Sarrià de Ter, vil·la romana

Mosaics, pintures a les parets, un gran forn industrial i un conjunt format per una espaiosa sala de premsatge i dos grans dipòsits per a la producció de vi apunten la vil·la romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter (Gironès) com un “equipament patrimonial de primer ordre”. Per això, el Consistori i la concessionària Abertis han firmat el conveni de l'1% cultural que permetrà tirar endavant el projecte de restauració i museïtzació del jaciment, catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) per la Generalitat el 2012. Una gran coberta de 600 metres quadrats de vidre subjecta en quatre pilars i valorada en 304.500 euros protegirà part del jaciment de la intempèrie. D'aquí a un any es podrà visitar a manera de museu a l'aire lliure.

La seva importància radica en el fet que és la vil·la suburbana de l'entorn de Girona, i de tota la província, en més bon estat de conservació. També és de les més importants de Catalunya. La seva llarga longevitat, del segle I aC al V dC, la seva complexitat i la seva preservació la converteixen en primordial per poder interpretar l'ocupació del territori de l'entorn de Gerunda (l'actual Girona) en època romana.

Les prospeccions fetes els últims sis anys sembla que dibuixen un assentament que podria superar els 8.000 metres quadrats de superfície. Dels prop de 1.500 metres quadrats ja excavats, el 70% correspondria al sector residencial de l'edifici, on destaquen un conjunt de sales pavimentades amb mosaics, estructurades entorn d'un pati presidit per un nimfeu monumental. En la campanya de finals del 2014 i la d'aquest any, que s'acaba aquesta setmana, s'han començat a localitzar estructures pertanyents a la zona productiva de la vil·la, on destaca un conjunt format per una gran sala de premsatge (torcularium) i dipòsits d'una gran instal·lació per a la producció de vi.

Una gran coberta de vidre de 600 metres quadrats protegirà les restes

La principal sorpresa dels arqueòlegs ha estat “veure que la zona residencial s'estén més enllà del que pensàvem”, indica un dels arqueòlegs de la Universitat de Girona que dirigeix les excavacions, Lluís Palahí. “Totes les habitacions tenen restes de mosaics, de parets decorades amb pintures amb combinacions de colors i figures geomètriques que combinaven amb el sòl, cosa que denota que l'edifici residencial supera els 1.000 metres quadrats”. Palahí sospita que part de la vil·la va ser destruïda als anys setanta, quan es van fer els blocs de pisos que van fer aflorar els primers vestigis romans.

Aquest mes, a més, han començat a localitzar part de la zona industrial: un forn potser per a la fabricació de ceràmica i unes grans premses per a vi. Els 2,5 metres de diàmetre de la zona de premsatge són de les més grans trobades a tot Hispania, assegura l'arqueòleg. Les dimensions dels dipòsits, de clara finalitat comercial, amb una capacitat de 30.000 litres, també demostren la potència econòmica dels amos de la vil·la.

La finca feia una mica de pendent, fet que l'amo va aprofitar per construir la casa una mica elevada. “Si tu ets ric vols que tothom et vegi, i la casa era visible per a qualsevol que passés per la Via Augusta, a banda que així també tenia més bones vistes”, assegura Palahí. Els tècnics creuen que localitzaran més de 6.000 metres quadrats dedicats a la indústria.

Els primers elements trobats ja van posar de manifest la necessitat de ser protegits de les inclemències meteorològiques per la seva fragilitat. Pel responsable de Monuments de la Diputació i autor del projecte de restauració, Lluís Bayona, “era imprescindible posar una coberta provisional perquè hi havia un deteriorament de tot el que havíem trobat important”. Una vegada estigui instal·lada la coberta de vidre de 600 metres quadrats “podrem començar a descobrir tots els mosaics ara tapats o els que es van retirar per fer-ne la restauració definitiva per mostrar-los al públic”.