Joan Miró no era separatista i ara estaria angoixat per Catalunya

"Jo no estic a favor del separatisme. Estic per la unitat espanyola, la unitat europea, la unitat mundial". És Joan Miró –mort el 1983– que parla en una entrevista periodística que ara ha rescatat el seu nét Joan Punyet Miró, la veu de la família, que gestiona el llegat de l'artista i duu els drets i interessos del hereus al trust de Successió Miró.

Punyet va lliurar un feix de fotocòpies d'imatges, quadres, citacions i cartes manuscrites sobre el vincle de l'artista amb l'Estat en època democràtica i feu esment amb fotografies a la seva relació amb la institució monàrquica. A la darrera reunió del patronat de la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma va mostrar els escrits que coneixem. Va fer arribar també a la Zarzuela aquest memoràndum.

La reflexió del Miró no-separatista es tancava amb aquesta frase: "El món tancat és una altra cosa obsoleta. Ja ens han embolicat molt amb les fronteres. El món tancat és el món burgès". Fa set mesos, Joan Punyet en una entrevista a Londres amb l'Abc ja va mostrar les seves inquietuds personals. Aleshores Punyet va voler posar-se a la pell, interpretar o fer reviure el seu avi genial, com un ciutadà català en el moment present, 31 anys després de la seva mort, als 90 anys.

Va dir Punyet al diari madrileny que "crec que l'avi assistiria amb angoixa al debat sobre el referèndum de Catalunya. Era un català universal". Ell tenia "una visió molt americana del concepte de nació". Miró va ser antifranquista, clarament catalanista, solidari amb els combats cívics durant la dictadura. L'homenatge a Puig Antich, després de la seva execució, és una peça clau, formada per tres quadres. Durant la guerra del 36 el seu segell-cartell Aidez l'Espagne és més que un gest cèlebre. Als 70, es negava a saludar el ministre Fraga i per això evitava actes públics on aquest hi era.

L'exregidor socialista de Cultura de l'Ajuntament de Palma, el psiquiatre Nicolau Llaneras, que és al senat de la Fundació Miró de Palma, va rebre amb curiositat el dossier que va liiurar i explicar el nét de Joan Miró, encapçalat per la citació antiindependentista, diríem. El títol, el quinquenni constitucional, fins a la mort de Joan Miró: 1978-1983.

Joan Punyet Miró va parlar llargament a la reunió del patronat de Palma i va llançar una idea sobre les paraules dites, els fets i el compromís de Miró: la fundació hauria de ser una pota de la Corona i, per exemple, fer que aviat fos visitada pels reis Felip i Letícia, tal com feia Joan Carles sovint. El Palau de Marivent és a quatre passes de la fundació els tallers de Miró, d'on era la casa del pintor –ara reconstruïda– on viuen Punyet, la seva dona i els dos fills seus.

Punyet es gestiona amb majoria els drets de Miró, la Successió Miró, un trust central en l'artista, amb Lola Fernández, la filla del seu germà de mare, Emi Fernández Miró. Punyet ha cregut oportú fer avinent, en les circumstàncies actuals, una memòria de l'artista, la seva dona. És un manifest fet d'imatges amb els reis Joan Carles i Sofia, els escuts i/o cartells que va fer per a esdeveniments esportius, el Mundial de Futbol del 1982, i la promoció turística d'Espanya, les donacions de pintures murals per al Palau d'Exposicions i Congressos de Madrid

Al dossier hi ha una antiga carta manuscrita per Pilar Juncosa, ja vídua aleshores de Joan Miró, on recorda les donacions fetes per l'artista i la família a l'Estat i els seus museus. Ara es vol fer evident la vigència de la relació.

Punyet duu la veu de la família –ja morts sa mare, Dolors Miró, el seu germà gran, David, i el segon, Emi–. Punyet és especialista en història de l'art i en l'obra de Joan Miró. És autor de llibres sobre diferents aspectes de l'obra de Miró i, alhora, novel·lista. Quan va morir Joan Miró, Joan Punyet tenia 15 anys.