Ciutadans busca arribar a un centenar de poblacions en les municipals

Ciutadans aspira a presentar-se en les properes eleccions municipals del 24 de maig a un centenar de municipis catalans i doblar, per tant, la seva presència respecte als comicis del 2011, quan va presentar-se a 56 ajuntaments. En aquesta cita electoral, el partit d'Albert Rivera va concórrer, a més a més, en 13 municipis més de la resta d'Espanya. El balanç va ser molt pobre: va sumar 11 regidors —sis dels quals a Catalunya— i ara aspira a trencar el seu sostre després de tenir tancades ja 520 llistes a tot Espanya i aspirar a formalitzar-ne al març 650. El seu objectiu principal és assentar-se a Barcelona i en la seva segona corona i estendre's al litoral de Tarragona i bona part del de Girona.

La dificultat principal que té el partit, que es defineix com una organització urbana, és consolidar-se a la província de Lleida i a la zona de la Catalunya central. No és l'únic que té aquest problema: Miquel Iceta va confessar aquest divendres que als socialistes els costa trobar candidats per a la zona de la Catalunya interior. Amb tot, el PSC disposa ja de 450 llistes tancades, que superen de llarg el centenar que maneja Ciutadans.

Alfred Bosch, cap de llista d'Esquerra Republicana per Barcelona, va revelar dissabte que ERC aspira a passar de 590 a 700 candidatures i aconseguir 2.000 regidors. Així i tot, Ciutadans espera fer un salt de perxa després d'obtenir aquell balanç pírric el 2011: tres edils a Gimenells i representació a Gavà, Montcada i Reixach i Roda de Berà. Fora de Catalunya, van aconseguir dos regidors a Galápagos (Guadalajara); dos a Villanueva del Pardillo (Madrid) i a Molina de Segura (Múrcia). El botí es va reduir després que el partit expulsés dos edils de Gimenells, que havien concorregut com a independents, per haver-se abstingut en una moció a favor de la consulta del 9 de novembre.

L'estratègia del partit és disputar el vot al PSC a l'àrea metropolitana de Barcelona i al PP especialment a les comarques de Girona, ja que considera que els socialistes són allà “pràcticament independentistes”. No descarten, fins i tot, esgarrapar entre 40.000 i 50.000 vots de CiU amb perfil menys sobiranista, segons explica Fran Hervías, secretari d'organització, segons les enquestes. Tenen llistes en la primera i segona corona de Barcelona; en tot el litoral de Tarragona, excepte en quatre municipis; a Girona, a Figueres, Lloret, Olot, Blanes, Roses i Platja d'Aro, i a Lleida, a Balaguer i Alpicat.

Les candidatures estan en procés d'elecció i ara com ara està ja aprovada i en plena precampanya la de la diputada Carina Mejías, exdiputada del Partit Popular. Tot apunta que Miguel García, president del Club d'Esports l'Hospitalet, encapçalarà la llista per aquest municipi. García va trencar el carnet del PSC el 2013 per la seva “falta de valentia”, va dir, per contrarestar el secessionisme. No són els únics fitxatges que han fet: dos edils del PSC de Sant Vicenç dels Horts, Carlos Gómez i Juan Cañadillas, van deixar l'acta de regidor el novembre del 2014 i van passar a Ciutadans. Dos exregidors socialistes més van ingressar a C's ja fa temps: Xavier Alegre (Sant Feliu de Llobregat) i Juan Giménez Cárdenas (Terrassa).

A costa d'UPyD

Tot i així, la gran arribada de nous afiliats procedeix d'UPyD, amb una xifra que voreja ja els 650. Ciutadans es presentarà en les autonòmiques de tot Espanya, excepte, ara com ara, a Navarra, les Baleares i Ceuta i Melilla. Hervías relativitza el fenomen Podem: “Ens frena el creixement i ens resta potencial de vot, però no ens pren el que tenim consolidat. El nostre vot és positiu i no de càstig. Tenim, com Esquerra, una alta fidelització”, afegeix Hervías que al·ludeix al mig milió de suports que van aconseguir en les europees.

La gran incògnita és si Albert Rivera es presentarà a les autonòmiques del 27 de setembre i si serà també candidat a les generals. La decisió es prendrà abans de l'estiu, però fonts del partit no descarten el doblet. D'entrada a Ciutadans li va com l'anell al dit que la campanya electoral a Catalunya comenci la vigília de la Diada: “El nostre gran salt va ser la gran mobilització del 2012. Vam passar de tenir una mitjana de 3 a 4 afiliats al dia, als 54 que es van donar d'alta aquell dia. I, des de llavors, hem anat cap amunt”.