L’asfíxia de Donetsk

Concentrades en la recerca d'aliats a Occident, les autoritats centrals d'Ucraïna sembla que ignoren els seus propis ciutadans a l'Est, els civils residents a les zones controlades pels insurgents prorussos. Aquesta setmana, a Kíev altes fonts de l'Estat demanaven als EUA i la UE “més sancions, armes i diners” per oposar-se al president rus, Vladímir Putin, sense el suport del qual, afirmaven, les anomenades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk (RPD i RPL) no resistirien.

“Els diners és el més important de tot” per fer front a l'acció desestabilitzadora de Rússia, consistent en suport militar als insurgents de l'Est i suport a “grups terroristes” en llocs com Odessa i Khàrkiv, argumentaven les fonts. “L'èxit d'Ucraïna és el pitjor que li pot passar a Rússia”, assenyalaven.

L'afany persuasiu de Kíev davant d'Occident contrasta amb la seva negligència i desamor cap als que no han volgut o no han pogut abandonar el territori oriental d'Ucraïna, on fins fa poc vivien prop de sis milions de persones. Als que no cobren les pensions des de la tardor del 2014 se'ls van unir al gener els ciutadans que veuen restringida la seva llibertat de moviment en virtut dels passis especials obligatoris introduïts pel Govern central per als desplaçaments des de la zona presa pels insurgents al territori controlat per Ucraïna i viceversa.

Kíev va introduir al gener passis especials per als ciutadans de l’Est

A la localitat de Novasiólovka (controlada per Kíev, a uns 100 quilòmetres al nord de la ciutat de Donetsk), desenes de persones esperaven dimarts a la intempèrie que els funcionaris ucraïnesos els donessin els passis. S'acostaven les sis de la tarda i l'Ajuntament, que recollia els documents, estava a punt de tancar. Els sol·licitants hi haurien de tornar l'endemà. “Vaig demanar el passi fa 15 dies”, deia la jubilada Olga, que volia tornar a Donetsk, d'on va fugir quan refermava l'artilleria. “No sé on dormir aquesta nit”, exclamava la dona. El seu cas no era el pitjor. “Cada dia ens arriben centenars de sol·licituds. En tenim diversos milers d'acumulades”, afirmava una funcionària. “Nosaltres no hem inventat aquesta norma”, va afegir encongint-se d'espatlles. A Kíev, funcionaris d'alt nivell expliquen amb gust els seus plans per digitalitzar el tracte entre el ciutadà i l'Administració amb la finalitat d'evitar corrupteles. En el perímetre de la RPD i la RPL la paperassa per rebre els passis s'acosta al suborn, just el que Kíev diu que vol impedir.

A Donetsk, la Daria, professora de matemàtiques, afirma que aquestes dificultats per obtenir els passis impedeixen reincorporar-se a la universitat (després de les vacances de Cap d'any) els estudiants de localitats properes controlades pel Govern ucraïnès.

Davant l'Administració de la ciutat, aquest dimecres al matí, entre els que esperaven ser rebuts pels responsables socials de la RPD hi havia la Natalia, de 54 anys, que en va treballar 15 en una “activitat nociva” i no rep la pensió des del juliol. Al seu costat, la Ielena, de 76 anys, sense paga des de l'agost, i la Tatiana, de 63, sense pensió des del setembre. Per pagar-los el que els deu, l'Estat ucraïnès els exigeix que s'empadronin fora de la RPD, però no els dóna facilitats per instal·lar-se enlloc més. “Ens volen exterminar”, diu la Tatiana, “30 anys treballant en la metal·lúrgia i ara no som res”. Al desembre, les tres dones van rebre 1.000 hrívnies (menys de 40 euros) com a ajuda de la RPD.

Ucraïna va deixar de pagar prestacions a les zones rebels des de la tardor passada

Ucraïna va deixar de pagar les prestacions al·legant que eren robades pels separatistes. No van buscar la forma –potser digital– que les pensions arribessin als comptes dels jubilats. A Donetsk els bancs estan tancats i els que tenien estalvis han d'anar a la zona controlada per Kíev per disposar dels seus diners. A Kramatorsk hi ha qui passa setmanes acudint al caixer automàtic, perquè aquest només dóna 500 hrívnies al dia (15 euros al canvi actual), segons una font local.

Les autoritats de la RPD asseguren que han començat a retirar el seu armament pesat, en compliment de les mesures pactades a Minsk el 12 de febrer. “La retirada es fa amb dificultat, perquè els tirotejos continuen, tot i que han disminuït”, diu el viceministre d'Exteriors de la RPD, Mikhaïl Minukhin. El viceministre de Defensa Eduard Basurin ha demanat a l'OSCE que estigui present durant el procés.

A tres quilòmetres de l'aeroport de Donetsk, un lloc de control adverteix als civils que continuar el trajecte no és segur. Els ucraïnesos “encara disparen”, diuen. “Van disparar a l'alba”, confirmen dues dones al districte de Kuibixev. “Vam néixer aquí, vivíem a Ucraïna i ara després de 40 anys de feina no som ningú”, comenta la Svetlana, de 73 anys. “La nostra família ha estat desmembrada”, diu la Vera. “A la meva filla, que va fugir a Rostov (Rússia) li van oferir anar-se'n a Sibèria i és a Perm, i la meva néta, que va fugir a Crimea, viu en un poble de Tatarstan”, al Volga.

Les autoritats de RPD estan “netejant” la zona de Debàltseve de mines i traient les municions deixades pels ucraïnesos en la seva fugida. “Poroixenko menteix quan diu que la sortida estava planificada”, afirma l'Evgueni, membre d'una unitat militar. “A Debàltseve els ucraïnesos van deixar un mínim de 80 carros blindats i 100 tancs, a més de 600 tones de municions”, afegeix. L'Evgueni no creu en la durada de l'alto el foc i pronostica nous combats “quan verdegin els arbres i es fongui la neu”. És a dir, a la primavera, quan es puguin camuflar i veure on són les mines.