“Reivindico el dret de les dones a ser malvades”

Alicia Giménez Bartlett és la primera escriptora espanyola que guanya el Premi Pepe Carvalho, creat en homenatge a Manuel Vázquez Montalbán i que es concedeix aquest dijous (5 de febrer) en l'acte central de la BCNegra 2015. No amaga la seva satisfacció. “És un premi que em dóna Barcelona, és una reivindicació molt potent de la literatura negra i l'han guanyat mestres com Francisco González Ledesma i Andreu Martín”.

La inspectora Petra Delicado i el subinspector Fermín Garzón, els seus populars personatges, ja han fet els 19 anys. Van néixer el 1996 a la novel·la Ritos de sangre. “Nou novel·les en gairebé 20 anys, no està malament. Vaig pensar al principi que la meva inspectora no envelliria, però sí que ho ha fet [en té poc més de quaranta]. Ara és més rondinaire, entén menys el que li passa i s'enfada; li fot haver de cedir”.

La parella de policies nacionals són una de les troballes del gènere negre espanyol i han triomfat aquí, a Itàlia, a Alemanya… La Petra, exadvocada, de classe mitjana-alta, barcelonina, divorciada dues vegades, i ara tornada a casar, és lliure, solitària, independent, tossuda, li encanta treure de polleguera Garzón, té rampells de fúria i pot perdre els papers i arribar a ser violenta. És dura i sensible alhora, lògica i intuïtiva en les seves investigacions. Una de les seves millors armes és el sarcasme. Garzón, de Salamanca, fa 40 anys que treballa al cos, és un policia honest i tradicional. Vidu, s'ha casat amb una dona de la bona societat que intenta apartar-lo dels seus gustos barroers. Quan la Petra perd els nervis, el Fermín hi aporta el sentit comú. Els seus diàlegs, gairebé sempre divertits, són d'alt voltatge.

Giménez Bartlett acudeix a la cita de la Barcelona negra amb un llibre més que oportú: Crímenes que no olvidaré (Destino) reuneix nou relats, gairebé sempre escrits per encàrrec dels seus editors estrangers, entre el 1997 i el 2014. Relaten l'evolució dels personatges i de la seva creadora. Un regal per als seus lectors habituals i una magnífica introducció per als qui vulguin descobrir-la.

Crida l'atenció que en aquesta munió d'històries apareguin moltes dones malvades. “Potser es deu al fet que entenc millor les raons d'aquesta maldat en les dones, que és molt més diversa que la dels homes, que en general parteixen del desig de dominació i de competició”.

A Muerte en el gimnasio, apareix mort, literalment rostit, en una sauna un guàrdia de seguretat busca-raons i provocador. Sospitoses? Un equip femení d'hoquei o una dona de la neteja enamorada. També hi ha una mare absorbent. “Les mares poden arribar a tenir un poder total, terrible. Crec que prefereixo una mare absentista a una d'abnegada”.

A La voz de la sangre, quatre dones mortes en un bordell, una madame que va abandonar les seves filles i una prostituta desesperada i amb ganes de revenja; a Petra en agosto, la terrible venjança d'una dona que té el marit a la presó, amb misteri de l'habitació tancada per dins, en el millor estil de John Dickson Carr; a Princesa Umberta, la tragèdia d'una dona que vol ser la reina de la caritat i per aconseguir-ho no dubta a pactar amb narcotraficants.

“Reivindico el dret de les dones a ser malvades. Anem en contra de nosaltres mateixes, carreguem amb totes les responsabilitats, lluitem pels fills, per la feina, per ser com els homes o millors… Doncs també ens hi podem equiparar en maldat. Si les comptem, són moltes més les dones que s'autodestrueixen per aconseguir els seus objectius o per no haver-los aconseguit”.

Crímenes que no olvidaré inclou altres relats magnífics, com Petra en Navidad, en el qual narra una nit de bogeria a l'Hospital Vall d’Hebron, amb quatre pares noels, un ucraïnès assassinat i una jove enamorada. Tiempos difíciles, que tracta d'una alumna de 15 anys assassinada a l'institut i del maltractament psicològic, és el més dur. I Parecidos razonables, el més divertit: la Petra de vacances amb els seus tres fillastres en un hotel on les criatures l'obliguen a jugar a policies i mafiosos i a ser mare al mateix temps. “M'han dit que és molt light, però no ho crec”. Té una espècie de moralitat provocadora: policies i mafiosos no es diferencien tant.

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) va estudiar filologia i literatura i viu a Barcelona des del 1975, tot i que ara reparteix el seu temps amb Vinaròs. El seu primer llibre va ser un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester. Entre altres títols publicats, La última copa del verano, Una habitación ajena o La vida sentimental de un camionero. Amb Donde nadie te encuentre va guanyar el Premi Nadal el 2011. Tracta sobre un dels maquis més buscats per la Guàrdia Civil, La Pastora, acusat de la mort de 29 persones.