Els comptes submergits del PP

Diverses investigacions judicials han anat deixant al descobert des de l'any 2009, com una marea constant, els fonaments financers del Partit Popular. El tancament de la primera fase del cas Gürtel i de la causa derivada sobre els papers de Bárcenas, les nombroses peces que formen el cas Palma Arena, a les Balears, i fins i tot la causa sobre les targetes opaques de Caja Madrid, han deixat de manifest que el partit del Govern espanyol va finançar el seu funcionament durant dècades amb grans quantitats de diner negre. La constatació més contundent d'aquest fet la va fer aquesta setmana el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que en la seva interlocutòria sobre els papers de Bárcenas va certificar l'existència d'una caixa b en el PP, a la qual es recorria de forma “sistemàtica”. El que hi ha continuació són els episodis més significatius d'aquesta operativa, extrets de les diverses resolucions judicials.

La comptabilitat secreta de Bárcenas recull pagaments d'empresaris per valor d'uns vuit milions d'euros. En la interlocutòria de dilluns passat, el jutge Ruz considera veraços no menys de 5,27 milions d'euros, abonats per un total de 22 empresaris de l'obra pública i l'exsecretari d'organització del PP gallec Pablo Crespo. Aquests diners, ingressat en els comptes de donatius del partit previ fraccionament per fingir que es complien els límits de la Llei de Finançament de Partits Polítics, van tenir diversos usos.

La majoria –1,55 milions d'euros– es va destinar a les obres de reforma de la seu central del partit, al carrer Génova 13, de Madrid, entre el 2005 i el 2010. Per aquests pagaments en diner negre, Unifica, l'empresa d'arquitectura que va executar les obres, oferia al partit un descompte d'entre el 8% i el 10%. A més d'això, el PP s'estalviava part del pagament de l'IVA, per un total de 220.167 euros, mentre que Unifica eludia part de la quota de l'impost de societats, que li corresponia per 1,57 milions d'euros.

La seu central no va ser l'única sufragada en negre. Les seus regionals de Biscaia i La Rioja també van rebre finançament opac. Per a la seu biscaina, Bárcenas va crear una nova comptabilitat paral·lela, en què es recullen quatre ingressos per valor de 36.000 euros. A Logronyo, l'ajuda econòmica en b va ascendir a 200.000 euros, segons ha reconegut Bárcenas.

El “sistema de comptabilitat dual” del PP va permetre el pagament de sobresous a persones ocupades o vinculades al partit, com els 86.545 euros que va rebre l'exconseller navarrès Calixto Ayesa per deixar la seva consulta de dermatòleg per dedicar-se a la política els anys noranta. El jutge Ruz no ha aconseguit trobar indicis, més enllà del contingut de la comptabilitat secreta de Bárcenas i el seu testimoniatge, que confirmin el pagament de sobresous trimestrals a la cúpula de la formació conservadora, entre els quals, tots els exsecretaris generals des del 1990. En els comptes també figuren pagaments a víctimes del terrorisme o a fundacions com Humanismo y Democracia.

Els papers recullen el pagament amb diner negre de les despeses de sis campanyes electorals per un total d'1,17 milions d'euros. La formació conservadora va tenir aquesta ajuda econòmica en els comicis catalans del novembre del 2003, en les eleccions generals i andaluses del març del 2004 i el març del 2008 i en les europees del juny del 2009. Ruz ha decidit enviar als jutjats de Toledo la causa sobre el presumpte pagament de 200.000 euros per l'empresa Sufi per a la campanya de María Dolores de Cospedal en les eleccions autonòmiques del 2007 a Castella-la Manxa. Aquests diners, segons Bárcenas, es van lliurar a canvi de la concessió de la contracta de recollida d'escombraries a Toledo.

En la interlocutòria, per la qual obria judici a 43 persones per la primera fase del cas Gürtel, el jutge Ruz establia també que el PP es va beneficiar de 328.440 euros que van servir per pagar les campanyes a les eleccions municipals el 2003 a Majadahonda i Pozuelo de Alarcón (Madrid).

En la comptabilitat de Bárcenas també figuren pagaments a professionals liberals, entre els quals, a un catedràtic i a un advocat i a l'empresa Instituto de Estudios Sociales, de l'assessor electoral del PP Pedro Arriola, que presumptament va ingressar de sotamà 12.000 euros el 1992.