Indecisos
Els tres reptes de les eleccions generals són la regeneració democràtica, la protecció social i el problema territorial
El desconcert i la indecisió dels electors augmenten de manera proporcional a la fragmentació de les forces polítiques que concorren a les eleccions. L'última enquesta del CIS, referida a les eleccions andaluses, donava un 40% d'indecisos. “No sé a qui votar”, exclama el ciutadà que es va desentendre fa temps del partit de la seva devoció i atén a la irrupció de nous grups amb interès i curiositat però sense tenir clar quin i per què hauria de merèixer el seu vot.
El detonant va ser Podem amb l'inesperat triomf obtingut en les eleccions europees i unes expectatives encara sostingudes en les enquestes subsegüents. Però l'exposició pública és exigent i Podem ha començat a tenir errors. El primer, la malaptesa a reaccionar d'acord amb les seves idees d'integritat i honradesa a les acusacions de corrupteles contra alguns dels seus dirigents més destacats. Petites corrupcions, comparades amb les que arrosseguen els grans partits, però irregularitats, al capdavall, davant de les quals no s'han sincerat oportunament ni n'han explicat els detalls. No han sabut dissoldre l'ombra de dubte que resta crèdit a les seves proposicions. D'altra banda, estan trigant massa a exposar el seu programa. “La gent”, aquesta categoria tan bàsica en la seva ideologia, es pregunta què acabaran proposant i en què quedarà la llista d'ofertes que tan bona acollida va tenir en les eleccions europees. Tots dos errors contrasten amb l'avenç de Ciutadans durant els últims mesos. Ells sí que han sabut reaccionar amb energia i promptitud davant de les corrupcions que els han anat apareixent, malgrat que, com en el cas de Podem, eren minúcies en el clima de corrupció general. I ja tenen un programa econòmic apte per a una discussió en la qual convindria començar a entrar.
Els fronts ineludibles de cara a les eleccions generals són clarament tres: regeneració democràtica, protecció social i problema territorial. El front de la regeneració democràtica no pot consistir només a canviar de cares i de noms de partits, sinó a introduir una altra manera de fer política més propera, comprensible i acceptable per al ciutadà. S'ha de combatre la desafecció amb mesures concretes, sens dubte, però també amb actituds noves. Si la desqualificació, l'agressivitat i l'atac segueixen sent l'únic motiu del discurs dels partits, el ciutadà seguirà desconnectat i desconcertat.
No interessa saber a qui van dirigits els atacs del PP o del PSOE, ni tan sols possibles pactes a priori, sinó saber què pensa aportar cada partit per resoldre els problemes que tenim. Ángel Gabilondo suscita entusiasme i enlluerna la gent citant Kant, no arremetent contra el PP o contra Podem.
El front de la regeneració democràtica no pot consistir només a canviar de cares i de noms de partits
No es tracta només, tot i que també, de canviar la forma del discurs polític. Els continguts ara són bàsics perquè el segon front és el de la reparació de les desigualtats i el sosteniment de l'Estat del benestar. No hauria de ser una segona qüestió, menys important que la de la regeneració democràtica, sinó que més aviat hauria de precedir en importància l'anterior, almenys, en el cas de l'esquerra.
Aquí hi ha molts temes que no es poden ventilar amb generalitats com la que s'han de blindar constitucionalment els drets socials. Els ciutadans esperen poder comparar mesures concretes destinades a crear llocs de treball, mantenir el sistema públic en sanitat i educació, resoldre la inatenció a la dependència. Volen saber qui serà capaç d'abordar una reforma tributària realment equitativa. Una de les raons per les quals plataformes com Guanyem i similars són ben rebudes és perquè no es devien del tema i al·ludeixen a aquestes qüestions de les quals els grans partits amb prou feines en parlen.
El tercer front inevitable és la reforma de l'Estat de les autonomies. O la reforma de la Constitució amb vista a abordar des del conjunt d'Espanya el mal anomenat problema català. No crec que sigui la qüestió més important per a la majoria de ciutadans, però tampoc crec que es pugui ignorar sense més. També a Catalunya els indecisos són una gernació pel que fa a aquest tema. I esperen propostes clares. Volen saber de debò a què atenir-se a propòsit de cada grup polític.
Evitar l'ambigüitat i eludir les generalitats, no dirigir-se tant a atacar a l'adversari, sinó a retratar-se un mateix davant totes les contingències que hi ha per resoldre, és el que estan esperant els indecisos per decantar el vot. A hores d'ara i amb tot el que ha passat, no sembla que el discurs de la por davant la inestabilitat política que pugui comportar la fragmentació parlamentària dissuadeixi ningú de votar els nous partits. Tots sabem que el bipartidisme potser afavoreix la governabilitat, però la dispersió obliga a pactar i, per tant, afavoreix l'activitat democràtica. Entre estabilitat i democràcia, és preferible més democràcia.
Victoria Camps és professora emèrita de la UAB
