Agredir sanitaris i professors serà penat amb fins a quatre anys
El Codi Penal amplia els funcionaris protegits com a autoritat pública
Durant els últims cinc anys s'han comptabilitzat més de 2.000 agressions a metges a tot Espanya. En vuit de cada deu casos, amb lesions físiques. Una vegada al jutjat, aquests atacs es poden considerar tant faltes com delictes, cosa que l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) fa anys que lluita per canviar. L'aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma del Codi Penal dijous passat posa fi a aquesta heterogeneïtat: agredir metges o professors quan treballen és atemptat contra l'autoritat i comporta fins a quatre anys de presó.
Una esmena a l'article 550 del Codi Penal aclareix quan es produeix un atemptat contra funcionaris sanitaris i educatius, cosa que la jurisprudència ja havia recollit en molts casos per l'aprovació de normatives autonòmiques i pronunciaments judicials. La consideració inclou 570.000 funcionaris docents, segons dades del Ministeri d'Educació. També 115.000 metges i 165.000 infermeres comptabilitzats en el Sistema Nacional de Salut, a més de fisioterapeutes, tècnics i altres professionals que se sumen a altres empleats públics ja considerats autoritat, com jutges o policies.
Article 550
- "Són reus d'atemptat els que agredeixin o, amb intimidació greu o violència, oposin resistència greu a l'autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els escometin, quan es trobin en l'exercici de les funcions dels seus càrrecs".
- "Els atemptats seran castigats amb les penes de presó d'un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l'atemptat és contra l'autoritat [...]". Són "actes d'atemptat els comesos contra els funcionaris docents o sanitaris que es trobin en l'exercici de les funcions pròpies del seu càrrec, o en ocasió d'elles".
Juan José Rodríguez Sendín, president de l'OMC, ha qualificat aquest canvi com “l'èxit més important en la lluita contra aquesta xacra” quan va presentar al març les últimes dades sobre agressions a facultatius. L'OMC va crear el 2009 un Observatori Nacional d'Agressions poc després de la mort de la doctora María Eugenia Moreno, una resident de 34 anys que va ser assassinada per un pacient mentre treballava en un centre de salut de Moratalla (Múrcia). Al cap dels anys, moltes fiscalies provincials van anar signant protocols o acords amb els sistemes sanitaris regionals per considerar les agressions com a delicte d'atemptat. Fins i tot quatre comunitats autònomes –Aragó, València, Extremadura i Castella i Lleó– han aprovat lleis que així ho preveuen, segons Alberto Becerra, coordinador de l'Observatori.
Becerra diu que està content i alhora disgustat amb la reforma. Content perquè les denúncies davant d'una agressió a un metge seran tractades de forma homogènia, considerant-les delicte i amb pena de presó per a l'agressor. I disgustat perquè “s'ha deixat passar l'oportunitat de fer una llei específica” que inclogués també les amenaces, les injúries, les vexacions i les coaccions. “No incloure-ho d'alguna manera suposa que es permet la gratuïtat de l'insult al metge”, assenyala.
No només els sanitaris quedaran més protegits. La Fiscalia General de l'Estat considera des del 2008 que també els professors tenen la condició d'autoritat a efectes penals. Així ho va establir en una circular per a les fiscalies de tot Espanya. Diverses comunitats autònomes ja han impulsat normatives per protegir els docents públics. Madrid va obrir el debat el 2009, i després ho van fer La Rioja, la Comunitat Valenciana, Galícia i Castella-la Manxa, entre d'altres. La LOMCE inclou directors i professors com a “autoritat pública” i reconeix que el seu testimoni preval sobre el de la família o l'alumne en cas de conflicte.
El canvi en el Codi Penal apuntala així una realitat que ja s'havia anat reconeixent. “Durant els últims anys s'han produït un gran nombre de sentències en les quals s'ha condemnat pel delicte d'atemptat pares i alumnes”, assenyala l'advocada Carmen Perona en el seu llibre Práctica docente. El Derecho en defensa de tus derechos, publicat per CCOO.
“Ser autoritat en el Codi Penal també suposa responsabilitats. Si un docent clava una bufetada, per exemple, ara es considerarà delicte de lesions. Dirigir-se a un alumne amb un ‘Calla, grassonet!’ era una amonestació administrativa i ara és un delicte contra la dignitat de la persona”, explica Perona. Per Nicolás Fernández Guisado, president del sindicat educatiu ANPE, el canvi és “important però no suficient”. “Cal millorar els protocols d'intervenció i implicar-hi professors, famílies i autoritats. Fer pedagogia i evitar aquests casos”.
Professionals privats, sense protecció
Després dels metges, els infermers són els professionals que pateixen més agressions, segons un estudi recent del Ministeri de Sanitat que parla de 30.000 professionals sanitaris que van patir algun tipus d'agressió física o verbal entre el 2008 i el 2012.
En el cas dels docents, el sindicat ANPE elabora un informe anual a partir de les trucades que reben a l'Oficina del Defensor del Professor. El curs passat van registrar 3.300 trucades de professors. El 7% al·ludien a agressions d'alumnes i l'1%, de pares o familiars.
Els professors i els metges de centres privats i concertats queden fora de la consideració d'autoritat pública. L'Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha demanat que s'inclogui els metges de la privada, sobre els quals van augmentar els atacs el 2014. Què passa amb els professionals d'hospitals de gestió privada com els quatre que ha obert Madrid durant els últims anys? A l'efecte de serveis i accés, són hospitals públics, però els metges estan contractats per una empresa privada. "Entenc que tothom qui treballi en el sector públic, amb independència del model de gestió, ha de ser considerat autoritat igual", opina Julián Ezquerra, secretari general del sindicat mèdic Amyts, que no creu que s'hagi d'estendre la consideració d'autoritat pública als metges de la privada.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.