Tunísia apel·la a la unitat enfront del terror

Un home de mitjana edat s'enfila al reixat de l'entrada i amb escarafalls –i l'ajuda d'un grapat de ciutadans– talla d'arrel els càntics acalorats dels congregats al costat del museu del Bardo, a Tunis. Obriran les portes perquè els presents entrin, de forma ordenada, i rendeixin per fi homenatge a l'interior del recinte a les 23 víctimes (20 estrangers i tres tunisians) del brutal atac terrorista perpetrat dimecres per tres individus a punta de kalàixnikov. “Ens volen terroritzar”, diu en Baha, estudiant de 19 anys, “han triat aquest museu, el Bardo, perquè és un dels símbols d'aquest país”. “Però no ho han aconseguit, mira quants som”, prossegueix davant la porta envidrada que deixa entreveure els primers mosaics del museu. Aquest dijous, el grup gihadista Estat Islàmic (EI) assumia l'atemptat contra els turistes en un enregistrament d'àudio de tres minuts.

L'Executiu tunisià reforça el control a les fronteres

Hores abans que l'àudio arribés a les xarxes socials, el president tunisià, Beji Caid Essebsi, va reunir la cúpula militar per reforçar el desplegament en la lluita contra el terrorisme, especialment a les poroses fronteres d'Algèria i Líbia. Perquè és precisament des d'aquí, sobretot de les muntanyes de Chambi, a l'oest, d'on ve la principal amenaça gihadista, amb grups com Okba Ibn Nafaa, autor de diversos atemptats contra les forces de seguretat. Aquest dijous, l'organització va lloar en un enregistrament difós per Afriqijah Media, braç mediàtic gihadista, l'atac al Bardo. Malgrat que Okba Ibn Nafaa ha mostrat el seu suport a l'Estat Islàmic en alguna ocasió, els dos grups encara no han segellat cap acord d'associació. Aquest dijous, les forces de seguretat tunisianes van detenir nou persones per la seva suposada col·laboració en l'atemptat.

L'himne de la nació, entre banderes de Tunísia i cartells amb la paraula “solidaritat”, acompanya la multitud que es dirigeix cap a una palmera que hi ha davant l'entrada del museu del Bardo, on diversos homes dipositen dues corones en record dels morts en l'atemptat. Al capdavant de la marxa, abillats amb les seves togues, el col·lectiu dels advocats, símbol de la primavera àrab que va deposar fa tres anys el dictador Zine al-Abidine Ben Ali. Just quan el Govern de coalició (amb la participació de polítics de l'antic règim, islamistes i liberals) intenta consolidar la transició democràtica, el terror ha fet la traveta als tunisians. “Ens volen desmoralitzar”, diu la Sophie, de 65 anys, a l'esquena de la manifestació, “volen desestabilitzar el país”. Per què ara? Per què a Tunísia? “No ho entenc, però hem de presentar-los batalla”. I aquesta batalla, postil·la al seu costat en Nevil, de la mateixa edat, passa per “la unitat”. Repeteix i repeteix, una vegada i una altra, la paraula “unitat”. “Sap vostè què ens diferencia de l'Iraq, Líbia o Síria?”, pregunta en Nevil, amb barba dura i ulleres per suportar el fort sol que cau sobre la capital tunisiana. “Ens diferencia que nosaltres estem tots units; ells són uns sunnites, altres xiïtes. Aquí estem tots units i per això el terrorisme no té futur al nostre país”.

La unitat del poble va ser també aquest dijous l'argument que va esgrimir el primer ministre tunisià, l'independent Habib Essid, per cridar totes les formacions polítiques a combatre junts el terror, a desactivar la narrativa gihadista que nodreix grups com l'Estat Islàmic. També van demanar unitat el potent sindicat UGTT i el líder del partit islamista Ennahda, Rachid Gannouchi. El Govern tunisià va identificar dijous Iassin Abidi i Hatem Jachnaoui com els dos terroristes abatuts en l'operació que va donar per conclòs l'assalt al museu. Les autoritats van apuntar dijous que tots dos van rebre entrenament en un camp gihadista a Líbia.

Els dos atacants abatuts van rebre entrenament a Líbia

El ministre de l'Interior va afirmar que els dos havien estat reclutats en mesquites a Tunísia i que havien viatjat a Líbia al setembre. Tunísia, pràcticament a l'una amb Aràbia Saudita, encapçala la llista de països emissors de combatents radicals cap a Síria i l'Iraq.

La majoria d'analistes coincideixen que a Tunísia es produeixen diversos factors que expliquen aquest fenomen: els anys de presó i tortura d'opositors i islamistes a les presons de Ben Ali; l'amnistia i excarceració de molts d'aquests radicals després de la revolució; la laxitud amb la qual els primers anys de democràcia s'ha tractat a les organitzacions islamistes i salafistes i la facilitat que grups terroristes com Al-Qaida –i ara també Estat Islàmic– han tingut per entrar en territori tunisià.

“Es creuen que són millors musulmans”, diu en Baha, “per fer la gihad, però nosaltres som tan musulmans com ells”. En Baha i el seu amic Aziz, també de 19 anys, coincideixen que la falta d'oportunitats, l'atur, porta molts a escoltar la crida de la gihad a les mesquites.

A uns pocs quilòmetres del museu, al llarg de la cèntrica avinguda Burguiba, el dol no ha trastocat gens els bulliciosos cafès i mercats. Si bé la seguretat davant el Ministeri de l'Interior ha augmentat lleugerament, la presència policial és com en la postrevolució. Els ressons de l'atac no arriben a trastocar el festival de músiques de Cartago, ja a mitjanit. Tunísia continua dreta.