Fills dels arbres

Quan en la dècada de 1960 Josep Subirà-Puig (Barcelona, 1925) va descobrir les potencialitats creatives de les fustes corbades de les bótes, encara no es parlava de reciclatge i menys en l'àmbit artístic. No obstant això, Subirà-Puig no només les va utilitzar com a material de treball, sinó que també les va convertir en protagonistes d'inquietants escultures de tall simbòlic i expressionista, que connecten amb l'origen mític de la humanitat i les grans pors de l'ésser humà. Ho assegura el crític i historiador Àlex Mitrani, comissari de la mostra Subirà-Puig, fill dels arbres, oberta fins al 26 d'abril, al subterrani de l'Espai Volart 2 de la Fundació Vila Casas. La mostra descobreix al públic barceloní un artista molt més conegut i valorat a França que al seu país natal. Fascinat per la connexió entre la naturalesa i l'home, va triar com a mitjà privilegiat d'expressió la fusta, un material humil i, al mateix temps, extremament útil.

A les mans de Subirà-Puig, la fusta embolica armadures de ferro i dóna forma a figures hieràtiques de diferents dimensions, de vegades mòbils i sempre vinculades a un imaginari al·legòric, poblat d'al·lusions mitològiques. “Es tracta d'obres que combinen un component de misticisme, espiritualitat i resignació enfront de les indomables forces de la naturalesa”, afirma Mitrani, que destaca la relació entre Subirà-Puig i el seu admirat René Char. Per il·lustrar els versos del poeta surrealista, l'artista d'origen català va concebre una sèrie de nou gravats que també s'inclouen en la mostra.

Dels boscos foscos de Subirà-Puig al món brillant i acolorit que Narcís Comadira (Girona, 1942) desplega a Obres amb arbres (i altres vegetals), la mostra oberta a l'Espai Volart 1, fins al 26 d'abril. En les obres de Comadira també hi són evidents les al·lusions històriques als camps monocromàtics de Giotto, els frescos de Masaccio, la poètica de Poussin i els colors de Cézanne, entre d'altres. “Moltes són obres inèdites, triades de manera no cronològica seguint afinitats poètiques, temàtiques i formals”, explica Comadira, que ha seleccionat personalment les peces per a l'exposició. Gairebé totes són teles, excepte alguns cartrons i dibuixos amb tinta xinesa sobre paper, que constitueixen la seva producció més recent. “El meu amor pel paper ve de petit, quan pintava sobre els cartrons de les caixes que arribaven a la tenda tèxtil dels meus pares. M'encanta el paper fet a mà, és càlid, sensual i dóna diàleg. En canvi, la tela és més distant, per això de vegades la faig servir sense preparar, perquè no quedi massa repolit”, revela Comadira.

El conjunt de mostres d'hivern de les sales Volart es completa amb Portes i flexums, una proposta del crític i assagista Julià Guillamon que ofereix un altre descobriment: el treball artístic de dos coneguts dissenyadors gràfics, Jordi Fornas (Barcelona, 1927-2011) i Joan Pedragosa (Badalona, 1930 - Barcelona, 2005). “L'exhibició compara el vessant més lliurement creatiu de dues personalitats diferents, els grafismes de les quals van marcar una època en la cultura catalana dels anys vuitanta i noranta”, conclou Guillamon.