L'experiència ‘youth hostels’

Ja són presents a Barcelona: els youth hostels (YH) s’han estès per la ciutat amb més o menys qualitat i serveis. La majoria són edificis convertits que abans tenien una altra funció, immobles que es reformen per poder allotjar les peces d’aquests nous programes. Els més grans tenen àrees comunes i un sistema simplificat amb els serveis imprescindibles, entre els quals tenen un paper destacat els espais de relació, que habitualment estan situats a la planta baixa. Si fa uns anys aquests edificis eren escassos i tenien una minsa presència a la ciutat, i pràcticament eren coneguts en exclusiva pels que els utilitzaven, ara semblen obrir-se pas entre els nombrosos hotels i mostren una manera de fer negoci diferent. Un d’aquest és l’exemplar Generator del carrer Còrsega.

El programa d’aquests edificis és, al meu entendre, el més interessant, ja que no es tracta exactament d’un hotel ni d’una residència d’estudiants. Dels primers els separa la dotació i els serveis, que en els YH són “bàsics”; i dels altres, la durada de l’estada, que comporta una evident situació de pas i el motiu del seu ús. Hi ha alguna cosa d’una precarietat volguda que fa que l’experiència del lloc sigui el més important. L’estètica usual en aquests edificis escampats per la ciutat, especialment en els seus vestíbuls, recorda la d’un espai de coworking perquè transmet la imatge d’un lloc inacabat, més aviat incomplet, que modifica in time el seu aspecte per la utilització dels usuaris. En qualsevol cas, lluny de la idea d’una cosa acabada i luxosa.

La diferència més important amb un hotel, des del punt de vista del programa arquitectònic, és a les habitacions. Aquestes són col·lectives i, malgrat que n’hi ha amb dos llits, les més corrents són de sis i vuit. En molts casos hi abunden les lliteres, que van des de les que podríem trobar en algun lloc d’acollida o un refugi de muntanya, fins a les que semblen estar concebudes com petits espais individuals on descansar, treballar o fer qualsevol cosa; tot allò que es pot fer damunt d’un llit. Semblen càpsules, espais habitables individuals, continguts en àmbits de més grandària. És aquesta experiència, la de l’habitació col·lectiva, la que em sembla més remarcable, una experiència que en la vida dels usuaris arriba molt més tard que les estades en colònies o campaments d’estiu. A aquestes dues coses hi podem afegir les bicicletes de lloguer i altres elements semblants. És possible que aquests joves turistes incorporin a la seva vida certs hàbits sobre com utilitzar espais de treball compartits, o en aquest cas habitacions compartides, que poden matisar la seva manera de viure en els propers anys.

No ho havia pensat mai, però ¿hi pot haver una manera de viatjar a ciutats que posi fi a aquestes experiències creant una cultura sobre la casa diferent? Uns hàbits sobre la casa adquirits inconscientment utilitzant els espais comuns dels YH, habitacions col·lectives, transports individuals però col·lectius, espais de treball cooperatius i altres coses semblants. ¿Pot ser que, sabent que es pot viure en espais així i amb experiències com aquestes, modifiquem la forma d’utilitzar i d’entendre l’habitatge? En veure aquests edificis i potser acumulant uns anys per observar-los, podríem treure algunes conclusions per als habitatges per a joves, de la qual cosa podria prendre nota, per exemple, el Patronat Municipal de l’Habitatge per impulsar promocions d’habitatges per a joves.

Tampoc podem deixar de pensar i d’establir una certa connexió contranatural entre aquestes experiències i l’anunci de la construcció —i, per tant, de l’enderroc de l’actual Deutsche Bank a Diagonal-passeig de Gràcia— per fer una torre de 98 metres en la qual han pactat instal·lar un hotel de luxe. Llegint les notícies sobre aquesta mala notícia, hem pogut veure la reacció de l’esquerra municipal, preocupada perquè almenys es respecti que hi haurà més espais per als vianants a la Diagonal. ¿Segueixen escoltant Pete Seeger quan arriben a casa? Si comparem l’antic edifici d’oficines d’Enher, al carrer Còrsega, on hi ha el YH Generator, no gaire lluny d’allí, amb l’hotel de luxe anunciat, no podem deixar de pensar en l’enorme diferència que hi ha entre allò bàsic per estar en una ciutat i el luxe, entès òbviament pels nostres botiguers-hotelers. La primera parla d’una ciutat intel·ligent, resolutiva, pràctica i contemporània; la segona convida a posar fi a l’actual manera de fer negocis desarrollista amb la nostra ciutat per part de l’Ajuntament.