Una partida de tennis a la Gavina

La galeria d'Ignacio de Lassaletta és a la primera planta de l'edifici on va viure Ramon Trias Fargas. Les dues burgesies de Barcelona es troben a la Rambla Catalunya, 47, una creació modernista d'Enric Sagnier. Òscar Tusquets hi exposa fins a finals de gener part de la seva obra pictòrica, escultòrica i de disseny. L'exposició mostra la seva intimitat, la seva condició de diletant i de bon vivant.

Tusquets és un dels últims mohicans de la gauche divine. La pijo progressia ha canviat de barri i Tusquets s'ha refugiat en el món artístic. Escortant la porta d'entrada, dos quadres simbolitzen el sentit de l'exhibició Amor y muerte: hi ha un autoretrat seu treballant davant d'un cavallet i un paisatge d'una pista de tennis de l'hostal la Gavina. Hi surten pintures de les cases de la seva vida, jardins espectaculars i escenes a Villa Andrea, la seva residència a Barcelona. Hi ha escenes d'estances de Chelsea o la Costa Brava. Hi ha un bodegó format per unes orquídies i un recipient de la pastisseria Paul. El quadre és del 1988, de quan aquí ningú sabia què és Paul.

L'eròtica de l'onze de setembre

La meva obra favorita és Insomnio. És una confluència entre Hopper i Antonio López: una cabina de telèfons, de nit, il·luminada per un fanal. Un carrer qualsevol de Barcelona, sense vianants, amb el rètol d'un establiment i un senyal de Saba com a protagonistes que acompanyen la cabina. També hi ha una de les imatges més eròtiques que recordo: es titula Onze de setembre, la del 1976. Quan desenes de milers de catalans sortien per primer cop en democràcia als carrers, Tusquets pintava Anna Bohigas, seminua, amb el club blanc de la marca del biquini, ajaguda al sofà.

La 'pijo progressia' ha canviat de barri i Tusquets s'ha refugiat en el món artístic

Onze de setembre mostra l'esperit lliure que és Tusquets i el gran amor que va tenir amb Bohigas. Al llibre Amables personajes Tusquets hi inclou una trentena de retrats de Bohigas, l'erotisme de la qual trasbalsa l'observador. A banda d'Onze de setembre, Tusquets ha volgut exhibir els retrats amb llapis que li va fer durant la seva etapa malalta de càncer.

L'última època de Tusquets té aires del liberalisme d'ordre madrileny: els toros, Bimba Bosé i nus d'estètica pop almodovariana. Com més potent és el discurs del catalanisme, més lluny de nosaltres sembla refugiar-se Tusquets. Sembla el món il·lustrat del relacions públiques Carlos Martorell.

La visita a Amor y muerte pot ser combinada amb un breu tour per algunes de les creacions arquitectòniques de Tusquets. Una de les meves favorites són les cases adossades de Can Caralleu. Semblen peces d'un Tente de tres colors. El que menys m'agrada és el conjunt de vivendes, oficines i centre comercial de l'avinguda Icària. Em recorda els gegants de formigó i de colors marrons que apareixen del no-res a la Unió dels Emirats Àrabs. El projecte és coherent amb el barri, però; el problema no és l'edifici, és la vila olímpica. El centre comercial se salva perquè hi ha la millor sala comercial de cinema en versió original de la ciutat.

La 'beautiful people'

Tusquets té un vessant que no falla, el de dissenyador de comerços. Al Turó Park hi ha la joieria Núria Ruiz: per fora sembla una caixa forta, per dins, un luxe funcional. A la Rambla Catalunya, 100, a tres cantonades de l'exposició, hi ha una visita obligada als aparadors de la botiga de roba Groc, un negoci que va obrir el dissenyador Toni Miró. Els aparadors són com petites caixes de fusta, discretes obertures per on espiar la beautiful people de Barcelona.