La Xina emprèn la pitjor onada de repressió des dels anys noranta

L'activista xinesa Li Maizi planejava fa un mes dedicar el Dia de la Dona, el 8 de març, a repartir adhesius contra l'assetjament sexual. Va ser detinguda per això el 6 de març, juntament amb 9 companyes més. Cinc d'elles, inclosa Li, estan sota custòdia policial. El seu projecte per crear consciència ciutadana contra els oportunistes sexuals en el transport públic constitueix, segons la Policia, un intent de “provocar disturbis i crear problemes”, un dels càrrecs més utilitzats pel règim xinès contra els dissidents. Un règim que des de l'arribada al poder de Xi Jinping duu a terme la "persecució més greu de defensors dels drets humans des de mitjans dels anys 90",  segons l'organització China Human Rights Defenders (CHRD).

Per Li i les seves companyes, aquest cap de setmana és clau. És quan s'acaba el termini que té la Policia xinesa per sol·licitar que es presentin càrrecs formals contra elles. Si continuen empresonades la setmana que ve, suposarà un fort indici que la Fiscalia dóna suport al cas contra elles i planeja sotmetre-les a judici. El càrrec de “provocar disturbis i crear problemes” pot implicar cinc anys de presó.

Les cinc –Li Maizi, Wei Tingting, Wu Rongrong, Zheng Churan i Wang Man– formen part d'un petit, però molt dinàmic fins ara, cercle d'activistes contra la discriminació femenina. Li, en particular, havia encapçalat campanyes imaginatives per exigir més lavabos públics per a elles o per denunciar la violència de gènere.

La seva detenció no és un cas únic a la Xina, on des de l'arribada al poder de Xi Jinping, completada el març del 2013, s'ha limitat l'espai per a la societat civil, ja sigui mitjançant el control d'internet, l'enduriment de la censura en els mitjans de comunicació o bé molta més atenció al material que circula a les aules.

Un informe de CHRD calculava el mes passat que el 2014 van ser detinguts 955 defensors dels drets humans, gairebé tants com en els dos anys previs junts (1.160). Molts van ser arrestats en dos moments particularment sensibles políticament, prop del 25è aniversari de Tiananmen al juny i durant les manifestacions prodemocràcia a Hong Kong a la tardor.

“El Gobierno de Xi ha reduït dràsticament el limitat espai que quedava per a l'activisme pro drets humans. Molts activistes que treballaven en àrees que prèviament les autoritats no haurien considerat sensibles, o menys amenaçadores des del punt de vista polític, van haver d'encarar més assetjament i persecució”, apunta l'informe.

Per Human Rights Watch es tracta de "la pitjor repressió des dels anys 90", apunta des de Hong Kong la investigadora d'aquesta organització Maya Wang. Wang considera preocupant que la repressió no tan sols abasti detencions –campanyes similars d'empresonaments ja es van viure en anys recents–, sinó que tingui un caràcter "exhaustiu", des del paper d'internet fins a la llibertat d'expressió. Una sèrie de projectes de llei embrionàries, sobre les organitzacions no governamentals o contra el terrorisme, podrien reduir encara més l'espai disponible, segons alerten els defensors dels drets.

Wang atribueix des de Hong Kong aquest enduriment al temor de Xi, després que va arribar al poder, que el Partit Comunista pogués córrer el perill de “perdre el seu control del país”, especialment veient les revolucions populars en països com Ucraïna, Geòrgia o Egipte en els primers anys del segle XXI. Mitjançant l'augment del control, opina, el règim “redueix la capacitat de pressionar el Partit allà on el Partit no vol ser pressionat des de baix”.

En la campanya ja han caigut alguns dels defensors dels drets humans més destacats del país, com l'advocat Pu Zhiyong, sota custòdia policial, o el professor universitari Ilham Tohti, una de les veus més moderades en defensa dels drets de la minoria uigur i que va ser condemnat l'any passat a cadena perpètua.

Aquest any res indica que hagi de millorar. A més de les cinc dones, el mes passat va ser arrestat i posat en llibertat sota fiança Ou Shaokun, famós activista cantonès contra la corrupció. Ou va ser acusat d'haver contractat els serveis d'una prostituta, cosa que ell nega. I en un cas del tot surrealista, a Xinjiang un home de l'ètnia uigur va ser condemnat a sis anys de presó perquè es va deixar créixer la barba, segons van informar els mitjans locals fa una setmana. Davant l'escàndol que aquesta sentència ha suscitat, les notícies publicades als mitjans xinesos sobre aquest tema han estat ràpidament censurades.