El fiscal demana la repetició del judici pel setge al Parlament

El ministeri públic ha demanat aquest dimecres al Tribunal Suprem que ordeni repetir el judici que va acabar amb l'absolució de 19 dels 20 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al Parlamento el 2011, una conducta que l'acusador públic ha qualificat de molt greu.

Mentre que les defenses han sol·licitat que es confirmin les absolucions dictades per l'Audiència Nacional, els advocats del Parlament i de la Generalitat de Catalunya han demanat que, sense necessitat de repetir el judici, s'anul·li la sentència i es canviï el veredicte.

El Suprem ha celebrat aquest matí la vista pública sobre els recursos que la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament de Catalunya van presentar contra aquestes absolucions.

El fiscal Salvador Viada ha sostingut que els magistrats van abocar en la sentència "la seva ideologia" i van convertir el dret de manifestació en un absolut. Prop d'un miler de persones van ocupar els accessos al Parlament el 15 de juny del 2011 per intentar evitar que se celebrés la votació dels Pressupostos autonòmics, que incloïen dures retallades socials. La manifestació, enmig d'una gran tensió, va obligar el president de la Generalitat, Artur Mas, a accedir al recinte de la Cambra en helicòpter.

Segons la Fiscalia, allò no va ser una manifestació, sinó una agressió al poble català i als seus representants planejada per evitar l'entrada dels diputats al Parlament, un fet que ha qualificat de molt greu. La sentència, ha insistit, peca d'una "politització extrema". En el judici celebrat l'any passat a l'Audiència Nacional es van demanar cinc anys de presó per als processats.

En la seva resolució, el tribunal va exculpar tots els processats per delictes contra les institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita. Només va atribuir una falta a un manifestant que va pintar una creu a l'esquena de la diputada del PSC Montserrat Tura. “La democràcia es basa en un debat públic autèntic, en la crítica als qui tenen el poder”, argumentava la sentència. “Les conductes estaven destinades a reivindicar els drets socials i els serveis públics davant de les retallades pressupostàries i a expressar el divorci entre representants i representats”, afegia.

A l'observació que la sentència té una naturalesa ideològica, segons el ministeri públic, les defenses han respost que només els diputats de CiU i PP van considerar que hi havia hagut delictes. En aquest sentit, han insistit que la clau de la resolució és que no s'ha provat que hi hagués agressions a cap diputat durant la protesta, per la qual cosa només s'havia d'absoldre els processats.

Els magistrats que van signar la sentència absolutòria, feta pública el juliol de l'any passat, van ser Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel, mentre que el president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, va emetre un vot particular.

Grande Marlaska, en el seu vot particular, va sol·licitar la condemna per a deu dels acusats per “alterar el funcionament i la dignitat del Parlament”, atès que haurien evitat que els diputats acudissin a la Cambra “o ho fessin amb la tranquil·litat necessària”.

Amb les tesis de Marlaska s'hi han mostrat d'acord els advocats del Parlament i de la Generalitat, que han considerat que, a diferència del que pretén el fiscal, el judici no ha de repetir-se, sinó que l'Audiència Nacional ha de dictar una sentència diferent sense que calgui fer una nova vista.

El fiscal ha demanat un altre judici perquè defensa que l'Audiència Nacional hauria d'haver portat a la vista els diputats que van ser víctimes de l'assetjament i no decidir que prestessin testimoni a través d'una videoconferència. Per a les defenses, aquesta decisió sí que hagués suposat alterar indegudament el funcionament del Parlament.