El Madrid continua sota mínims

El 90% dels partits que el Madrid juga al Bernabéu reflecteixen les enormes diferències esportives que han devaluat el campionat de Lliga. Els aficionats han d'assistir a una espècie de ficció de competició. Agradable per als habitants de la llotja, distrets amb la vida social i corporativa, però poc interessant per a la majoria, que són els que paguen per emocionar-se amb la incertesa que ofereixen les competicions. En la línia d'aquesta atonia general, la visita del Deportivo al Bernabéu va tenir l'atractiu afegit de veure la reacció dels socis a la derrota de l'equip al Calderón després d'una setmana saturada de campanyes propagandístiques, informacions de maquillatge i cortines de fum de festes i cops d'autoritat emesos en tots els canals. Doncs bé, tenint en compte la rebuda als jugadors, bastant indiferent, als socis els interessen poc les coses que passen fora del camp. Molt menys que el preocupant nivell de joc de l'equip, incapaç de controlar els partits, fins i tot contra adversaris tocats pels accidents i els deutes com aquest Deportivo.

El Madrid va continuar jugant igual que en l'últim mes. És un equip ferit per baixes importantíssimes que s'esforça per ajustar-se. El retorn de Marcelo li va donar joc per l'esquerra, amplitud i desbordament. Beli es va mostrar més generós en defensa, més vigilant del seu lateral. D'altra banda, el plantejament va insistir a donar més velocitat als puntes. La manera de fer-ho consisteix a agrupar-se sobre el cercle central, circular, buscar els canvis d'orientació i esperar que l'adversari, en la seva constant basculació, deixi buits. Llavors Isco, o Kroos, canvien de velocitat. Fiquen la passada i Benzema, Bale i Cristiano es llancen al galop en un desmarcatge massiu. El Deportivo no només va aguantar la primera escomesa, sinó que va respondre movent la pilota amb desimboltura. Va avançar amb certa facilitat, fins i tot. Cuenca i Bergantiños van ser els primers a rematar. Casillas va fer la seva aturada. El públic, descontent, va xiular.

La xiulada va sacsejar el Madrid, que va intentar pressionar. El Deportivo es va plantar en dues línies defensives, ben ferm al darrere, i la solució al desafiament de la falta d'espais, com gairebé sempre, la va proposar Marcelo. El brasiler va alçar la vista i va creuar una passada tensa al pit de Bale, de banda a banda. Coses que pocs, a més de Marcelo, poden aconseguir amb tanta precisió. Beli va descarregar per a Cristiano, que va aprofitar l'aclaparament dels centrals amb un xut fort. Va tocar el travesser. El Deportivo va fer dos passos enrere. Minuts després Bale es va treure un altre xut superb. Fabricio va aconseguir desviar-lo amb la punta dels dits i la pilota es va estavellar al travesser anunciant tempesta.

Fa temps que el Madrid va deixar d'oferir un futbol reconeixible. Però continua sent un equip d'aparicions sorprenents. Sobretot contra equips febles, com aquest Deportivo, que ha hagut d'ajudar Manuel Pablo, de 39 anys, debutant aquesta temporada, al Bernabéu, i com a central. Al Dépor se li va cremar la casa en una fogonada. Va ser Arbeloa qui va iniciar la jugada que va obrir la llauna. Va centrar al segon pal, a Benzema, i quan el punta va lliurar a Cristiano, que no va arribar, va evitar que la pilota se n'anés per la línia de fons. El gest valent d'Arbeloa va propiciar l'aparició d'Isco des de la segona línia, el gir, el cop amb l'interior del peu dret i la rosca al segon pal. Fabrizio va cobrir tard l'angle i el públic va cantar el golàs.

L'1-0 va descomprimir el clima d'expectació a l'estadi, però no va alleujar els jugadors madridistes. Ben conduït per Bergantiños i Borges, el Deportivo va continuar creant problemes. En l'arrencada de la segona meitat va ser Cavaleiro qui va trencar Marcelo amb una de les seves incansables incursions. La seva centrada va acabar als peus de Borges, que va enviar el xut al pal. Un minut més tard, Cuenca va trobar una via per l'altra banda. Riera va connectar el centre amb un cop de cap i una altra vegada Casillas va desviar el xut. El panorama s'enfosquia per al Madrid. Irritat per la desorganització, el públic va tornar a xiular. I els jugadors van respondre com van poder. A falta d'idees, hi van posar energia. Fermesa. Com l'empenta d'Arbeloa quan es va endur la pilota en una jugada que semblava condemnada a la intranscendència just abans que es complís el minut 80. La passada va acabar als peus de Cristiano, que va puntejar sobre la sortida de Manuel Pablo per assistir Benzema. El francès va elevar la pilota sobre la sortida de Fabricio. El 2-0 va convidar a la capitulació.

Seriós com en un funeral, Ancelotti no va celebrar els gols. El tècnic va fer debutar Lucas Silva, que va substituir Illarra amb l'1-0 i amb prou feines va participar. Quan va donar el relleu a Isco, la gent es va entregar per aclamar el seu nou ídol: “Iiiiiiissscoooo…!”. En temps de crisi, el petit extrem s'ha convertit en un puntal. Els seguidors l'hi agraeixen.