Estructures d’Estat

Aquests últims anys els ciutadans de Catalunya hem fet un curset accelerat de nous termes (polítics?) gràcies a l'aportació dels líders de l'independentisme tant polític (CiU i ERC) com social (ANC i Òmnium): procés (la saviesa popular ho ha transformat en el prucés), estructures d'Estat, eleccions plebiscitàries, consulta alternativa, transició nacional de Catalunya, Pacte nacional pel dret a decidir. Tanta diversitat entretindrà de valent els estudiosos de la ciència política, que podran reflexionar si aquests termes i les seves definicions s'acosten més a la revelació que a la ciència.

La que més em crida l'atenció és la creació d'estructures d'Estat. Els dos partits de Govern (CiU i ERC) han acordat que les eleccions anticipades se celebraran el 27 de setembre (si el dubte de Junqueras no ho impedeix) i que mentrestant es crearan unes estructures d'Estat per avançar en el suposat cas que el nou Govern decideixi declarar la independència de Catalunya. O sigui, avançar-se a l'opinió de la ciutadania, fer servir recursos públics en benefici de la seva opció ideològica i utilitzar tota la maquinària del Govern per incidir en el vot ciutadà. Tot fet amb molta il·lusió però amb poc sentit democràtic.

Al Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya, elaborat per un consell assessor àulic, es va establir quines haurien de ser les estructures per crear un Estat nou. El Govern va comprovar que eren moltes i que fins al 27-S no tenien temps d'elaborar-les totes i es va limitar a escollir-ne només sis, suposo que deuen ser les imprescindibles per posar els fonaments del suposat nou Estat.

Els líders del nou Estat semblen uns destralers que no saben què tenen entre mans

Som-hi. ERC i CiU van decidir incloure a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos aquestes sis estructures. Era tanta la il·lusió que no van parar prou atenció a la redacció i a les possibles il·legalitats del text. El Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat va emetre un dictamen en el qual considera que cinc de les sis estructures d'Estat desbordaven la Constitució i l'Estatut. El Consell conclou que els projectes de llei de l'Agència Tributària, el de l'autoritat catalana de la competència, el d'infraestructures crítiques, el de seguretat nuclear i el del repartiment de dividends entre la Generalitat i l'Estat no s'ajusten a cap de les dues normes.

Els líders del nou Estat semblen uns destralers que no saben què tenen entre mans. Malgrat tot avancen amb rumb fix i ja han posat al capdavant de la gran missió uns comissaris polítics d'ERC que vigilaran que els de CDC siguin productius i no s'entretinguin amb les homilies dominicals de Duran i Lleida contra el procés.

Us revelo un secret a veus. No tenen ni intenció ni capacitat de crear res nou. És un nou parany perquè no ens adonem del que han pactat i el que sí que estan fent: la destrucció de les estructures d'Estat que ja hi ha –la sanitat, l'educació, els serveis a la dependència, el patrimoni públic, la gestió pública de l'aigua, el patrimoni natural, la universitat–.

Vegem-ne alguns exemples: un bé comú i un dret d'accés bàsic com és l'aigua ha passat a mans privades amb la venda de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat. La gestió privada de l'aigua afecta el 83% de la població catalana i el 74% del monopoli està en mans d'Agbar (propietat de La Caixa). Amb el Govern de CiU i ERC el subministrament, el cabal ecològic dels rius i l'explotació dels aqüífers estarà en mans del benefici privat.

La sanitat pública està patint un procés de degradació per les greus retallades pressupostàries i de personal, mentre que es privatitzen serveis i es deixa en mans privades la gestió del dret bàsic a la salut. En tot aquest procés els casos de corrupció i malversació de fons públics han estat notoris. Les escasses polítiques mediambientals que han aconseguit superar l'anihilament del Govern tendeixen a entendre el patrimoni natural com una mercaderia, en un model on els parcs naturals només poden subsistir si hi ha negoci privat.

Per Mas, la cooperació publicoprivada és un element bàsic per crear les noves estructures d'Estat. La traducció concreta ha estat BCN World, que ha suposat un negoci immens per a La Caixa, ja que el Govern li ha requalificat unes 500 hectàrees de terreny rústic, que ha passat a ser urbanitzable. Es desenvolupi el projecte o no, ells ja tenen el negoci fet.

Així doncs, què són les noves estructures d'Estat? Fins on sabem, vista la pràctica del Govern i dels seus socis, consisteix en el desmantellament de les estructures públiques i la seva privatització, ja sigui de la propietat ja sigui de la gestió, amb el benentès que qualsevol forat o fiasco privat serà ràpidament cobert amb els recursos públics. Tot un assaig del que significarà el nou país.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història