Europa aconsegueix un fràgil alto el foc a Ucraïna
Putin i Hollande confirmen un pacte per aturar els atacs a partir del 15 de febrer
Els líders d'Ucraïna, Rússia, Alemanya i França han aconseguit aquest dijous un acord d'alto el foc a l'est d'Ucraïna. Després de més de 15 hores de converses ininterrompudes, amb un petit recés aquest matí, el president rus, Vladímir Putin, ha assegurat que s'havia aconseguit un acord "sobre les qüestions principals" i que l'alto el foc entraria en vigor el 15 de febrer. El president francès, François Hollande, també ha parlat d'un acord i d'un "reglament polític global", tot i que ha apuntat que encara queda molta feina per fer per aconseguir la pau a la zona, que es troba ja en el desè mes de conflicte.
Els mandataris, que estaven reunits al Palau de la Independència de Minsk des d'ahir a la tarda, han rubricat un conjunt de qüestions, que inclourien un alto el foc des del 15 de febrer, la retirada d'armament pesant, la creació d'una zona d'atenuació i mesures econòmiques. Poc abans, durant la pausa, fonts citades per l'agència russa Interfax havien avançat que Poroixenko i els presidents de França, Francois Hollande; Rússia, Vladímir Putin, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, havien consensuat ja una proposta per presentar-la als separatistes de l'est ucraïnès.
Els líders de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk s'han sumat aquest matí a la reunió del grup de contacte que se celebra paral·lelament a la cimera de Minsk i que va començar les converses dimarts.
Dimarts a la nit, els separatistes prorussos van presentar al grup de control una proposta amb 15 punts, en què parlaven d'un alto el foc que s'havia de declarar a les deu del matí (hora de Kíev) d'avui. En el document demanaven també la retirada de les armes pesants a càrrec de les tropes ucraïneses (a partir de la línia de contacte de fet) i de les milícies (a partir de la línia de contacte fixada pel memoràndum de Minsk del 19 de setembre).
Claus de l’acord
L’alto el foc arrenca a les 00.00 hores del 15 de febrer (una hora menys a la Península).
- Retirada de l'artilleria pesada i creació d'una zona de seguretat d'almenys 50 quilòmetres d'amplada. Les forces lleials a Kíev han de retirar-se de la línia de contacte actual. Els separatistes han de retrocedir de la línia de contacte pactada el setembre passat a Minsk.
- Negociacions immediates per a l'organització d'eleccions a les províncies orientals.
- Entrega dels presoners i amnistia pels qui han participat en els combats a les regions de l'est.
- Retirada de totes les tropes i armes estrangeres del territori ucraïnès. Desarmament de tots els grups armats il·legals.
- Reforma constitucional que entri en vigor abans de final d'aquest any i definició d'un estatut especial per a les regions de Donetsk i Luhansk.
- Si es compleixen les altres condicions de l'acord, el Govern de Kíev reprendrà el ple control de la frontera amb Rússia a finals del 2015.
La qüestió bàsica és la frontera entre Ucraïna i Rússia, una zona no controlada per Kíev per on els separatistes reben suport econòmic i militar. Ucraïna i els països occidentals volen tancar la frontera ja, però els separatistes consideren que el control per l'OSCE només pot plantejar-se quan el procés de regulació hagi arribat al punt en què puguin sentir-se segurs.
D'acord amb el protocol divulgat pel setmanari ucraïnès ZN, l'accés de l'OSCE a la frontera tindria lloc només després que Ucraïna aprovés unes esmenes constitucionals de descentralització, així com un estatut d'autonomia per a les zones controlades pels separatistes, a més d'haver-se celebrat eleccions locals i haver-se signat una acta de garanties de seguretat amb relació als dirigents locals electes i a les noves institucions d'autogovern. Per si això fos poc, l'accés a la frontera hauria de ser autoritzat pels representants electes de la nova autonomia. Una vegada que s'haguessin complert totes aquestes condicions, els insurgents consideren que es podria “assegurar l'ampliació de la missió de l'OSCE als trams de la frontera que no es troben sota control d'Ucraïna”.
Mentre les converses a Minsk continuen, deu civils i dos soldats han mort en les últimes hores a l'est d'Ucraïna.
Els bombardejos fixen les últimes posicions
Els combats i bombardejos a l’est d’Ucraïna van continuar aquest dijous malgrat els acords signats a Minsk, que preveuen un alto el foc la mitjanit de dissabte a diumenge. Molts pensen que tant l’exèrcit ucraïnès com els separatistes provaran d’aprofitar les últimes hores per mirar de millorar i fixar les seves posicions al front.
Els rebels afirmen que les tropes de Kíev van llançar 55 atacs d’artilleria contra localitats de l’autoproclamada República Popular de Donetsk i, segons el ministre de Situacions d’Emergència Local, un projectil va caure a l’hospital número 20 i va causar almenys un mort i set ferits.
A més, almenys 11 civils van morir la nit de dimecres a dijous per foc d’artilleria. L’Ajuntament de Donetsk va informar de la mort de set civils —14 més van resultar ferits— a causa dels bombardejos nocturns contra aquesta ciutat, mentre que les autoritats de zones de Luhansk controlades per Kíev van assegurar que quatre civils van morir per atacs dels rebels.
A l’estratègica zona de Debàltsevo, les tropes ucraïneses, que segons els separatistes estan envoltades, van provar de trencar el setge diverses vegades, però no ho van aconseguir. “Acabem de rebutjar un tercer intent de trencar el setge”, va declarar Denís Sínenkov, cap d’una brigada de combatents rebels, a una televisió russa. Sínenkov, que diu controlar un sector de l’única carretera per la qual les forces de Kíev poden retirar-se, afirma que els ucraïnesos van sofrir nombroses baixes.
El Govern de Kíev, per la seva banda, nega el bloqueig a les seves tropes a Debàltsevo. A la capital ucraïnesa, un portaveu militar va afirmar dijous que els separatistes van rebre de Rússia les 24 hores anteriors fins a 130 unitats d’armament pesat. Segons el portaveu, Andréi Lisenko, la columna russa estava formada per 50 carros de combat, 40 llançadores de míssils i 40 transports blindats.
Els nous acords de Minsk han estat rebuts amb esperança a Ucraïna, sobretot a les bombardejades ciutats rebels, on la situació humanitària és catastròfica. Però molts temen que els atacs d’artilleria no cessin, igual com va passar després de la signatura de l’alto el foc del setembre passat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
