_
_
_
_
_

Un grup d’intel·lectuals potenciarà la cultura catalana dins d’Espanya

Francesc de Carreras, Félix Ovejero , Manuel Cruz, Ignacio Vidal-Folch i Miriam Tey, a l'equip fundador de CLAC

Potenciar el paper de “referent cultural” de Catalunya dins d'Espanya i reflectir la “realitat lingüística” de la societat catalana és el doble objectiu principal del Centre Lliure d'Art i Cultura (CLAC), que ahir van presentar a Barcelona un grup d'intel·lectuals com a espai de trobada.

L'equip fundador de CLAC, que es va presentar en societat amb un manifest, està integrat pel catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc de Carreras, el doctor en Ciències Econòmiques i professor d'Economia Ètica Félix Ovejero, l'escriptor Ignacio Vidal-Folch, el catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona Manuel Cruz i l'editora i exdirectora de l'Institut de la Dona d'Espanya Miriam Tey.

Entre els signants en suport al manifest fundacional de CLAC destaquen, entre d'altres, Juan Marsé, Juan Goytisolo, Javier Cercas, Félix de Azúa, Victòria Camps, Núria Amat, Laura Freixas, Arcadi Espada i Ramón de España.

Segons el manifest, llegit per Tey, el principal objectiu de CLAC és crear un centre capaç de “promoure i reforçar” el caràcter cosmopolita que ha tingut “sempre” Barcelona i “estimular” el seu paper de referent cultural de Catalunya dins d'Espanya, a través d'activitats culturals i educatives amb una vocació “global i amb independència de les llengües i les tradicions”.

Així, CLAC pretén facilitar els intercanvis culturals i configurar un espai que reflecteixi la “realitat lingüística” de la societat catalana en el qual tinguin cabuda idees i debats basats en el “respecte a les diferències, la llibertat i la pluralitat”.

En aquest sentit, CLAC vol fomentar els valors que afavoreixin la “integració política i social” dels catalans en els moviments nacionals i internacionals de caràcter social, científic o cultural.

Durant la presentació de CLAC, Francesc de Carreras, que no ha pogut assistir a l'acte per motius de salut, encara que ha dirigit unes paraules als assistents a través d'un vídeo, ha destacat que es tracta d'un “espai lliure” en el qual es poden exposar totes les opinions en una ciutat, Barcelona, que durant el segle XX s'ha caracteritzat per ser una urbs “oberta a les idees, a les persones, a la crítica, al diàleg i al debat de temes que interessen”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_