Tsipras demana a Europa “solidaritat” i no només “obligacions”

Quaranta-cinc dies després de la presa de possessió d'Alexis Tsipras, les institucions europees es felicitaven ahir pel “primer dia de feina pròpiament dit”, per a l'inici de les negociacions tècniques entre Atenes i les institucions conegudes anteriorment com a troica, tot i que el soroll segueix sent la tònica. Alexis Tsipras s'ha reunit aquest matí amb el president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata alemany Martin Schulz, i unes hores més tard amb el president de la Comissió Europea, el conservador Jean-Claude Juncker. “Tsipras s'endurà un missatge rotund de Brussel·les”, segons un portaveu de Juncker. Però de moment segueix amb el seu discurs: el primer ministre grec ha demanat aquest divendres als socis que deixin d'imposar únicament “obligacions” a Grècia —en forma de retallades i reformes— i que ofereixin també “ajuda i solidaritat” a un país afligit d'un tipus de crisi humanitària, amb un 25% d'atur (i un 60% de desocupació juvenil) i les bosses de pobresa creixent a tota velocitat. Tsipras demana una mica d'aire després de la sobredosi de mà dura dels últims Eurogrups: “És el moment de donar un missatge d'esperança al poble grec i no només d'aplicar, aplicar i aplicar obligacions”.

Grècia i Tsipras no ho tindran fàcil. En el seu primer mes i mig al capdavant de Grècia no ha deixat de perdre aliats, amb atacs a tort i a dret que han trobat la resposta d'un Eurogrup hostil, amb Alemanya i els creditors oferint un elevat grau de duresa i altres països —els bàltics, els centreeuropeus, fins i tot els perifèrics rescatats, com Espanya, Portugal i Irlanda— molt reticents a la possibilitat rebaixar els compromisos de Grècia. Schulz ha parlat obertament de les “tensions” entre Grècia i els socis, i fins i tot Juncker, que en les últimes setmanes ha adoptat un paper de mediador per intentar evitar que s'enquisti el desacord entre les dues parts, s'ha mostrat “poc satisfet” de l'evolució de la situació a Grècia.

Fa dos mesos un accident a Atenes —la sortida de Grècia de l'euro— es descartava a les institucions europees. En públic tot segueix igual, però en privat ningú descarta res, encara més després que diversos ministres grecs hagin insinuat la possibilitat d'un referèndum o una votació sobre un tercer rescat (que seria una mena de plebiscit sobre l'euro) i que Atenes insisteixi sobre les reparacions de guerra amb Alemanya, enmig d'un ambient de desconfiança enrarida. En el futbol, els presidents dels clubs destitueixen els seus entrenadors tot just unes hores després de ratificar-los en el seu càrrec. Una sortida de Grècia segueix sent improbable però ja no impossible, malgrat les declaracions que se succeeixen sobre aquest tema. “Excloc el fracàs: no el vull, hem caminat junts fins aquí”, ha dit Juncker en rebre Tsipras. “Crec que si hi ha voluntat política, tot és possible", ha declarat Tsipras. Però la voluntat política, de moment, només s'entreveu en aquesta mena de frases retòriques.

Una prova és l'últim Eurobaròmetre de la UE: Se sent vostè ciutadà de la UE? Tres de cada quatre alemanys i espanyols diuen que sí; el 55% dels grecs contesten que no.