Bárcenas, condemnat per vulnerar l’honor de Cospedal

El judici per la demanda que va presentar Dolores de Cospedal, secretària general del PP, contra Luis Bárcenas, a qui va acusar de filtrar els papers que assenyalaven la dirigent popular com a perceptora de sobresous en diner negre va acabar amb una sentència desestimadora que ara ha revocat l'Audiència Provincial de Toledo, que condemna l'extresorer del PP a pagar 50.000 euros per intromissió en l'honor. El recurs d'apel·lació presentat per Cospedal ha transformat la derrota en primera instància en una victòria per a la presidenta de Castella-la Manxa, almenys de moment.

L'Audiència Provincial de Toledo ha condemnat l'extresorer del PP Luis Bárcenas a pagar 50.000 euros a la seva enemiga màxima, la presidenta del PP manxec, per haver vulnerat el seu dret a l'honor en publicar-se a EL PAÍS, el gener del 2013, els papers que formaven part de la seva comptabilitat secreta entre el 1990 i el 2008 i per les manifestacions en què va assegurar que havia lliurat a Cospedal dos sobres amb 7.500 euros el 2008. L'advocat de Bárcenas, Francisco Maroto, ha anunciat que recorrerà contra aquesta decisió davant del Tribunal Suprem.

La secció segona de la sala civil de l'Audiència de Toledo ha revocat la sentència del jutjat de primera instància número 4 de Toledo que el desembre del 2013 havia rebutjat la demanda de protecció a l'honor presentada per Cospedal contra Bárcenas. El jutge de primera instància va considerar que els papers de Bárcenas suposaven “un clar i evident dany per a la dignitat personal i professional de Cospedal”, però absolia l'extresorer popular perquè en el judici no havia quedat provat que fos ell qui facilités els papers a la redacció d'EL PAÍS per publicar-los.

En aquella primera sentència, el jutge va considerar “fonamental” el testimoni del llavors director d'aquest diari, Javier Moreno, que va mantenir, segons ell “amb contundència”, que no va ser Bárcenas qui va lliurar els papers al diari, al mateix temps que s'acollia al seu dret professional per no revelar la font que va facilitar la informació publicada el 31 de gener del 2013. Al judici sobre aquesta demanda, Bárcenas, des de la presó de Soto del Real, va deixar anar frases com aquesta: “És la meva mà la que lliura un sobre a Cospedal”.

Cospedal va recórrer contra aquesta sentència. I ara, l'Audiència de Toledo li ha donat la raó. El tribunal, presidit pel magistrat Juan Manuel de la Cruz Mora, considera que el testimoni de Moreno no va ser “contundent”, com va apreciar el jutge de primera instància. Al contrari, ara el tribunal considera, després de revisar el vídeo del judici, que la declaració del periodista va ser “ambigua”. “És, segons el parer de la sala, un testimoni feble, autoprotector i inoperant sobre el fet discutit [si va ser Bárcenas qui va lliurar els papers a EL PAÍS]”.

El tribunal, en canvi, sí que dóna valor al testimoni en el judici de Jorge Trias, malgrat que considera que “tampoc és clar”. Trias va manifestar en la vista oral que ell no va ser qui va lliurar els papers de Bárcenas a aquest diari, però que va estar present en dues reunions amb periodistes d'aquesta redacció i que en aquestes trobades també hi era Bárcenas i es van mostrar els papers de la comptabilitat secreta.

Amb aquests testimonis, el tribunal assenyala que “no es pot arribar a una conclusió sobre l'autoria del lliurament (autoria immediata o mediata)”. No obstant això, el tribunal recorre a la seva pròpia doctrina jurisprudencial, que estima les “presumpcions judicials” com a “mitjà de prova supletori” als altres mitjans. I així, arriba a la següent conclusió: “Va ser el demandat [Bárcenas] o persona de la seva ordre qui va lliurar els papers al diari EL PAÍS, perquè si ningú més que ell va tenir al seu poder els papers després que li fossin retornats pel senyor Trías després d'examinar-los, i el demandat s'ha reunit amb periodistes i col·laboradors d'EL PAÍS diverses vegades abans de l'aparició de la publicació dels papers, portant-los sempre en aquestes reunions, i si a més, la seva postura juridicopolítica es beneficia per la publicació dels referits papers, i no hi ha raó convincent d'una altra possibilitat, el fet que es tractava de demostrar ha de donar-se per acreditat conforme a les regles del criteri humà”.