Susana Díaz necessitarà pactar per governar a Andalusia

Andalusia, una comunitat que és històricament el principal fortí del PSOE, inicia el 22 de març el vertiginós cicle electoral del 2015, on es vaticinen canvis notables. Els socialistes, que governen l'autonomia més poblada des del 1982, guanyaran les eleccions del 22-M, però perdran suports respecte als comicis de fa tres anys i es quedaran lluny de la majoria absoluta, segons una enquesta de Metroscopia per a EL PAÍS. L'atomització del vot enfonsa el PP, castiga Esquerra Unida i enlaira Podem i Ciutadans, que entrarien amb força en un Parlament fragmentat en el qual podrien tenir la clau de la governabilitat.

L'avançament permetrà als socialistes recuperar la seva hegemonia a Andalusia —que van perdre el 2012 davant el PP de Javier Arenas—, però amb els pitjors resultats de la història autonòmica, segons Metroscopia. El PSOE guanyarà els comicis, que se celebraran d'aquí a tres setmanes, amb el 34,6% dels vots, cinc punts menys que fa tres anys. Malgrat aquesta caiguda que apunta el sondeig, la victòria a Andalusia suposaria un respir per a un partit que afronta amb molts dubtes les cites amb les urnes que vindran després del 22 de març: les eleccions autonòmiques i municipals de maig; les catalanes de setembre i les generals, previstes per a finals d'any.

Si el PSOE pateix un càstig per l'embranzida de les formacions emergents, el PP es dirigeix cap a l'abisme, si no cap al desastre. El candidat popular, Juan Manuel Moreno, que va ser secretari d'Estat amb Ana Mato a Sanitat, obtindria el 22,7% dels sufragis, 18 punts menys dels que va aconseguir Javier Arenas fa només tres anys (40,7%). Aquest resultat portaria el PP andalús pel túnel del temps, en concret, fins a les eleccions del 1990, quan va obtenir el 22,2% dels vots.

El PP no es va constituir com a veritable alternativa de Govern a Andalusia fins a les eleccions del 1994, quan Arenas hi va participar per primera vegada com a candidat autonòmic. Arenas va renunciar al lideratge del PP andalús el 2012, després de quatre intents fallits d'arribar al Palau de San Telmo, seu de la Presidència de la Junta.

Com a tercera força del Parlament autònom se situaria Podem, la formació que dirigeix Pablo Iglesias. La seva candidata, Teresa Rodríguez, que pertany al sector crític de la nova formació, obtindria el 16,7% dels sufragis, bona part procedents d'IU i del PSOE.

La gran sorpresa als comicis andalusos serà Ciutadans, el partit que dirigeix Albert Rivera, segons el sondeig de Metroscopia. Sense una implantació sòlida a la comunitat, el candidat de Ciutadans, Juan Marín, aconseguiria l'11% dels vots i col·locaria el seu partit com a quarta força a la Cambra andalusa. Marín és regidor a Sanlúcar de Barrameda, on dóna suport al PSOE. En aquest cas, tot apunta a un important transvasament de vots del PP a Ciutadans, formació a la qual dirigents populars i del Govern espanyol estan dirigint les seves crítiques les últimes setmanes.

Al cinquè lloc, segons el sondeig, quedaria relegada Esquerra Unida. El seu cap de cartell, Antonio Maíllo, també coordinador regional, aconseguiria el 6,8% dels vots, 4,5 punts menys que a les eleccions de fa tres anys (11,3%).

Amb aquests resultats, Metroscopia fa la següent atribució d'escons. El PSOE obtindria entre 40 i 44 diputats; el PP, entre 27 i 31; Podem, entre 18 i 22; Ciutadans, entre 8 i 12; i IU, entre cinc i nou. Actualment, el PP en té 50, el PSOE 47 i IU, 12.

El Parlament andalús té 109 diputats, per la qual cosa el llindar de la majoria absoluta se situa en 55. Amb aquests resultats, Susana Díaz podria intentar governar en minoria, amb pactes puntuals amb altres forces, però això l'obligaria a estar sotmesa a una forta inestabilitat política. Una altra opció seria tancar un acord de coalició. La dirigent socialista ha reiterat que després del 22-M no pactarà ni amb el PP (l'anomenada gran coalició) ni amb Podem. I en funció dels resultats que llança l'enquesta de Metroscopia i del missatge de Díaz, l'única opció que tindria el PSOE seria pactar amb Ciutadans, sempre que els dos partits arribin a l'interval màxim d'escons.

En cas que no hi arribin, la següent opció per garantir la governabilitat d'Andalusia passaria per un acord tripartit entre el PSOE, Ciutadans i IU. Aquesta situació seria similar a la que apuntava diumenge passat l'enquesta de Metroscopia sobre la Comunitat de Madrid, on també es necessitava un acord a tres bandes per sumar majoria absoluta.

Entre els candidats andalusos, Susana Díaz és la més coneguda (95%) i l'única que té entre els electors un saldo positiu (la diferència entre els que l'aproven i la suspenen), amb un +3. El candidat del PP ja aconsegueix un coneixement ciutadà del 62%, però obté la pitjor valoració dels aspirants (-19).

La decisió de la presidenta de la Junta d'Andalusia i candidata socialista, Susana Díaz, de trencar el Govern de coalició amb IU i avançar gairebé un any les eleccions andaluses amb l'argument que no tenia estabilitat va agafar a contrapeu tots els partits. Especialment va afectar Podem i Ciutadans, que han hagut d'afanyar-se per triar candidats i dissenyar el seu programa.