Només Madrid, el País Basc i Navarra van complir el límit del deute el 2014

El deute públic i l'atur persisteixen com els dos grans desequilibris de l'economia espanyola. Mentre que la desocupació comença a retrocedir, encara que amb més lentitud de la desitjable, el deute públic continua avançant. L'endeutament de les administracions públiques espanyoles va ascendir al 97,7% del PIB a tancament del 2014, cosa que significa un augment del 7% respecte al 2013, segons les dades difoses divendres pel Banc d'Espanya. Es necessiten 13 dígits per il·lustrar el volum del passiu del conjunt de les administracions públiques amb els bancs: 1.033.857.000.000 euros.

Aquest deute va créixer l'any passat en 67.687 milions. Encara que bona part d'aquest augment correspon al Govern central, les comunitats són les que van alimentar el seu passiu a ritme més ràpid. L'endeutament de les autonomies va créixer un 12% el 2014 fins als 236.7478 milions d'euros, l'equivalent al 22,4% del PIB. Aquesta dada serveix per reflectir la dificultat de les administracions regionals per contenir el dèficit públic i reduir-ne els seus números vermells. Segons les dades del Banc d'Espanya, cap autonomia, excepte Madrid, el País Basc i Navarra, va aconseguir limitar el seu deute a l'objectiu —diferent per a cada comunitat— marcat pel Ministeri d'Hisenda, a pesar que aquests límits van ser revisats a l'alça al setembre de l'any passat. Tot i això, aquestes xifres seran revisades per Hisenda, ja que inclourà els seus propis ajustaments [exclou préstecs del BEI i reclassifica el deute d'empreses públiques]. D'aquesta manera, comunitats com Galícia esperen complir finalment el límit.

Les que més s'han desviat amb les dades del Banc d'Espanya són les que acumulaven més dèficit [diferència entre despeses i ingressos pressupostaris] fins al novembre, última dada disponible. Així, la Comunitat Valenciana, Múrcia, les Baleares, Catalunya i Andalusia són els territoris que més desfasament registren. Aquesta circumstància suggereix que o bé tenen un problema de finançament o que són més malgastadors. A més, aquests incompliments indiquen que les comunitats no van aconseguir contenir el dèficit públic [la diferència entre despeses i ingressos públics pressupostaris] en l'1% del PIB com estava pactat.

L'autonomia que més deu en relació amb la seva riquesa és la Comunitat Valenciana (37,9% del PIB), seguida per Castella-la Manxa (33,5%) i Catalunya (32,4%). A l'extrem contrari figuren Madrid (12,5%), País Basc (13,9%) i Canàries (14,5%). Per volum, Catalunya deu 64.475 milions a les entitats financeres; València té un passiu de 37.376 milions i Andalusia, de 29.101 milions d'euros.

Els préstecs del fons de liquiditat autonòmica (FLA) són el principal mecanisme de finançament del conjunt de les comunitats autònomes durant 2014, en detriment dels valors emesos, segons un estudi publicat aquest divendres pel BBVA. L'any passat el Govern central va prestar una mica més de 12.000 milions a les comunitats a través d'aquests instruments per pagar als seus proveïdors.

L'alt nivell de deute coincideix amb un clima de calma als mercats financers, cosa que alleugereix el cost del deute. L'interès mitjà del Tresor està en mínims històrics, i això permet finançar el deute al cost més baix de la història —el cost mitjà de les emissions va ser de l'1,52%—. El Govern calcula que la reducció dels interessos ha permès estalviar uns 13.000 milions en interessos durant els dos últims anys.

Tot i això, l'elevat volum ha disparat les despeses financeres fins als 31.032 milions a novembre de l'any passat, segons les últimes dades disponibles. Tot i que a tancament de l'exercici aquesta despesa ascendirà fins a prop dels 33.000 milions.

Des del Ministeri d'Economia destaquen que malgrat l'alt nivell del deute, l'evolució del 2014 suposa el menor increment anual des de l'inici de la crisi. Recorden que el 2008 el passiu de les administracions públiques va pujar un 14,6%, i un 8,4% el 2013, cosa que dibuixa un alentiment del ritme de creixement del deute.

Aquest increment inferior de la ràtio de deute en relació amb el PIB registrat l'any passat es deu al fet que durant els últims tres anys s'ha produït un intens procés de consolidació fiscal —s'han reduït els números vermells de les administracions públiques amb retallades de despesa i pujada d'impostos—. A més, l'any passat el deute públic espanyol no va créixer a costa de digerir les ajudes extraordinàries per recapitalitzar el sistema financer —el 2012 van suposar 39.000 milions— ni es van destinat tants recursos com en els dos anys precedents a sanejar les comunitats i els ajuntaments mitjançant el pla de pagament a proveïdors i el fons de liquiditat autonòmica (FLA). Economia també recorda que en els anys anteriors Espanya va haver de posar un bon pessic de diners per al rescat de Grècia, Portugal i Irlanda així com per a l'amortització del dèficit elèctric.