‘Guiris go home’, a escena

El rebuig al model turístic, però també el debat sobre què suposa fer el guiri, pujarà aquest dijous a l'escenari a l'Antic Teatre de Barcelona. Guiris go home és el títol explícit del muntatge de Marc Caellas. Un text que a través de quatre personatges que parlen des de dins d'un aparador obre més interrogants que respostes, però sacseja. Perquè, si qualsevol persona es pot identificar amb les molèsties que causa el turisme a Barcelona, que aixequi la mà qui no ha estat guiri a una altra ciutat.

En el text de Caellas no se salva ni l'apuntador. Tira d'humor per carregar contra “l'administració al servei dels lobbys que converteix els ciutadans en figurants”, la indústria del turisme “com a monocultiu”, o les ciutats convertides en “parcs temàtics en què l'espai públic està segrestat”. Però també allarga la mà a aquells que fan escapades de dos dies per fer turisme urbà: “Estressats per veure-ho tot, amb un bitllet de baix cost que no ho és…”; o contra “el turista conscienciat que es pensa que és millor perquè visita les faveles de Rio, convertit en un voyeur de la pobresa”.

“A més”, apunta, “amb la tecnologia gairebé ni s'interactua: abans demanaves que et fessin una foto, ara et fas una selfie, o en comptes de preguntar una adreça, la busques al Google al mòbil”. Els protagonistes de l'obra són Víctor Solé, Barbara Bañuelos, Camille Payet (que en la vida real va arribar a Barcelona com a turista i es va quedar treballant pels guiris) i Carles Poy, que durant l'obra fa una paella.

Caellas combina reflexions pròpies amb idees de la filòsofa Marina Garcés, l'antropòleg Manuel Delgado, l'assagista nord-americà Hakim Bey o Duccio Canestrini, autor de No disparen contra el turista. L'autor teatral sosté que “quan fas de turista deixes de fer de ciutadà” i arremet contra “l'absurd en el qual cau l'administració per acontentar els turistes”. Exemple: a Barcelona s'abracen els Roller Games, però es prohibeix patinar en segons quins llocs; o no es deixa tocar a les places a la nit, però el Primavera Sound és la joia de la corona. “Al guiri se'l tracta com una espècie protegida”, critica Caellas i mostra un fullet municipal amb “les absurdes normes de comportament que informa l'Ajuntament, amb advertiments com que no es pot pixar al carrer”.

En plena precampanya electoral de les municipals, l'obra que s'estrena dijous que ve arriba a demanar una Renda Bàsica Turística per socialitzar els beneficis del turisme. “És la meva obra més política”, admet Caellas traient pit. “Aquest any toca fer política i la meva aportació és aquesta. Tot el que parlem es resol amb política, no és tan difícil, es tracta de tenir voluntat de fer-ho, no donar llicències, limitar la presència de visitants”. L'autor ha viscut molts anys fora a l'Amèrica Llatina i assegura que cada vegada que ha tornat l'ha impressionat la colonització dels turistes.

I què respon Caellas als qui defensen que el turisme és la gallina dels ous d'un altre, que suposa el 14% del PIB i 120.000 llocs de treball? Què passaria realment si els guiris se'n van? “Aquestes xifres són mentida. Per qui són els beneficis si un turista es compra uns pantalons de 200 euros d'una multinacional al passeig de Gràcia? I de quina ocupació estem parlant? En quines condicions? Barcelona ha superat el seu aforament i ha de limitar-lo”, rasa.