Europa busca a la desesperada frenar l’ofensiva russa a Ucraïna

Europa exhaureix la via diplomàtica en un intent desesperat d'evitar una guerra oberta a Ucraïna. Malgrat que no tenen un pla de pau concret, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, s'han traslladat aquest divendres al Kremlin per intentar convèncer el líder rus, Vladímir Putin, que faci un pas enrere al país veí. És l'últim recurs que li queda a la diplomàcia europea per mirar d'impedir el que considera una escalada irreversible en el conflicte: l'enviament d'armes a l'exèrcit de Kíev que sospesen els Estats Units.

Després de cinc hores de discussions, Merkel i Hollande han abandonat Moscou amb el compromís que diumenge mantindran una conversa telefònica a quatre bandes amb Putin i el president ucraïnès, Petrò Poroixenko. Segons un portaveu del Kremlin, es treballa en un text per a un pla de pau que pren com a base els acords de Minsk. Les converses seran “constructives i substancials”, segons els portaveus dels presidents francès i rus.

Merkel i Hollande han presentat a Putin una proposta que, segons els detalls que han transcendit, es basa en els acords d'alto el foc signats a Minsk al setembre passat, però també inclou nous aspectes. Particularment, es proposaria el desplegament dels Cascos Blaus a l'est de Ucraïna, i s'obriria la porta a reconèixer als rebels alguns dels territoris guanyats durant la seva última ofensiva. A canvi, els separatistes haurien d'aturar l'atac, cosa que significaria deixar inconclusa l'operació militar a l'estratègica zona de Debàltseve, on milers de soldats ucraïnesos es troben pràcticament envoltats pels prorussos.

Les negociacions entre els tres líders han acabat cap a les nou del vespre (hora peninsular espanyola) després de tres hores reunits, informa Efe. "Han estat constructives i substancioses", ha afirmat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Els contactes per a l'elaboració d'un document sobre l'arranjament del conflicte continuaran i diumenge culminaran amb converses telefòniques entre els tres líders i Kíev, ha afegit.

Sense saber els resultats de la trobada tripartida, la política de gestos ha ofert algunes pistes. Els tres mandataris han accedit a la sala de reunió amb fredor i sense estrènyer-se les mans davant els fotògrafs.

Diverses fonts diplomàtiques a Brussel·les confirmen aquest pla d'estendre les fronteres corresponents a la zona autònoma de l'est, tot i que alerten de la dificultat que Kíev accepti una nova pèrdua de territori sota el seu control. Hi ha una altra carta que miren de jugar els diplomàtics europeus i que també pot resultar una píndola amarga per als ucraïnesos: la conveniència que Kíev renunciï —almenys de moment— a la seva futura integració a l'OTAN, fet que Rússia consideraria una autèntica provocació i una amenaça a les seves fronteres.

Les respostes dels uns i els altres són fins ara una incògnita. Els líders d'Alemanya i França van ser dijous a Kíev, on van presentar les seves propostes al president Petró Poroixenko, però no es van donar detalls de les converses ni de la resposta ucraïnesa. Poroixenko ha reiterat recentment que és contrari al desplegament de soldats de l'ONU perquè això congelaria el conflicte i podria convertir la zona rebel, que segons els acords de Minsk ha de gaudir d'una certa autonomia, en una regió com la del Transnístria, oficialment dependent de Moldàvia però amb control de Moscou. El Kremlin no té aparentment objeccions a què els Cascos Blaus s'interposin entre les forces enfrontades, però no és clar que permeti la seva presència a la frontera que separa Rússia de les regions ucraïneses rebels.

El cessament del suport del Kremlin als separatistes és improbable: Putin ha dit en repetides ocasions que no permetrà que Kíev aixafi els prorussos de l'est de Ucraïna. A aquesta defensa s'uneix el fet que els rebels estan guanyant terreny, cosa que els col·loca en una posició de força. L'única raó per la qual Moscou podria desitjar un alleujament de la tensió amb Occident seria la millora de la difícil situació econòmica que viu el seu país, agreujada per les sancions europees i nord-americanes.

Per la UE, la principal preocupació és d'una altra índole. Les més que probables intencions que han expressat els Estats Units d'armar l'exèrcit de Kíev si Putin continua assistint els rebels han encès totes les alarmes a Brussel·les. Aquesta por al fet que Washington actuï pel seu compte ha quedat afermada pel missatge que el vicepresident nord-americà, Joe Biden, ha llançat aquest divendres en la seva visita a la capital europea. En una mostra d'escepticisme davant l'intent de mediació europea, Biden ha exclamat: “Rússia està pujant la tensió del conflicte, enviant mercenaris i tancs a Ucraïna. Putin ignora qualsevol acord que hagi signat el seu país, inclòs el de Minsk. Hem de posar-nos del costat d'Ucraïna. Rússia no pot redibuixar les fronteres d'Europa i això és exactament el que està fent”.

Mentre Merkel i Hollande es reunien a Rússia amb Putin, els responsables de Defensa alemany i francès exposaven a Munic aquest temor europeu al fet que el conflicte arribi a un punt de no-retorn, i desgranaven les seves receptes per evitar que es desboqui encara més. La ministra alemanya Ursula von der Leyen ha defensat la política de sancions econòmiques al Kremlin empresa fins ara, i ha rebutjat de ple l'enviament d'armes a Kíev.

“Estem segurs que la situació del poble milloraria si els donéssim armes? I que Ucraïna podria vèncer la maquinària militar russa? I no seria aquest un bon pretext perquè Moscou intervingués obertament en el conflicte?”, es va preguntar emfàtica Von der Leyen en la inauguració de la Conferència de Seguretat de Munic.

Berlín rebutja decisions que puguin alimentar el victimisme rus i les conseqüències del qual es desconeixen. “Ja hi ha massa armes a la regió”, va resoldre Von der Leyen. La política actual, sosté Alemanya, està tenint els seus efectes. “Rússia no havia estat mai tan aïllada. I a més a més pateix unes espectaculars pèrdues econòmiques. No només per les sancions, sinó també per la fugida dels inversors”, ha dit.

Just el dia que Von der Leyen arremet contra la idea d'armar Ucraïna, el seu ministeri ha anunciat la nova remesa d'enviaments de munició a les tropes kurdes que combaten l'Estat Islàmic al nord de l'Iraq. Però pel Govern alemany aquesta aparent contradicció no ho és. No només perquè el diàleg amb uns gihadistes que solament volen sang sigui “implantejable”. També per motius pràctics: no és el mateix enfrontar-se als islamistes que a un gran país com Rússia, “amb un potencial sense límits”.