Contractes espuris

L'adjudicació de contractes públics és un dels greus problemes sense resoldre en la legislació administrativa, malgrat la sobreabundància de normes i protocols. No només se segueixen concedint sucoses contractacions públiques a dit des de l'Estat, les autonomies, els Ajuntaments o les empreses públiques: a sobre, la picardia administrativa ha inventat fórmules com la fragmentació de contractes (fins a 12.000 euros no és obligatori el concurs públic) per esquivar l'adjudicació transparent d'obres o serveis.

En el cas del contracte adjudicat a dit per part de la Cambra de Comerç al despatx d'advocats Equipo Económico, fundat el 2006 per Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda d'Aznar, conflueixen les sospites sobre dues pràctiques controvertides que generen un ampli quadre d'irregularitats polítiques i administratives: el que es coneix com a portes giratòries, és a dir, el pas immediat de càrrecs polítics al sector privat i tornada al sector públic, i una suposada vulneració de la Llei de Contractes de l'Estat. Un projecte d'assessoria de 90.000 euros s'hauria concedit sense concurs públic a un despatx legal fundat per un exministre d'Hisenda que, per cert, va abandonar quan va tornar al Govern.

Sobre aquesta concessió cal demanar, com és de rigor, una investigació (conduïda per la Fiscalia Anticorrupció). Cal no deixar-se enredar per justificacions que es llancen com a pantalla; per exemple, la que assegura que el treball (un informe de l'impacte de la legislació sobre les Cambres que preparava el Govern) es va realitzar i es va lliurar (només faltaria!); o que les Cambres van pagar el servei amb diners privats, quan són un organisme públic que gestiona més de 100 milions procedents de Brussel·les. Més aviat caldria subratllar que el ministre responsable d'investigar les irregularitats dels altres –i que tant presumeix de fer-ho!– hauria d'haver estat especialment caut.

La lliçó que se n'ha d'extreure per al futur és que la normativa legal que regula les contractacions de l'Estat presenta llacunes que són necessàries i urgents de corregir. El que és òptim és limitar les concessions directes i eradicar la fragmentació de contractes. No ens hem d'enganyar: és una tasca difícil, perquè implica no només posar un pedaç legal immediat, sinó també crear una estructura eficaç d'intervenció i control que detecti les irregularitats abans o en el moment de produir-se. És a dir, requereix voluntat política, temps i diners.

Al mateix temps, s'ha d'acotar legalment més bé el tràfic incessant entre el sector públic i el privat en el qual s'entrecreuen influències i interessos. Equipo Económico està dirigit per l'exsecretari d'Estat d'Hisenda amb Montoro, Ricardo Martínez Rico. La Fiscalia hauria d'investigar fins a quin punt l'adjudicació (el 2012) es va deure a un joc indesitjable d'influències o a mèrits indubtables. Un altre cop sembla necessari estrènyer la llei i organitzar les estructures de vigilància sobre la destinació dels cabals públics.