L’Ajuntament de Barcelona premia el documental ‘Ciutat morta’
L'escriptor Ignacio Vidal Folch, reconegut amb el guardó de literatura castellana per 'Pronto seremos felices'
El documental Ciutat morta, que qüestiona la condemna a cinc persones per l'intent d'homicidi d'un agent de la Guàrdia Urbana el 2006 i és una autèntica clatellada per a alguns serveis i exresponsables municipals, ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'audiovisuals. El guardó, que atorga l'Ajuntament de la ciutat, reconeix la feina de la productora Metromuster "per un exercici de llibertat d'expressió a través del cinema de denúncia, indispensable en qualsevol societat". Això és el que recull la nota del premi, atorgat per un jurat presidit pel crític de cinema Àlex Gorina, i en altres paraules és el que ha manifestat el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana: "És la millor prova de la independència del jurat i la mostra del valor suprem de la llibertat de creació".
Aquest documental ha posat en una situació incòmoda el Govern de l'alcalde Xavier Trias, malgrat que els fets que es qüestionen van succeir amb l'última administració dels socialistes, concretament amb Jordi Hereu. Joan Delort, actual gerent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, va desacreditar la versió oferta pel documental Ciutat morta en la qual s'assegura que el llançament d'un test des d'una casa okupa va ser l'objecte que va deixar en estat vegetatiu un agent de la policia local. L'emissió del documental ha aixecat molta polseguera i ha qüestionat obertament com es va tancar aquell cas pel qual van ser condemnats nou joves. Entre aquests hi havia Patricia Heras, que es va suïcidar en un permís penitenciari. I el mateix Trias no va dubtar a defensar l'actuació de la policia local.
Els Premis Ciutat de Barcelona, que tenen una dotació econòmica de 7.000 euros, van ser instituïts per l'Ajuntament per reconèixer la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a la ciutat i es lliuren amb tota solemnitat al Saló de Cent, un acte que aquest any es farà el proper 10 de febrer.
Ignacio Vidal Folch, escriptor, periodista cultural i col·laborador d'EL PAÍS, ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona de literatura castellana per Pronto seremos felices. El jurat, presidit per l'escriptor i crític Jordi Gràcia, ha valorat especialment la "intel·ligència, sensibilitat i imaginació" d'una història en la qual Vidal Folch explica un entorn i uns fets, l'enfonsament del comunisme als països de l'Est, que coneix molt bé perquè, entre altres coses, va ser corresponsal de premsa a Praga. En literatura catalana, el premi és per a Toni Sala per El cas Pujol, un dels llibres que han vist la llum arran de l'escàndol de la confessió del que va ser president de la Generalitat, Jordi Pujol, a propòsit de la fortuna mantinguda durant anys a Andorra. El cos del llibre premiat són les reflexions de Sala al seu blog i el jurat ha valorat especialment "la capacitat de reflectir un moment de commoció col·lectiva des de la reflexió, l'anàlisi i la tradició literària".
El Premi Ciutat de Barcelona de teatre reconeix l'actor Carles Martínez, pel seu treball en espectacles com L'encarregat i Vells temps, de Harold Pinter, i a Els feréstecs, de Carlo Goldoni. En dansa, el premi reconeix Sol Picó pels espectacles realitzats per celebrar els 20 anys de la seva companyia i de carrera artística. El Circ Raluy, per la qualitat de l'espectacle The Big Top, ha obtingut el premi de circ, i en arts visuals el guardó és per a Marcel·lí Antúnez per l'exposició Sistematúrgia, a l'Arts Santa Mònica, i la seva investigació en el món de les arts audiovisuals. El Ciutat de Barcelona de música és per a Albert Guinovart pel conjunt de l'obra registrada el 2014.
El premi de mitjans de comunicació recau en la revista L'Avenç, pel nou impuls que ha tingut gràcies a Josep Maria Muñoz i Núria Iceta; el de cultura popular és per a la Coordinadora d'Entitats Sardanistes de Barcelona; l'Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona ha premiat Pere Colomer Roma per Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió (1903-1936). En disseny ha estat el col·lectiu Domestic Data Streamers per Sand falls, una peça que es va incloure en l'exposició Big bang data, del CCCB.
La biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, de l'estudi d'arquitectura BCQ (David Baena i Toni Casamor) ha estat guardonada pel premi d'arquitectura i urbanisme per una manera de fer molt pròpia de Barcelona, aprofitant l'espai públic. L'artista Jaume Plensa ha obtingut el Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat pel conjunt d'exposicions internacionals de l'any passat entre les quals destaquen les de Chicago, Tòquio i Andorra.
Els 20 premiats
Teatre: Carles Martínez
Dansa: Sol Picó
Circ: Circ Raluy
Arts visuals: Marcel·lí Antúnez
Audiovisuals: Ciutat Morta
Música: Albert Guinovart
Cultura popular i tradicional: Coordinadora d'Entitats Sardanistes de Barcelona
Traducció en llengua catalana: Jordi Vintró
Literatura en llengua catalana: El cas Pujol, de Toni Sala
Literatura en llengua castellana: Pronto seremos felices, d'Ignacio Vidal Folch
Mitjans de comunicació: L'Avenç
Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona: Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió (1903-1936), de Pere Colomer Roma
Arquitectura i urbanisme: Biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall
Ciències de la vida: Pura Muñoz-Cánoves
Assaig, ciències socials i humanitats: Catalunya al mirall de la immigració, d'Andreu Domingo
Ciències experimentals i tecnologia: Ernest Giralt Lledó
Educació: Escola Antaviana
Gastronomia: Enric Rovira
Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: Jaume Plensa
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.