Nova garrotada judicial per a les filles de Muñoz Ramonet

L'Audiència Provincial de Barcelona acaba de donar una nova garrotada a les quatre hereves de Julio Muñoz Ramonet en la seva lluita contra l'Ajuntament de Barcelona per retenir els béns que el seu pare va deixar en herència a la ciutat després de la seva defunció el 1991. En una interlocutòria datada dilluns passat nou de març, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, la secció primera d'aquest organisme ha desestimat la demanda de nul·litat que van presentar Carmen, Helena, Isabel i Alexandra Muñoz Villalonga contra la Fundació Julio Muñoz Ramonet, l'entitat constituïda per l'Ajuntament el 1995 per gestionar el llegat. La resolució, que és ferma i no pot ser recorreguda, legitima l'Ajuntament a continuar reclamant la rica col·lecció d'art formada per diversos centenars d'obres d'art que porten la signatura de grans noms de la pintura com Rembrandt, Renoir, Velázquez, Ribera, Zurbarán, Sorolla, Fortuny Murillo, Goya, el Greco i un llarg etcètera i que elles es neguen a lliurar a la ciutat.

I és que les germanes Muñoz no donen treva. Després de 24 anys de la mort del seu pare a Suïssa, d'amagar la seva última voluntat i impugnar el seu testament assegurant que no era legal. Després de gairebé 20 anys de litigi amb l'Ajuntament en els quals s'han succeït tres sentències, el 2007, el 2009 i el 2012, en les quals se'ls obligava a lliurar les obres a la ciutat. I després de lliurar l'agost del 2013 les claus del palauet del carrer Muntaner, a l'abril del 2014 van intentar minar tot el procés assegurant que la Fundació Julio Muñoz Ramonet no era legal, ja que l'Ajuntament no podia impulsar-la.

En el seu escrit de demanda argumentaven que només podia crear-la el marmessor designat en el testament –l'advocat barceloní Enrique Granados Jarque– o les mateixes filles. Per això, demanaven l'extinció de la fundació municipal i que el Protectorat de Fundacions Privades de la Generalitat en constituís una de nova a petició de les seves filles, i néts, els hereus de l'industrial. Segons la resolució, “els marmessors designats en el testament no van complir les seves funcions, i les filles van ocultar l'existència del testament del seu pare a favor de la ciutat de Barcelona, que no va ser conegut fins que es va rebre una carta d'un ciutadà suís en què s'avisava de la seva existència”.

L'Ajuntament continua esperant el lliurament d'un Greco i un Goya retinguts a Madrid

A més, mentre durés el procediment, demanaven en la seva denúncia que van presentar al jutjat de primera instància número 23 mesures cautelars i la intervenció judicial a més d'una indemnització per danys i perjudicis a l'Ajuntament per intromissió de l'honor i embrutar el nom de Muñoz Ramonet. La denúncia de les germanes es va produir dies després de la querella criminal que va presentar l'Ajuntament contra elles per la seva negativa a retornar les obres d'art.

L'acte de resolució d'aquesta setmana assegura que no s'entén que les quatre germanes pretenguin “desactivar l'actuació de la fundació, quan les demandades l'han consentit des de la seva creació fa 20 anys i sense que mai s'hagi qüestionat la legalitat de la seva constitució”. El jutge fa notar que les germanes Muñoz Villalonga en la seva demanda no qüestionin en cap moment “una possible mala gestió per part de la fundació demandada que podria justificar la denúncia”. La interlocutòria insisteix que després de l'objecte de la fundació en els seus estatuts “no s'observa risc de transmissió o pèrdua del patrimoni” i que “ni les demandants han al·legat ni tan sols que n'hi hagi”.

Després de conèixer la denúncia contra la Fundació Julio Muñoz Ramonet i davant la complexitat de les qüestions plantejades, els responsables de l'entitat municipal van demanar un informe a Elena Lauroba, una de les màximes especialistes en dret de fundacions que, a més, va ser directora general d'Entitats Jurídiques de la Generalitat, un dictamen que, d'acord amb la resolució coneguda ara, ha tingut l'efecte desitjat.

Mentre que aquest procés sembla tancar-se definitivament, l'afer principal, que és la recuperació de les obres llegades per Muñoz Ramonet a la ciutat, sembla no tenir fi, malgrat els anys transcorreguts.

L'execució de la sentència continua parada per altres qüestions col·laterals que impedeixen que les obres tornin al palauet del carrer Muntaner de Barcelona des de Madrid, on van ser traslladades després de la mort de Muñoz Ramonet, segons s'ha anat sabent amb posterioritat. El litigi per les obres d'art s'ha focalitzat sempre en dues obres de gran importància: L'Anunciació d'El Greco i L'aparició de la Mare de Déu del Pilar de Francisco de Goya (valorades entre sis i set milions d'euros), que després de denunciar-se'n la desaparició van ser recuperades per la Guàrdia Civil l'abril del 2011 a Alacant i posades a disposició d'un jutjat d'Alcobendas.

Semblava que les obres tornarien el 2013 després de la sentència del Suprem, però les pintures continuen en mans d'un dels néts de Julio Muñoz, Jesús Castelo Muñoz, que assegura que les obres no pertanyen a la seva mare, la fotògrafa Isabel Muñoz (a qui la Guàrdia Civil les va lliurar en dipòsit), ni a les seves tres ties, ni a l'empresa familiar Culturarte, sinó a ell i els seus quatre fills. Aquest litigi familiar, que no és una altra més de les nombroses tàctiques que s'han emprat durant anys per eternitzar la qüestió, està impedint l'execució de la sentència que duu a terme el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Fonts properes al llarg procés mantenen que en uns dies el jutge d'Alcobendas podria decidir si arxiva definitivament aquestes actuacions, de manera que s'avançaria un pas més en la resolució del cas.

D'altra banda, a Barcelona continuen les jornades de portes obertes del jardí de la finca del carrer Muntaner. Els jardins que va projectar el 1916 Jean Claude Forestier per encàrrec del marquès d'Alella podran visitar-se gratis fins a finals de mes entre les 10 i les 17 hores.