La ciutat oblidada

Aquest és el títol de la jornada de debat que la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i tots els barris del nord-oest de la ciutat, des de Navas fins a Vallbona, han organitzat per al proper 14 de març a l'Espai 30 de la Nau Ivanow. Es debatrà sobre el retard que es dóna a la urbanització de totes aquestes àrees, travessades per les infraestructures de sortida de Barcelona, especialment per la Meridiana, tants anys no resolta, per les Rondes i pel traçat ferroviari, amb les obres de l'immens intercanviador de la Sagrera a un ritme tan lent que, després d'haver-ho patit ja durant sis anys, no es preveu que estigui inaugurat fins a principis del 2020.

És la ciutat que queda morta al costat de les inacabables obres de l'eix que cal soterrar i és la gran franja urbana, des de la Sagrera fins a la Trinitat Vella, empresonada entre la Meridiana i l'eix ferroviari. Són àrees en les quals més que continuïtats i connexions urbanes predominen l'aïllament i la segregació. També hi ha districtes de Barcelona, com les Corts, formats per parts molt heterogènies i grans àrees autònomes, però en aquesta part nord-oest de la ciutat aquest mateix fenomen comporta unes condicions d'extrema duresa per l'excés de ruptures i per l'escassetat de referents monumentals i de pertinença.

Les insuficiències d'aquests barris es donen en tots els aspectes. Fa falta un òrgan de gestió que replantegi la política productiva per a la franja de polígons industrials més gran de Barcelona, que va des del Bon Pastor i el polígon Estadella arribant fins a la Verneda, entrant a Sant Adrià de Besòs, passant per la gran parcel·la de la Mercedes-Benz i tocant les Rondes, que es va degradant i poblant de més solars i naus buides.

Han quedat pendents de construir centenars d'habitatges protegits i molts dels que hi ha necessiten rehabilitació; falten equipaments públics, com els que depenien de les obres de la Sagrera; i s'ha de reforçar el comerç de proximitat, especialment afeblit en aquests barris, davant de la competència de grans superfícies com La Maquinista i Heron City.

El que defineix els límits i les característiques d’aquests barris són les vies ràpides, la resta és desídia i deixadesa administrativa

Són intervencions necessàries de millora de la qualitat de l'espai públic, que funciona bé en eixos com el carrer Guipúscoa. Al veïnat li agrada més la recentment remodelada plaça de l'Assemblea de Catalunya a la Sagrera, dels arquitectes Josep Miquel Rosselló, Manel Sangenis, Angie Gil i Rosa Gimeno, que el parc de la Pegaso o que el Nus de la Trinitat, bo per a automòbils i fotos aèries, dolent per als veïns, pel cúmul d'espais buits inútils que crea al voltant i pels escassos accessos des dels barris limítrofs de la Trinitat Vella, Baró de Viver i Sant Andreu.

No és difícil entendre per què utilitzen tant aquesta plaça remodelada a la Sagrera: és oberta i no tancada, té molts bancs, vegetació i arbres, bona il·luminació artificial, àmplia zona de joc infantil, un gran rectangle polifuncional de terra i aparells de gimnàstica per a la gent gran.

Els habitants d'aquestes zones amb tantes promeses incomplides, especialment Vallbona, Baró de Viver i la Trinitat Vella, estan tan escaldats i se senten tan invisibilitzats que només demanen urbanisme, que s'acabin les improvisacions i els retards, i que es defineixin projectes estratègics per aplanar tantes fronteres i perquè algun dia, almenys els seus fills i els seus néts puguin viure en uns barris dignes i ben entreteixits.

Lamentablement, el que defineix els límits i les característiques d'aquests barris són les vies ràpides, la resta és desídia i deixadesa administrativa. Queda per reurbanitzar i valoritzar el patrimoni ambiental i històric del Rec Comtal, protegint els terrenys agrícoles de Vallbona, al costat de l'antiga depuradora d'aigua. Tot un món d'intersticis, terrain vague o no man's land, que va servir d'escenari per als recorreguts de la pel·lícula El petit indi (2009) de Marc Recha. I si el riu Besòs a la vora de Santa Coloma està urbanitzat de manera unitària, en aquest costat de Baró de Viver, Bon Pastor i Sant Adrià queda pendent completar una sèrie d'intervencions encara fragmentàries i desconnectades.

Malgrat els enganys de la publicitat municipal, de moment gairebé cap de les cicatrius urbanes s'ha curat. Ja hi ha grans lloses de formigó sobre el traçat de les vies, però continuen impracticables, esperant el futur parc lineal de la Sagrera, que des del 2011 té un projecte guanyador del concurs, dels equips Iñaki Alday/Margarita Jover, Rafael Aranda, Carme Pigem, Ramon Vilalata (RCR Arquitectes) i West8, no iniciat en cap de les seves fases. I l'estació de Rodalies de Sant Andreu Comtal segueix mig paralitzada entre les tanques de les obres.

És inadmissible que Barcelona s'hagi convertit en aquest escenari de luxe i representació, que darrere dels decorats dels recorreguts més promocionats es deixi i s'amagui tanta ciutat, i per tant, tantes persones oblidades.

Josep Maria Montaner és arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC