_
_
_
_

La brutalitat del califat tenalla els països àrabs que el combaten

La Unió dels Emirats Àrabs va suspendre atacs després de la captura del pilot jordà

Ángeles Espinosa
Estudiants jordans es manifesten després de l'assassinat del pilot, aquest dimecres a Amman.
Estudiants jordans es manifesten després de l'assassinat del pilot, aquest dimecres a Amman.AFP

El brutal assassinat del pilot jordà Moaz Kasasbeh ha sotragat els països àrabs que col·laboren en els bombardejos contra l'Estat Islàmic (EI). Encara que s'ha filtrat que la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) va suspendre els atacs després de la captura de Kasasbeh, la crueltat i l'acarnissament amb què l'EI va tractar el militar jordà estan carregant d'arguments pobles i governs per reforçar la seva lluita contra els gihadistes.

“La gent està molt enfadada. El fet que cremessin viu el pilot ha augmentat el desig de combatre'ls tant entre la població com entre els governs en comparació amb fa tres mesos”, assegura a EL PAÍS el politòleg de la Unió dels Emirats Àrabs Abdulkhaleq Abdul·lah. “És més que una qüestió de seguretat, el que hi ha en joc és la nostra religió i els nostres valors”, afegeix.

En el seu comunicat de condemna, el ministre d'Exteriors de la Unió dels Emirats Àrabs, el xeic Abdul·lah bin Zayed, va reafirmar la voluntat del seu país de “fer front a totes les formes d'extremisme i terrorisme”. No obstant això, segons va revelar aquest dimecres The New York Times, la Unió dels Emirats Àrabs va suspendre la seva participació en els bombardejos contra l'EI arran de la captura de Kasasbeh al desembre, per temor al fet que els seus mateixos pilots poguessin caure en mans dels gihadistes.

Más información
Jordània executa dos gihadistes en resposta a l'assassinat del pilot
L'Estat Islàmic diu haver cremat viu el pilot jordà
La UE convoca a Barcelona un fòrum mediterrani sobre gihadisme

La UEA “està molesta perquè va pensar que els Estats Units serien més proactius en el rescat del pilot, que el tractaria com si fos un dels seus, però quan la UEA va presentar [als americans] un pla per salvar-lo, els Estats Units el van rebutjar, cosa que la Unió no va considerar acceptable”, explica Abdul·lah.

“Tots els països àrabs van canviar la seva participació en la campanya després de la captura del tinent jordà”, apunta per la seva banda Theodore Karasik, un veterà analista de seguretat a Dubai. “Continuen avalant plenament la coalició, però en missions en les quals se senten més còmodes”, afegeix donant a entendre que ja no executen bombardejos. Excepte Jordània, cap dels implicats no ha fet cap anunci sobre aquesta qüestió.

Abdul·lah no té constància que altres països hagin interromput els bombardejos, però precisa que la rellevància de la Unió dels Emirats Àrabs es deu al fet que és el país àrab que més avions i sortides ha aportat a la coalició. El seu suport és crucial per a Washington, que des del principi va deixar clar que no combatria l'EI sense l'ajuda dels àrabs sunnites i les relacions dels quals amb Riad o el Caire travessen tensions.

L'Aràbia Saudita, la potència regional i un país sovint acusat de promoure una interpretació de l'islam molt propera a la dels gihadistes, també va condemnar l'assassinat del pilot com un acte dels “enemics de l'islam”, una idea que van repetir els portaveus de Kuwait, Qatar i Bahrain, i diversos dignataris religiosos. Un responsable saudita citat per l'agència estatal de notícies, SPA, va reiterar el compromís del regne a “lluitar contra aquesta ideologia falsificada i les organitzacions extremistes que s'hi amaguen al darrere”, a més d'animar la comunitat internacional “a intensificar els esforços contra el terrorisme”.

Els governants saudites, en major mesura que la resta, senten l'amenaça directa a la seva autoritat que planteja l'autoproclamat califat. No obstant això, han estat cautelosos a mostrar obertament el seu suport als Estats Units en la campanya contra l'Estat Islàmic. D'una banda, recelen del compromís de Washington, amb qui difereixen sobre com fer front als canvis que s'estan produint al Pròxim Orient. D'una altra, temen les represàlies dels extremistes i la reacció de la població si els bombardejos causen massa víctimes civils o acaben ajudant a la causa de l'Iran a la regió.

Després de gairebé quatre dècades de propaganda sectària, molts àrabs veuen l'Estat Islàmic com l'única defensa dels sunnites enfront del que perceben com un avanç de l'Iran xiïta a l'Iraq, el Líban, Bahrain i el Iemen. Però hi ha una creixent sensació que la màquina de matar en què s'ha convertit aquest grup gihadista, que a més de degollar estrangers assassina diàriament iraquians i sirians sota la seva fèrula, ha sobrepassat tots els límits en haver cremat viu el pilot jordà.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ángeles Espinosa
Analista sobre asuntos del mundo árabe e islámico. Ex corresponsal en Dubái, Teherán, Bagdad, El Cairo y Beirut. Ha escrito 'El tiempo de las mujeres', 'El Reino del Desierto' y 'Días de Guerra'. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense (Madrid) y Máster en Relaciones Internacionales por SAIS (Washington DC).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_