L’Argentina es prepara per a una marxa multitudinària per Nisman

Un grup de sis fiscals, diversos dels quals investiguen presumptes delictes de funcionaris kirchneristes, han convocat per a aquest dimecres una marxa en silenci en la qual recordaran el difunt Alberto Nisman, quan es compleix un mes de la seva misteriosa mort. Alguns jutges, inclosa l'exdona de Nisman, i vuit dels principals candidats presidencials opositors per a les eleccions primàries del proper agost també es manifestaran. La Policia Metropolitana de Buenos Aires, que depèn de l'alcalde i aspirant conservador a la presidència argentina, Mauricio Macri, ha preparat un operatiu de seguretat per a una concentració de gairebé 300.000 persones. A la resta del país i en nombroses ciutats del món també hi haurà marxes.

La presidenta de l'Argentina, la peronista Cristina Fernández de Kirchner, i els seus funcionaris han criticat la manifestació. Nisman havia denunciat quatre dies abans de morir la cap d'Estat per presumpte encobriment dels suposats autors iranians de l'atemptat que el 1994 va matar a Buenos Aires 85 persones a l'Associació Mutual Israeliana Argentina (AMIA), en el que va constituir el pitjor atac del terrorisme islàmic en la història llatinoamericana.

Els sis fiscals convocants han demanat que els manifestants evitin ofenses contra el Govern o consignes partidistes. Plantegen tres lemes per a la marxa: "Què li va passar a Nisman?", "Què va passar amb l'AMIA?" i "Per què no hi ha justícia?". L'atemptat de fa 21 anys continua impune. Tampoc se sap encara si el fiscal que ho investigava des del 2004 es va suïcidar o qui el va matar.

Vuit dels principals candidats presidencials de l’oposició es manifesten pel fiscal Nisman

Diversos jutges, polítics opositors, les dues principals entitats de jueus argentins –els setens més nombrosos del món– i una comissió laica lligada a l'Episcopat es van adherir a la marxa. També ho va fer l'aristocràtica Societat Rural i dues de les tres centrals sindicals opositores.

A últim moment ha confirmat la seva presència també l'exdona de Nisman, la jutgessa Sandra Arroyo Salgado, i les dues filles de tots dos, de set i 15 anys. Hi aniran per “retre reconeixement a la persona que va ser i al funcionari d'incondicional i valenta entrega a la feina”.

Altres jutges i fiscals han rebutjat la manifestació. Alguns parents de Nisman van dir que el seu homenatge resideix a col·laborar amb la seva investigació. També s'hi oposen familiars de víctimes de l'atemptat contra l'AMIA i sacerdots tercermundistes.

“Ens quedem amb el cant, amb l'alegria. A ells els deixem el silenci”, va criticar Fernández la protesta. “Sempre els ha agradat el silenci. Sabeu per què? Perquè no tenen res a dir o perquè no poden dir el que pensen”, va afegir la presidenta. El kirchnerisme acusa els fiscals organitzadors de la protesta d'estar vinculats amb el servei d'intel·ligència que el Govern pretén ara reformar.

També hi ha qui critica per igual Fernández i els que es manifestaran aquest dimecres. Són els que retreuen a Nisman i al Govern per la falta d'avenços en la investigació de l'atemptat contra l'AMIA, però també reclamen l'esclariment de la mort del fiscal. Són dirigents polítics d'esquerra, sindicals i de drets humans que van fer una concentració a part fa dues setmanes. Entre ells, el Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, que va desistir de manifestar-se aquest dimecres: “Em sembla bé que els fiscals recordin un col·lega que va morir i perquè no se sap com hi haurà seguretat per a ells, però darrere d'aquesta marxa s'hi suma un munt d'oportunistes polítics que mai han defensat els drets humans”. Pérez Esquivel, que va guanyar el Nobel per la seva lluita contra l'última dictadura militar (1976-1983), també va criticar Fernández: "Estem en un moment molt difícil al país, amb molt dolor, tristesa i desconcert entre la població. Cal tenir molta cura, i encara més una cap d'Estat, que ha de portar calma i no seguir amb aquesta política de confrontació permanent”.

Entre els candidats presidencials que es manifestaran des del Congrés argentí fins a la Plaza de Mayo figuren l'alcalde Macri i la seva nova aliada Elisa Carrió, els peronistes opositors Sergio Massa i José Manuel de la Sota, els radicals (centristes) Julio Cobos i Ernesto Sanz, el socialista Hermes Binner i el progressista Fernando Pino Solanas. Una enquesta de la consultora Fara indica que els quatre principals candidats kirchneristes per a les primàries sumen el 27,9% dels vots, amb el governador de la província de Buenos Aires, Daniel Scioli (20%), el menys oficialista de tots, al capdavant. En la fragmentada oposició hi ha Massa amb el 24% davant del 19% de Macri i l'1,4% de Carrió, que junts sumen així el 20,4%. Cobos (3,8%), Binner (3,5%), Sanz (0,5%) i Solanas (amb un percentatge encara inferior) integren una coalició de centreequerra a la vora de la desaparició perquè molts radicals prefereixen aliar-se amb Massa o Macri. De la Sota va per lliure amb un 1,7%, el trotskita Jorge Altamira suma el 2% i altres candidats (inclosos tres kirchneristes més), el 2,6%.