El Madrid millora amb quatre volants

La política esportiva del Madrid comporta una paradoxa. La versió més competitiva de l'equip coincideix amb la baixa d'una de les seves dues superfigures perquè només així es poden alinear quatre migcampistes. Cristiano va faltar contra la Reial Societat a causa d'una sanció disciplinària i per moments l'equip va exhibir els seus millors recursos. Amb quatre volants, com manen els cànons més tradicionals, i amb dues puntes. Un, Bale, l'hereu; l'altre, Benzema, l'impopular francès, jornada a jornada capaç d'obrar meravelles que l'endemà ningú recorda. Benzema va posar el toc de qualitat en un xoc en què va destacar la solvència de Ramos, Isco i Marcelo.

L'anunci de la mort d'un seguidor de la Reial en un accident de trànsit quan viatjava cap a Madrid va precipitar un homenatge al camp, on els equips van guardar un minut de silenci. La tarda s'havia enfosquit sobtadament i queia una pluja freda. Per primera vegada a la temporada es veien seients buits a la graderia baixa del Bernabéu. El tema central de Fins que va arribar la seva hora, d'Ennio Morricone, va accentuar el caràcter lúgubre del moment. L'hora de la migdiada feia pensar en malenconia, mandra i assossec. Però el partit va arrencar desmanegat. Pardo va picar un córner des de la dreta de Casillas i Elustondo va deixar en evidència tota la defensa del Madrid amb una cursa i un gran cop de cap que va fer entrar la pilota a la xarxa. No havien passat ni dos minuts quan Marcelo va replicar driblant Prieto i Aritz, i va fer un centre exacte al cap de James. El colombià va col·locar la pilota a l'escaire sense aixecar els peus de terra, davant la mirada atònita dels centrals bascos. En tres minuts, 1-1. En tres i mig, Canales va tenir l'1-2, però la pilota va passar arran de pal.

El partit va començar sense que molts jugadors se n'adonessin. El joc espès va afectar els dos equips. Ningú defensava ningú. Ningú robava cap pilota. Cada jugada acabava a l'àrea rival. En una rematada, en una falta o en un córner. La situació només es va estabilitzar quan Carlos Vela va demanar el canvi, en el primer quart d'hora. El balanç va ser clarament perjudicial per a la Reial Societat. Sense el davanter mexicà, que va abandonar coix el camp, l'equip visitant va perdre la referència. Moyes es va equivocar fent entrar Agirretxe perquè va desarmar els seus futbolistes d'una sortida ràpida. Arraconats al seu camp, cada vegada més replegats, no van saber agrupar-se amb la pilota per evolucionar tocant. Van optar per tancar els espais col·laborant entre tots mentre el Madrid es refeia del desconcert inicial apropiant-se de la situació. Va trigar molt poc a ordenar-se.

Ancelotti va formar una línia de quatre migcampistes amb Kroos al mig del camp, Illarra despenjat en un plànol superior, James a la dreta i Isco a l'esquerra. A dalt Benzema va acompanyar Bale, el jugador en qui la directiva diposita la pesada càrrega de succeir Cristiano. La cosa té suc i els aficionats, que ho intueixen com un artifici administratiu, no va deixar d'inspeccionar Bale. En mala hora, ja que la Reial va tapar tots els espais al seu rival i durant una hora el futbolista més incòmode al camp va ser el que més espais necessita per brillar: Bale. El gal·lès necessitava desmarcar-se i no ho va fer fins al minut 23, quan Isco el va habilitar amb una de les seves múltiples passades. El xut va anar molt desviat.

Els canvis d'orientació a Carvajal i els corregudes de Marcelo van ser els recursos més utilitzats pel Madrid per obrir la defensa rival amb una jugada. Amb poca fortuna. El partit va acabar decidint-se com sol passar últimament, en un córner i derivats. Frustrat el primer centre, Marcelo va tornar a penjar una pilota i Benzema la va empalmar. Rulli, que li havia parat un xut abans, ho va tornar a fer. Però aquesta vegada el refús va caure als peus de Ramos, que va fulminar amb convicció. El 2-1 va canalitzar el tràmit per al Madrid, que a partir de llavors va exhibir tota la seva potència. No obstant això, abans del descans la festa es va interrompre amb molts xiulets per a Bale. El púbic li va retreure que s'hagués apropiat d'una pilota de Benzema per a James perquè marqués sense oposició, en la culminació d'un gran contraatac. Bale va enviar el xut a la tanca publicitària, després de tocar en un defensa.

Bale es va reivindicar en el principi de la segona part assistint Benzema des de la posició d'extrem esquerra, única franja on se'l va veure a gust. El francès, veritable geni de la tarda, va marcar el tercer sense cap esforç. Va ser l'avançament de la seva gran obra de la jornada, que també va ser la culminació del partit. Benzema va buscar l'associació amb Jesé i amb Isco al flanc esquerre de la defensa de la Reial abans d'obrir-se camí per on ningú el marcava. Al cap de l'àrea. Allà, sense ni tan sols mirar, va fer un xut precís amb la dreta que va fer entrar la pilota per l'escaire oposat.