_
_
_
_
_

Alemanya endureix la seva actitud de cara a la negociació amb Grècia

Berlín vol evitar un contagi polític a altres països perifèrics

Merkel, en una recepció a clubs de carnestoltes el 28 de gener.
Merkel, en una recepció a clubs de carnestoltes el 28 de gener.Michael Gottschalk (GETTY)

“Assumeix vostè el càrrec en temps difícils, en què té una gran responsabilitat. Espero que puguem aprofundir en l'amistat tradicionalment bona i profunda dels nostres pobles”. El llenguatge exquisidament diplomàtic amb el qual la cancellera alemanya Angela Merkel va felicitar el recentment nomenat primer ministre grec, Alexis Tsipras, no ha aconseguit amagar la sensació que Berlín ha rebut la victòria de l'esquerrà Syriza com una amenaça a la seva política europea que no pot permetre.

Aquest resultat, al costat de l'anunci de les compres de deute públic a gran escala a càrrec del BCE —en contra, una vegada més, de Berlín— provocaran un enduriment de l'actitud alemanya tant en les negociacions amb Grècia com en els diversos afers que la Unió té sobre la taula de cara als propers mesos, segons expliquen les fonts consultades a Brussel·les.

“Els europeus no poden pagar el que no fan els grecs”, diu Gabriel

El ministre d'Hisenda alemany, Wolfgang Schäuble, va negar dimarts a l'Eurocambra la possibilitat no només d'una quitació al deute grec, sinó també de qualsevol alleujament a la càrrega pesant que arrossega Grècia. I ahir, el seu company de Govern i rival polític Sigmar Gabriel va avisar Tsipras des de Berlín que només ell serà el responsable si finalment Grècia no compleix els compromisos i es veu obligada a sortir de l'euro. “No ho volem, però depèn del seu Govern”, va dir Gabriel. L'Executiu alemany ja va filtrar abans de les eleccions que una reestructuració unilateral suposaria una sortida fulminant de Grècia de l'euro, i el vicecanceller va repetir ahir que l'eurozona està molt més ben equipada que el 2012 per trampejar el temporal.

‘Domesticar’ Tsipras

Objectiu: domesticar Tsipras. La socialdemocràcia europea ha iniciat una operació d'acostament al líder de Syriza, el partit d'esquerra radical que es va imposar diumenge en les eleccions gregues. El president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata alemany Martin Schulz, viatjarà a Atenes en les properes hores per veure's amb el flamant primer ministre grec. El president de l'Eurogrup, el socialdemòcrata holandès Jeroen Dijsselbloem, farà el mateix divendres que ve. El president de França, el socialista François Hollande, ha convidat Alexis Tsipras a l'Elisi abans del seva primera cimera europea, el 12 de febrer. I fins i tot Alemanya planeja enviar a Atenas Jörg Asmussen, exconseller del BCE i actualment una de les veus de l'Executiu alemany més relacionades amb el dossier grec.

La socialdemocràcia europea tracta així d'atreure Tsipras a posicions més centristes, que permetin a Grècia aconseguir un acord una mica millor però que alhora redueixin les probabilitats d'accident davant el risc que el nou Govern grec tensi massa la corda, segons les fonts consultades a Brussel·les.

Berlín torna ara a aquesta línia dura, avantsala d'una negociació entre Grècia i els socis europeus que es preveu llarga i difícil. No només per les posicions ortodoxes dels creditors del nord (encapçalades per Alemanya, però també Holanda i Finlàndia, tots amb eleccions aviat). Espanya, Portugal i Irlanda s'han mostrat extremadament bel·ligerants en contra de donar més marge al flamant primer ministre grec, Alexis Tsipras. “Són tres països perifèrics i governats per conservadors, que poden témer l'efecte de contagi polític de Grècia i que, sobretot, han fet grans sacrificis, i veuen com ara hi ha una operació de relaxació, de la qual es beneficiaran Grècia, si arriba a un acord, i països com França i Itàlia, amb condicions fiscals més laxes”, va assenyalar una font comunitària.

Espanya, Portugal i Irlanda rebutgen donar més marge a Alexis Tsipras

La victòria de Syriza no va arribar sola. Tan sols tres dies abans, Berlín havia encaixat una derrota espectacular procedent de Frankfurt: Mario Draghi va anunciar que el banc central s'embarcarà en una ambiciosa operació de compra de deute, a la qual Alemanya —amb el seu Govern al capdavant, però sobretot el Bundesbank— s'havia oposat amb dents i ungles. Amb els ànims enfurismats per la decisió del BCE, Berlín afronta el canvi grec amb gest adust. Els portaveus del Govern alemany insisteixen a destacar que la negociació amb les autoritats gregues es farà a Brussel·les, no en Berlín, però a ningú no se li escapa que l'actitud de Merkel serà fonamental. I en aquesta negociació amb cara de pomes agres que s'acosta el missatge és clar: la victòria de Tsipras no canvia gens el que ja s'havia signat i el nou Govern no pot esperar un tracte de favor només per haver arribat al poder amb un missatge rupturista.

“No pot ser que les coses que no faci el Govern grec es desplacin als veïns i que al final siguin els ciutadans d'altres països els que paguin la factura. No podria explicar-ho a cap treballador alemany”, va dir ahir Gabriel. El marge d'actuació és “molt, molt reduït, va afegir el número dos de Merkel. Fonts governamentals admeten sotto voce que una de les raons per les quals no poden cedir és perquè un èxit de Tsipras suposaria un missatge catastròfic per a altres països del sud d'Europa, com Espanya, que s'han esforçat a fer reformes. Berlín vol tallar d'arrel un efecte de contagi que doni ales a forces com Podem. Aquesta teoria dels “incentius perversos” és curiosament la mateixa que hi ha rere les crítiques alemanyes al BCE: si es millorar la situació dels països del sud amb la compra de deute, Draghi els treu la pressió perquè impulsin reformes que Berlín considera imprescindibles.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_