La Comissió Europea sospesa la dissolució de la troica per Grècia

El braç executiu de la Unió Europea es proposa desmantellar la troica —la terna formada per la Comissió, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE)— com un gest davant el nou Govern de Grècia si aquest accepta complir els seus compromisos, segons van confirmar ahir fonts consultades per aquest diari coneixedores d'aquesta deliberació.

Brussel·les busca una solució de compromís per compaginar les demandes del nou Govern grec i les exigències dels socis de l'euro. La Comissió Europea descarta una quitació a Grècia, a la qual no dóna suport ningú a Europa, però apunta que la reestructuració del deute —ampliació de terminis i reducció d'interessos— està sobre la taula, segons les fonts consultades per aquest diari. I, sempre que Atenes compleixi escrupolosament amb els seus compromisos, el braç executiu de la UE es proposa desmantellar d'una vegada per sempre la troica, segons van confirmar ahir les mateixes fonts. La fi de la troica, símbol de l'austeritat aplicada al país els últims cinc anys, arribarà si Grècia i els creditors aconsegueixen un acord i aconsegueixen arribar sense accidents al pas següent al rescat, que expira al febrer: una línia de crèdit de precaució, l'anomenat rescat tou, que ningú no ha sol·licitat encara i que dóna marge per posar fi a aquesta estranya aliança entre Europa i l'FMI sense provocar estralls. Amb aquesta línia d'ajuda, els inspectors europeus i els del Fons es deixarien anar de la mà per comprovar que Grècia compleix les condicions d'aquest rescat.

La Comissió és conscient que aquestes dues concessions (econòmica en el cas del deute, i un senyal polític de primera magnitud pel que fa a la ruptura de la troica) depenen de la negociació que comença aquesta setmana, amb una successió de reunions del primer ministre, Alexis Tsipras, i el ministre de Finances, Iannis Varufakis, a París, Londres, Roma i Brussel·les. Tsipras està obligat a moure fitxa primer. En funció de la seva obertura, Brussel·les posarà sobre la taula “un acord global” per evitar accidents financers, que poden arribar tant si Atenes tiba massa la corda com si els socis de l'euro no fan prou concessions per la dimensió política de la victòria de Syriza.

Després d'una primera setmana turbulenta, Grècia n'afronta una altra de fonamental. Atenes va sorprendre els socis europeus divendres quan va assegurar que no vol una extensió del rescat actual, una cosa que pot deixar els seus bancs sense la imprescindible liquiditat del BCE. Conscient de la situació delicada, Tsipras va sortir dissabte en un to més conciliador, i va assegurar que pagarà els préstecs del BCE i l'FMI i que buscarà un pacte amb les autoritats europees abans del 28 de febrer, data en què venç el rescat. Malgrat que aquests gestos han tingut un bon ressò, Brussel·les considera que el veritable ball comença ara.

La Comissió és partidària d'una extensió del programa actual, davant les necessitats de l'Estat grec —que no té força per atendre els 10.000 milions de venciments fins a l'estiu— i els problemes potencials dels seus bancs. “Però fins i tot si aquesta extensió no arriba, es pot aconseguir un acord global que inclogui en el tercer rescat —és a dir, en aquesta línia de crèdit de precaució que funciona com una assegurança europea per si Grècia és incapaç de finançar-se per si mateixa— les condicions que s'han incomplert en el programa actual”. “Cal buscar una solució de compromís, política, per a un problema que segueix sent econòmic i financer però que és eminentment polític”, expliquen fonts de l'Eurogrup.

Tsipras ha d'aclarir què vol. I ha de convèncer el seu Parlament el cap de setmana que ve, amb un programa factible que no li provoqui una oberta contestació a les seves files o un no rotund dels creditors. La seva petició de quitació rebrà una negativa; a canvi la Comissió ha temptejat ja diversos Governs per plantejar un escenari alternatiu: un alleujament del deute a través de l'ampliació de terminis i una petita reducció d'interessos fruit d'un acord de l'Eurogrup el novembre del 2012, que servirà com a full de ruta. Això es pot fer sense pèrdues per als creditors i donarà a Grècia una mica de marge per complir amb part del programa social. Sempre que Atenes no se surti del guió, Brussel·les proposarà trencar la troica, “trobar la manera que els europeus i l'FMI vagin per separat a Grècia”. “Aquest seria un senyal polític important per Tsipras que no costa ni un euro”, asseguren fonts comunitàries.

La Comissió troba així amb Grècia l'excusa perfecta per posar fi a aquest terna, una idea que s'estudia des de fa temps tant als despatxos de Brussel·les com als quarters de l'FMI a Washington. La desintegració de la troica permetria a Tsipras traçar una línia amb el seu antecessor, el conservador Andonis Samarás. Permetria al Fons centrar-se en els seus objectius —la sostenibilitat del deute, en el 175% del PIB— i als europeus posar el focus en les reformes. I és una opció factible si aquest acord general suposa acordar la línia de crèdit de precaució esmentada.

Si tot surt bé, a més, el BCE abandonarà automàticament Grècia: si Frankfurt compra bons grecs al programa de compra de deute a gran escala que acaba d'anunciar, haurà de sortir de la troica. Frankfurt prendrà aquesta decisió al juliol. Però la fi de la troica pot arribar abans si Brussel·les aconsegueix convèncer els socis que és una opció favorable per a tots. La Comissió va adoptar la setmana passada un marcat perfil baix; va ser el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, qui es va exposar amb un polèmic viatge erm a Grècia. La Comissió —i diversos Governs de l'euro— considerava prematura aquesta visita i va preferir guanyar temps. Però no en queda gaire. Atenes sap que està en mans del BCE, que finança els seus bancs, i que està condemnada a entendre's amb els socis de l'euro. “Diversos països no veuen amb simpaties les concessions, així que el que és normal és que hi hagi merder fins a l'últim dia. Amb Grècia ja és tan important la sostenibilitat econòmica com la política”, va concloure un ministre de l'Eurogrup.