Imputats els consellers que van fer servir les targetes b de Caja Madrid

El jutge del cas Bankia, Fernando Andreu, ha imputat per apropiació indeguda o administració deslleial tots els consellers i directius de Caja Madrid, en total 78, que van fer servir les targetes opaques entre el 1999 i el 2012. El jutge de l'Audiència Nacional també ha citat com a testimonis cinc consellers que no van utilitzar aquest mitjà de pagament i l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro.

El jutge Andreu ha imputat tots els directius de Caja Madrid i Bankia que van utilitzar per a despeses personals les targetes fantasma, a efectes fiscals, que els va atorgar l'entitat entre el 1999 i el 2012. El magistrat, en una resolució emesa aquest dimecres, de moment només cita a declarar entre el 16 i 18 de febrer els 27 consellers i administradors de Caja Madrid i Bankia.

En la interlocutòria el jutge explica que el que és fonamental a partir d'ara és esbrinar el concepte pel qual van emetre i van entregar les targetes de crèdit, tant als consellers com als directius. Per aquest motiu en aquest moment el jutge distingeix entre els administradors i els directius. Andreu considera que en aquest moment processal hi ha dubtes seriosos sobre el caràcter de les despeses originades per aquestes targetes. El que pretén aclarir el jutge és si es van emetre com a despeses de representació o com a complement de retribució, supòsits que definirien els delictes d'administració deslleial o apropiació indeguda.

El jutge fa constar que si es tractava d'una targeta d'empresa per fer front a les despeses de representació, no hi ha suport contractual, ni previsió estatutària, ni decisió dels òrgans de govern en aquest sentit, i recorda que, a més, es van acabar entregant aquest tipus de targetes a consellers i directius amb unes finalitats completament diferents de les previstes en les despeses de representació, “i el seu lliurament es va convertir en una remuneració irregular, de manera que amb un límit mensual, segons el càrrec que ocupava el seu beneficiari, es podia disposar del saldo lliurement, sense necessitat de justificar el concepte pel qual es disposava de cada targeta, i tot això tenint en compte que, segons informa Bankia, a més d'aquestes targetes, els consellers o executius disposaven d'una altra targeta d'empresa".

Tenint en compte aquestes raons i les despeses efectuades amb aquestes targetes, el jutge té dubtes seriosos que fossin targetes d'empresa. Ara bé, davant l'altra opció de considerar-les com a retribució, tal com han declarat alguns consellers, el jutge tampoc entén per què en aquest cas alguns dels beneficiaris mai les van utilitzar, “o per què la majoria dels usuaris no arribava a esgotar el saldo de les quals eren beneficiaris, saldo que no es traspassava a aquesta beneficiària, sinó que quedava a l'entitat emissora de la targeta, de manera que es desistia incomprensiblement d'una retribució a la qual almenys els directius hi tindrien dret".

Per aclarir aquests termes el jutge vol escoltar també com a testimonis els cinc directius que mai van fer servir les targetes, i l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro. A aquests sis testimonis els cita per al 20 de febrer. Els 78 imputats ara hauran de designar advocat i personar-se en la causa. En la interlocutòria el jutge també demana a Bankia i la fundació Caja Madrid que l'informin sobre els beneficiaris de les targetes que han retornat els diners, amb indicació dels imports corresponents.

L'escàndol de les targetes de Caja Madrid es va destapar el passat 1 d'octubre en publicar-se un informe d'Anticorrupció que revelava que 86 consellers i directius de l'antiga caixa tenien targetes de crèdit opaques. Amb aquestes targetes, lliurades als 65 consellers que ha tingut Caja Madrid des del 2003 i a la vintena d'alts càrrecs de Bankia des de la seva creació el 2011 fins al 2012, es van gastar 15,5 milions d'euros entre el 2003 i el maig del 2012. Alguns les van continuar utilitzant després del seu cessament.