substituir Alves.

→ Marquinhos (central del PSG; 20 anys). Pretès pel Barcelona en els dos últims mercats, el PSG i Blanc han apostat per un jugador amb molt de futur. Tot i que l'eix de la defensa està completat per David Luiz i Thiago Silva, el veloç brasiler s'havia adaptat amb espectacularitat a la rereguarda dreta per fer seure rivals com Aurier i Van der Wiel. Contra el Marsella va començar a la banda, però amb la lesió de Luiz es va recol·locar com a central. I va tenir temps de marcar un gol que va donar aire al triomfador conjunt parisenc (2-3).

→ Ricardo Rodríguez (lateral del Wolfsburg; 22 anys). Va ser el seu millor partit amb el Wolfsburg, segon classificat a la Bundesliga. Primer va marcar un gol de penal i després, amb una falta lateral d'uns 40 metres, va llançar un centre enverinat que va botar abans de colar-se a la porteria per certificar la victòria contra l'Stuttgart (3-1). El jugador esquerrà, no obstant això, va empal·lidir, però, en una centrada al segon pal que va costar el gol al seu equip. Però això ni tan sols va espatllar la seva tarda.

→ Thiago (migcampista del Bayern; 23 anys). Va jugar 22 minuts però li van semblar que tocava el cel. L'Allianz Arena el va ovacionar i ell va retornar l'afecte amb somriures i abraçades, també amb aplaudiments a la graderia. No hi ha cap centrecampista més al Bayern amb la seva capacitat de desequilibri i passada, i sembla capital perquè l'equip alemany imposi la seva llei a la Champions, títol que semblen exigir a Guardiola, atès que la Bundesliga és qüestió de temps que caigui al sarró. Així ho van certificar després de vèncer el Dortmund aquest cap de setmana (0-1).

→ Gonzalo Castro (migcampista del Leverkusen; 27 anys). Durant la seva carrera havia jugat més de lateral que d'eix, però amb Schmidt la seva posició sembla clara al centre del camp. Tant és així que està davant de Rolfes i és el complement ideal per a Bender. Contra l'atrotinat Hamburg (4-0) i gràcies a la seva poderosa gambada i capacitat d'arribada des de la segona línia, va fer dos gols que fan cada cop més ferma la posició de l'equip en la zona Champions.

→ Ander Herrera (migcampista del Manchester United; 25 anys). Va començar la temporada de titular però les proves de Van Gaal per trobar el seu equip l'han fet seure a la banqueta o a la graderia durant força temps. Des de fa dos mesos, no obstant això, és la peça cabdal amb Carrick i Mata al centre del camp i amb ells la pilota flueix d'una manera més ràpida i precisa. Contra l'Aston Villa (3-1) va fer dos gols d'una execució preciosa, tots dos amb una arribada des de la segona línia. “Que no pari”, va revelar al seu cercle íntim.

→ Elvis Manu (extrem del Feyenoord; 21 anys). L'equip holandès disposa de joves determinants que demanen pas a Europa. De moment, competeixen amb l'Ajax per la segona posició (estan sis punts per sota) i han trobat en Manu un extrem veloç, amb regateig i de punteria afinada. Així ho va demostrar contra l'AZ Alkmaar (1-4), després de celebrar dos punts.

→ Alexis Sánchez (atacant de l'Arsenal; 26 anys). Està fent una temporada per emmarcar. Fora del Barcelona perquè el públic arrufava el nas davant el seu futbol vertical i menys pausat, el davanter ha trobat el seu lloc a l'Emirates. I tant li fa jugar de mitjapunta, com feia en la primera part de la temporada, que ara d'extrem per la recuperació per a la causa d'Özil. Contra el Liverpool va marcar un golàs, i ja suma 14 dianes i vuit assistències en la Premier. Sap que és un líder i compleix amb aquest paper d'allò més bé.

→ Ibrahimovic (davanter del PSG; 33 anys). Cap absolut de l'equip, fins al punt que Cavani busca equip per a l'any que ve perquè no es veu capaç de treure-li el lloc de davanter centre –actua més d'extrem–, Zlatan es troba d'allò més còmode en un equip parisenc que juga per a ell. No ofereix gaires desmarcatges ni els necessita, sinó que exigeix la pilota al peu per deixar anar la seva màgia en els últims metres. Davant el Marsella, va llançar la falta que va validar el gol de Marquinhos i va molestar Morel perquè es fes l'autogol definitiu.

→ Löic Rémy (davanter del Chelsea; 28 anys). La baixa continuada de Diego Costa –va sortir 10 minuts al camp i va tornar a demanar el canvi per una altra estrebada muscular­­– ­li ha donat els minuts que sempre li havia negat Mourinho. “Sóc injust amb ell”, va reconèixer l'entrenador, sabedor que el francès està aconseguint uns nombres tan destacables com necessaris (un gol cada 129 minuts). Ja va marcar a Hull la setmana passada i va repetir gesta aquest cap de setmana contra l'Stoke per donar als blues el triomf definitiu (2-1).