_
_
_
_

Brussel·les es mobilitza per frenar la inestabilitat al sud del Mediterrani

La Unió Europea estudia enviar una missió a Líbia si forma un Govern d'unitat

Lucía Abellán

Després de la connexió que les autoritats tunisianes van establir entre els autors de l'atemptat terrorista perpetrat dimecres i Líbia, on suposadament van ser entrenats, els caps d'Estat i de Govern de la UE s'han compromès aquest divendres a estrènyer la cooperació amb Tunísia, però sobretot a aplicar les mesures necessàries per estabilitzar Líbia, que van qualificar de “repte seriós per a la pau i la seguretat que requereix tota l'atenció de la UE”. Entre aquestes opcions figuren l'enviament d'una missió –civil o fins i tot militar– per apaivagar les tensions. L'hipotètic desplegament només es produirà si prospera la iniciativa de l'ONU per formar un Govern d'unitat, segons les diferents fonts diplomàtiques consultades.

“En cap cas planegem una intervenció militar, però sí que preparem totes les possibilitats també en el pla de la seguretat per donar suport a aquest Govern”, ha emfatitzat l'alta representant per a la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, a la seva arribada a la cimera que ha conclòs aquest divendres a Brussel·les. Mogherini ha demanat als líders europeus un fort suport a qualsevol possible missió, els detalls de la qual perfila ara el seu departament. Les principals opcions consisteixen en una força per custodiar les infraestructures del país –i evitar, per exemple, atacs en connexions clau o instal·lacions petrolíferes– o en una missió d'entrenament per a les seves forces de seguretat. Els ministres d'Exteriors hauran d'examinar a l'abril aquestes possibilitats.

Tant Mogherini com els principals països del sud advoquen per anar dissenyant ja la possible missió per tenir-la definida en cas que l'Executiu integrador es constitueixi en breu i calgui desplegar-la. Però altres països han rebutjat aquestes presses i finalment les propostes han quedat retardades diverses setmanes, expliquen fonts diplomàtiques.

Europa sap que l'estabilització de Líbia és fonamental per al continent. Més encara que Síria i l'Iraq, la desintegració líbia afecta Europa per dues vies: el terrorisme i la gran afluència d'immigrants que travessen el país per arribar a territori comunitari. Sense un Estat que controli i amb dues faccions que es disputen el poder, el territori és permeable a tot tipus de tràfic (immigrants, gihadistes, armes...). El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha valorat “la implicació d'alguns líders europeus” –el president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, als quals ha citat pel nom–, així com de Grècia i Malta. Aquests quatre països constitueixen l'àrea més exposada a les convulsions del sud.

Fruït d'aquest compromís per aplacar els ànims en el veïnatge sud, Espanya ha demanat que en les conclusions de la cimera d'aquest divendres hi figurés un esment a la reunió de ministres d'Exteriors europeus i de països meridionals que Espanya ha organitzat per al proper 13 d'abril a Barcelona. Els Vint-i-vuit han donat la benvinguda a aquesta trobada –avançada per EL PAÍS– com “una oportunitat única d'escoltar els punts de vista dels veïns del sud”. La cita acollirà els titulars d'Exteriors dels països membres i els grans actors de la regió sud, inclosos Israel i Palestina. Síria i Líbia no estan convidats perquè no tenen d'interlocutors vàlids a causa de la situació interna d'aquests països. Rajoy ha anunciat aquest divendres que inaugurarà aquesta trobada, que tractarà de revisar la relació d'Europa amb els seus veïns meridionals i corregir errors de l'actual política de cooperació. La reunió se celebrarà al Palau de Pedralbes i s'hi convidarà el president de la Generalitat, Artur Mas, a fer una salutació de benvinguda.

Més enllà d'aquest marc general, els caps d'Estat i de Govern han posat el focus en Tunísia, l'única història d'èxit de les primaveres àrabs i que l'atemptat terrorista de dimecres passat ha entelat. “El risc és bastant evident: que Tunísia es converteixi en el proper graó d'activitat i violència de l'Estat Islàmic”, ha alertat Tusk. Tant ell com l'alta representant de la UE viatjaran a Tunísia a finals de mes per reforçar la lluita antiterrorista.

El comunicat de conclusions reflecteix aquest compromís, sense mesures concretes, i anuncia més cooperació en el desenvolupament econòmic i social del país. Respecte a Líbia, qualsevol mesura comunitària està supeditada al fet que prosperin els contactes que lidera l'ONU, amb Bernardino León com a enviat especial, per aconseguir un alto el foc al país i un Govern d'unitat.

“La influència de l'Estat Islàmic està augmentant de manera perceptible aquí. Líbia és al nostre pati. I si els problemes no es resolen a Líbia, la UE tindrà un enorme problema”, ha alertat la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha admès les dificultats de crear un Executiu d'unitat nacional. El president francès, François Hollande, ha parlat d'accions conjuntes contra el terrorisme i ha promès que França “s'associarà” al pla que presenti Mogherini.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_