_
_
_
_
Eleccions a Grècia
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

El dia de la veritat

El desenllaç colèric de l'austeritat i els errors de l'euro es concreta diumenge

Sami Naïr

Aquest diumenge, Grècia decidirà el seu futur i, en certa manera, el futur de les relacions intraeuropees. Si Syriza, el partit d'esquerra antiausteritat d'Alexis Tsipras, guanya les legislatives amb majoria absoluta, l'elecció per a ell serà més difícil que si es posiciona al capdavant sense aquesta majoria, ja que en el primer cas podrà governar sol, però estarà obligat a complir, per al seu electorat, el seu programa (rebuig d'un nou pla d'austeritat, reestructuració del deute). En el segon cas, Syriza necessitarà el suport d'altres formacions, sigui per associació en el Govern o per suport al Parlament. Paradoxalment, això donarà més marge de maniobra a Tsipras quant al seu electorat. En el procés de construcció europeu, aquest diumenge serà històric, ja que concretarà el desenllaç colèric de tots els errors comesos tant en la concepció de l'euro com en l'estratègia d'austeritat imposada des del 2010, primer pel tàndem Merkozy i després per la Comissió de Brussel·les i l'FMI. Amb el cas grec, Europa paga l'aberració estructural de la concepció inicial que va precedir el naixement de l'euro i que es resumeix en una única fórmula: acceptant signar el Tractat de Maastricht, Alemanya ha donat el marc fort als europeus, (l'euro és des del principi un marc emmascarat), a condició que els països del club med (Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal), com se'ls deia en aquella època, preservessin el seu valor alemany, és a dir, el marc fort.

Malgrat això, països tan heterogenis en els seus fonaments econòmics com els de l'Europa del sud i del nord no poden convergir cap a una cohesió econòmica i una zona monetària òptima, com desitjava el tractat monetari, excepte si hi ha un pressupost federal molt alt i polítiques fiscals comunes, cosa que actualment i per molt de temps impossible. Recordem-ho: en aquella època s'havia calculat que per arribar a una relativa cohesió econòmica Alemanya hauria d'haver contribuït amb més d'un 10% del seu PIB. Cap país podia acceptar un sacrifici com aquest.

Així doncs, la crisi era virtual des de bon començament entre aquests dos pols de la zona euro. Esclata amb l'explosió de la bombolla financera el 2008, que havia servit a Espanya per amagar la realitat de les divergències de desenvolupament; a Itàlia, l'augment incessant del deute; a Grècia, l'existència d'un dèficit real de més del 12% quan la xifra anunciada per les autoritats gregues era del 2,7% el 2009! Una enorme mentida que servirà de capot per al toro alemany. Tres plans de rescat en marxa, milers de milions desapareguts en el pou grec, i encara res resolt set anys després d'esclatar la crisi! Una única xifra dóna idea del desastre grec: aquest país haurà de reemborsar el seu deute fins al…2045! Hi ha alguna altra solució que la sortida de Grècia de l'euro? Siguin quins siguin els resultats electorals, aquesta qüestió serà central al país que ha inventat la tragèdia.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Sami Naïr
Es politólogo, especialista en geopolítica y migraciones. Autor de varios libros en castellano: La inmigración explicada a mi hija (2000), El imperio frente a la diversidad (2005), Y vendrán. Las migraciones en tiempos hostiles (2006), Europa mestiza (2012), Refugiados (2016) y Acompañando a Simone de Beauvoir: Mujeres, hombres, igualdad (2019).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_