El Sevilla fa patir el Madrid

Un sospir profund es va sentir entre els seguidors del Bernabéu quan per fi va concloure el sofriment del Madrid, que va passar un mal tràngol contra un Sevilla que el va discutir de valent. Els blancs van tancar la jornada com ratpenats davant Casillas, penjats a la seva porteria. La derivada d'un partit espinós, contra un rival al qual li va anar tot bé, a diferència de tantes vegades que li ha faltat en les visites als grans jerarques. En aquesta ocasió, el quadre d'Emery va merèixer molt més, però va tenir dues errades defensives i ho va pagar, malgrat suposar sempre un cert obstacle per al Madrid. Un Madrid que va perdre Ramos i James pel camí, lesionats, i que haurà de creuar els dits davant Competició amb Marcelo, que va veure la groga que l'aparta del derbi amb l'Atlètic. En un duel amb molts desordres, també va acabar a l'hospital Beto, el porter visitant.

A equips del potencial del Madrid no els falta el gol ni tan sols quan van curts de futbol. Maco en el joc, emboscat per un Sevilla fort i tenaç, el líder es va veure a roda del seu rival fins que li va aparèixer el gol en dos espasmes. En tots dos van contribuir-hi els sevillistes, primer Kolo, Navarro i Vitolo, desajustats davant James, a qui van girar l'esquena. El colombià va fer bingo en la primera rematada blanca. Més tard, el Madrid va penalitzar Bacca, que en l'intent per auxiliar al mig camp va cometre un error i va lliurar la pilota a Isco, mal enemic. El malagueny va rebre la passada de davant la porteria, es va trobar amb Benzema i el francès va fer de missatger per a Jesé, que arribava per l'altre pal. L'única contra concedida pels d'Emery. Davant el Madrid, més que suficient. De res no li va servir al conjunt visitant governar el duel gairebé fins al descans. Va mantenir a ratlla el grup d'Ancelotti, al qual va encapotar a prop de Casillas, amb Iborra com a primer mur, i M'Bia i Krychowiak com a escortes. Un embut per al Madrid, posat en alerta des que Vitolo va tenir un repte individual amb el capità madridista als dos minuts. Casillas va guanyar el duel, com ho va fer després davant el mateix protagonista en una rematada amb rumb a la xarxa. També la va tenir de cap el polonès Krychowiak, i Iborra, amb Casillas regatejat, va disparar al pal dret. Pressionava l'equip andalús, però mentre rumiava el gol el seu adversari ja en sumava dos per dos errors sevillistes. És la distància entre els grans i els bons equips.

El quadre d'Emery va imposar el seu múscul i va incomodar el rival amb una pressió alta

Jugava el Sevilla, golejava el Madrid. Entre mitjanes, un duel ple de parets, arítmic, accidentat com pocs. Ramos es va ressentir en la seva primera acció defensiva i va arribar el torn de Nacho. Abans de la mitja hora, James es va fer mal al peu i el testimoni va ser per a Jesé. Pitjor sort va tenir Beto, víctima d'un cop involuntari amb Benzema, que es va estavellar contra les cervicals del porter lusità, que va deixar el Bernabéu en llitera i amb un collaret. A escena, el jove Sergio Rico, que sense temps per desentumir els músculs es va trobar de sobte amb el gol de Jesé.

Amb tant comunicat mèdic, al partit li va costar agafar ritme, sobretot per al Madrid, que no trobava pes al mig camp, malgrat disposar de quatre migcampistes. En aquesta zona, el Sevilla imposava el seu múscul davant un contrari incòmode per la pressió alta del seu rival, un conjunt de cama forta, de gran exigència física per a qualsevol. En una trobada de molt combat, el Madrid només va tenir soltesa en l'arrencada del segon tram, quan el matx va tenir anada i tornada, amb un Sevilla que va acceptar els envits a les dues àrees. Va aparèixer Bale, fora d'ona en l'acte inicial. Però no va ser la millor nit del gal·lès, amb més embolics que bons moviments en la seva recerca del gol. També va emergir Kroos, que va tirar d'escaire i cartabó durant una estona. El líder va tenir oportunitats per tancar el partit, amb un Jesé cada vegada més rodat, amb algunes aparicions d'Isco i Benzema, absents fins llavors.

Amb tant comunicat mèdic, al partit li va costar agafar el ritme, sobretot al centre del camp

El Madrid va aguantar l'estira-i-arronsa durant mitja hora, però al Sevilla no li va canviar mai la cara. Per una vegada en molt temps va ser valent a casa d'una superpotència. No va defallir i novament va decantar el camp al seu costat. Amb Iborra, un pivot reconvertit en boia en atac per pentinar tantes pilotes com agafessin el vol, a poc a poc va enclaustrar novament el Madrid, que va agonitzar a un pam de Casillas en els minuts finals, ja amb el gol d'Aspas en el marcador després d'una excel·lent maniobra de Vitolo. Els blancs van defensar el ranxo com van poder, com una tropa, amb l'aigua al coll. Els d'Ancelotti només van respirar amb la xiulet final. Un sospir immens. El Sevilla es va prendre la derrota gairebé com un triomf. Per fi va competir mirant endavant amb un gegant. Un gegant que arribarà molt minvat per reptar el campió actual.