Cop de timó

El PSOE no pot arriscar-se a presentar-se a les properes eleccions autonòmiques amb un cap de cartell qüestionat pels sobrecostos del tramvia de Parla –el municipi del qual Tomás Gómez va ser alcalde–, després de les investigacions de la policia i la Fiscalia revelades per EL PAÍS. Tancar els ulls i ajornar decisions seria contradir la necessitat de presentar-se davant la ciutadania amb candidatures lliures de sospites, un requisit necessari per recuperar la credibilitat.

Per això el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no va dubtar a apartar el líder de l'organització socialista madrilenya, en un moviment que reforça considerablement el seu lideratge i permet elegir un millor candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid. Val més una decisió contundent que esperar al fet que investigacions habitualment lentes determinin innocències i culpabilitats. La inquietud dels ciutadans per la corrupció i el frau no admet aquest tipus d'excuses per eternitzar l'adopció de mesures polítiques.

La virulenta reacció de Gómez, que va acusar el secretari general del PSOE de sumar-se a una operació “no democràtica” de la dreta –en la qual, de pas, inclou aquest diari–, confirma no només el seu pèssim tarannà, sinó que la seva sort personal li importa molt més que el futur del partit. Al marge que Gómez resulti imputat o no –ell atribueix la responsabilitat del tramvia al Consorci Regional de Transports, presidit en el seu moment per María Dolores de Cospedal–, hi ha pocs dubtes de la seva responsabilitat política sobre un dels projectes creats a l'escalf del totxo i la conseqüència del qual és la fallida tècnica de l'Ajuntament que va suportar l'obra. Si a aquests fets derivats de la seva època d'alcalde s'hi afegeixen la contínua deterioració de la influència del PSOE a Madrid, els mals resultats aconseguits en les eleccions del 2011 i les pobres perspectives en les properes, s'obté un quadre que feia la seva destitució més que recomanable.

És veritat que l'agitació dels socialistes madrilenys ve de lluny. També és cert que les pugnes internes dels partits i la falta de cohesió entre els seus dirigents els destrossen davant els ciutadans, si no s'expliquen en funció d'idees i programes. En aquestes condicions serà difícil combatre el PP i fer front a les envestides de les noves opcions que lluiten per instal·lar-se en el tauler polític.

Tot i així, el Partit Socialista està obligat a presentar una batalla seriosa a Madrid, tant per la importància d'aquesta comunitat com per les repercussions més enllà dels seus límits. Sense perjudici del dret de Tomás Gómez a la presumpció d'innocència judicial, la veritat és que el sistema organitzat per ell ha conduït aquesta força política a la mediocritat. No és possible presentar-se al maig davant els ciutadans amb un bagatge tan magre, que no es veu precisament enfortit per la presència com a candidat a l'alcaldia del tertulià Antonio Miguel Carmona, que va donar suport a Gómez en el seu comiat.

Pedro Sánchez es traça un camí exigent, però és millor prendre amb fermesa el timó que navegar entre dubtes o guarir ferides amb remeis ineficaços.