Posi un polític a la seva taula

Menú: mix de verdures amb ou cuit, pollastre a la brasa i macedònia. Restaurant: una casa particular de Sant Cugat. Convidats: tretze amics i David Fernàndez. Amfitrió: Josep Maria Vallès. Aquest sopar forma part d’un dels experiments que el periodista ha plasmat sota el títol: Polítics a la Carta. Confessions de deu polítics durant un bon sopar al menjador de casa, que surt a la venda el 2 de març.

La presentació es va dur a terme ahir a la Biblioteca Sant Antoni de Barcelona. Més de 60 persones van anar-hi per conèixer de prop aquesta aventura. Un viatge curt però intens per la vida política i apolítica de deu personatges coneguts: Aleix Vidal-Quadras, Joaquim Nadal, David Fernàndez, Iñaki Anasagasti, Dolors Montserrat, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Mercè Conesa, Ada Colau i Artur Mas. D'altres, com l’Albert Rivera i en Jordi Pujol, no van voler participar-hi.

La taula per presentar l'obra estava formada per Vallès; Xavier Bosch, periodista i autor del pròleg; i David Fernàndez, periodista i diputat de la CUP. Previ a cap discurs,van projectar un vídeo d’uns deu minuts amb comentaris dels polítics convidats. Tots ells, excepte el fragment d’en Junqueras i Mas, enregistrats en acabar el sopar.

Joaquim Nadal valorava així la trobada: “El diàleg ha estat molt fluid perquè hem parlat de moltes coses que preocupen a tothom”. Iñaki Anasagasti, en una línia semblant, assegurava que “aquesta mena de sopars permeten als polítics apropar-se a les inquietuds de la societat”. Dolors Montserrat criticava l’absència de dones, però reconeixia que marxava del sopar amb un punt més de saviesa. “Vam parlar més d’economia i filosofia, que no pas de política de partits. Com ara de la història del Japó i de l'economia xinesa”, confessava Junqueras. Raül Romeva donava un consell: “Les societats avancen gràcies al contrast d’idees i models”. Ada Colau felicitava el cuiner (un dels amics de Josep Maria Vallès) pel “menjar boníssim” i recordava que “estem en un moment de crisi democràtica. I la democràcia existeix quan la exercim”. I Artur Mas tancava la cadena amb una declaració políticament més correcte: “Per mi ha estat una bona experiència. En aquest sopar hem intercanviat opinions interessants. Hem conversat amb molta civilització. I tots hem pogut aprendre dels altres”.

El primer a prendre la paraula va ser Bosch. “En un inici, vaig pensar que era un projecte molt complex”, admet, “però, indiscutiblement, és una idea molt original, singular i que s'ha d’agrair”. Reconeix l’astúcia del títol i felicita el creador de la portada (cinc plats amb les cares de cinc dels polítics, acompanyats pels seus corresponents coberts). Aprofita per fer broma amb Fernàndez perquè ell “està cap per avall, mentre que Artur Mas està cap per amunt” i pregunta si això el molesta. El diputat, però, riu i segueix escoltant. El llibre està ple de detalls i “això es periodisme”, assegura Bosch. Seguidament, llegeix els fragments que li “han fet més gràcia”.

A continuació, pren la paraula David Fernàndez que, “porta la mateixa samarreta que al sopar”, revela l’autor. El diputat de la CUP assegura que “és un dels pocs sopars on ha assistit”, entre d’altres, “perquè és impossible treballar i menjar a la vegada”. Considera que “va ser una experiència profundament humana” i agraeix el fulard que li van regalar. Confessa que ha estat l’entrevista més profunda que li han fet. I conclou amb una sentència: “Una bona pregunta necessita una bona resposta”.

Les mirades se centren en Vallès. Ha arribat el seu torn. “Pensava que seríem quatre gats”, fa broma. Explica que va començar a escriure el llibre en una biblioteca de Sant Cugat. Per això, li fa tanta il·lusió presentar ara el seu llibre en una biblioteca. “Aquesta idea neix en un sopar amb els meus amics (colla i equip de futbol) i Lluís Recoder, antic conseller de Territori i Sostenibilitat, sobre un possible Estat independent. En acabar, els meus amics em van demanar que, el proper cop, hi portés Junqueras. I, després de molt pensar-hi, vaig escriure l’article: Junqueras, sopem?, però no em va respondre. Aleshores, vaig començar a contactar amb tothom per pactar els sopars. I vaig decidir plasmar les converses en un llibre”. Acaba la seva intervenció amb una advertència per a David Fernàndez: “Ens vam jugar un sopar i has perdut: Rubalcaba no ha acabat a l’Administració! Espero la teva invitació”. Fernàndez riu i respon: “És veritat. Però aquest cop cuino jo”.