Es pot lesionar el cos practicant sexe?

Passava en una de les escenes més hilarants de Tres bodas de más. El personatge de Quim Gutiérrez, incapaç de trencar amb la seva nòvia paralítica per sortir amb la protagonista de la pel·lícula, explica el motiu de la seva covardia: la culpa. Normal, ell havia estat el responsable que la noia estigués en una cadira de rodes. Es va donar un cop contra el capçal del llit i es va trencar la columna mentre feien l'amor violentament. Ens pot fer gràcia perquè això és ficció. O potser no?

No parlem només de l’ús del preservatiu, sinó de traspassar límits que posen en joc la nostra integritat física, com les nusos o les asfíxies Francisca Molero, vicepresidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia

De fet, que una noia es doni un cop contra la paret per culpa d'un amant molt efusiu és un dels accidents menys impressionants que poden passar practicant sexe. Es pot parlar també, tal com ha documentat Internet, de l'home a qui van haver de treure ciment del recte, un altre a qui van amputar el penis per gangrena després d'injectar-se cocaïna per tenir una erecció, o aquell a qui li estaven fent sexe oral al cotxe i, quan va ser envestit per un altre vehicle, gairebé va perdre el membre per una mossegada.

Són notícies de debò publicades en diversos mitjans de comunicació que demostren que, de vegades, deixar-se portar per la passió fa mal, literalment. “Quan les pràctiques sexuals són susceptibles de provocar accidents, cal que hi hagi abans una mica d'entrenament i uns mecanismes de control que assegurin la integritat física”. Qui parla és la doctora Francisca Molero, directora de l'Institut Clínic de Sexologia de Barcelona i vicepresidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia (FESS). “Els gustos i els estímuls que provoquen el desig són molt variats, i precisament per això les pràctiques sexuals, per tenir plaer, han de ser consentides i segures. I no parlem només de l'ús del preservatiu, sinó també de no traspassar certs límits que posin en joc la nostra integritat física, com en el cas dels nusos o les asfíxies".

Un argument que refuta María Victoria Ramírez, professora del Màster Oficial en Sexologia de la Universitat Camilo José Cela, que reconeix que encara que són cridaners, aquest tipus d'accidents tan escabrosos són només una anècdota. “L'accident més comú segueix sent contreure alguna malaltia de transmissió sexual”, assegura. Les dades acompanyen aquesta afirmació. Segons els últims informes publicats per l'Organització Mundial de la Salut, cada any s'infecten 448 milions de persones a tot el món d'ETS curables com clamídia, sífilis, gonorrea i tricomonosi. Això sense comptar amb els més de dos milions que, segons Onusida, cada any s'infecten amb el VIH. “Encara que recordo que va haver-hi un cas molt comentat d'un home que els bombers van haver de rescatar després que se li quedés encallat el penis dins d'un tub de metall”.

Les persones que practiquen sadomassoquisme no acostumen a tenir gaires accidents. Són parelles que ho tenen tot molt pactat i parlat, que coneixen els seus límits, i en aquesta situació és més complicat fer-se mal María Victoria Ramírez, professora del Màster Oficial en Sexologia de la Universitat Camilo José Cela

Es refereix a una història que va passar ara fa tres anys a Granada en la qual els bombers van salvar la vida d'un home de 52 anys que havia anat a urgències amb el penis inflamat dins d'un cilindre de dos centímetres de diàmetre i vuit de longitud. El doctor que atenia el cas només veia dues opcions: o tallar el tub o amputar l'òrgan sexual, per aquest motiu va trucar al servei de bombers de la ciutat, que per sort per al subjecte van poder alliberar-li el membre després de dues hores d'una complicada operació que incloïa l'ús d'una fresadora per tallar metall. Sembla una llegenda urbana, però no ho és, a diferència de les moltes altres històries que corren per allà sobre famosos que visiten hospitals amb objectes o fins i tot animals dins l'anus. María Victoria Ramírez no té constància que n'hi hagi hagut cap. “Tampoc conec casos d'ampolles que facin el buit després d'haver estat introduïdes en algun orifici”, afegeix. “Encara que si això hagués passat, seria més probable que li passés a un home que no pas a una dona. Les dones, quan es masturben, busquen més el plaer clitorial, al qual s'arriba per estimulació del clítoris, que no pas el vaginal, que requereix penetració”.

En qualsevol cas, tots els experts coincideixen que a l'hora de fer servir joguines és sempre recomanable fer-ho amb algunes de les que es venen en botigues especialitzades dissenyades específicament per això, i deixar estar els experiments casolans. Aquestes botigues, per cert, estan vivint unes setmanes daurades de facturació gràcies a l'estrena de 50 ombres de Grey, que ha animat moltes parelles a provar els plaers del sadomassoquisme. Curiosament, aquestes pràctiques no són més perilloses que la clàssica postura del missioner. De fet, ho són bastant menys. “Les persones que practiquen sadomassoquisme no acostumen a tenir gaires accidents”, comenta la doctora Ramírez. “Són parelles que ho tenen tot molt pactat i parlat, que coneixen els seus límits, i en aquesta situació és més complicat fer-se mal”.

Amb consentiment mutu no només tot s'hi val, sinó que, a més, hi ha menys possibilitats d'acabar en urgències. “La comunicació i sinceritat són essencials”, conclou Ramírez. “Els casos més habituals de molèsties en les trobades eròtiques tenen a veure amb situacions en què hi ha poca confiança amb la parella, i costa demanar el que es desitja, o dir que no al que no ens ve de gust. Per exemple, si la dona no té gaire desig, o no està gaudint, pot ser que no lubriqui adequadament, i amb això, el coit pot ser dolorós. També hi ha situacions en què les persones, en una trobada eròtica, senten molèsties i fins i tot cert dolor davant les carícies ben intencionades de la parella, al cos o concretament als genitals, i no s'atreveixen, per vergonya o per por que l'altra persona se senti malament, a dir-ho. Aquestes són situacions més comunes que d'altres més cridaneres que de vegades apareixen als mitjans. Lògicament, l'ideal és expressar els propis gustos i preguntar a l'altra persona pels seus”.