“La forma d’ICV en el nou escenari ha de ser molt diferent”

El líder d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà (Barcelona, 1964), deixa la política professional. Aparta la idea d'integrar-se en la llista de Guanyem, encara que adverteix que seguirà en el projecte i militant a l'agrupació de l'Eixample, i torna a la docència.

Pregunta. Va ser el primer a celebrar l’aliança d’esquerres a Barcelona i ara se’n va. Per què?

Resposta. Perquè fa 12 anys que sóc a l'Ajuntament, tres mandats, la limitació que fixa ICV; i perquè tinc ganes de reprendre la meva feina de profe i d'investigació a l'IGOP. En qualsevol cas, no seré a la llista però seguiré estant en el projecte. No estaré a primera línia de representació política de Guanyem, però sí que intentaré aportar idees i pràctiques. En cap cas hi ha hagut pressions per part de ningú. És una decisió personal que incorpora raons col·lectives i polítiques.

P. Ada Colau diu que ICV no és règim però afirma que ha de “canviar radicalment”. La seva sortida mostra la incompatibilitat entre vella i nova política?

R. A l'Ajuntament hem practicat la nova política. Nova o vella té a veure amb el que fas i practiques. Però és cert que a partir del 15-M hi ha un procés de politització sobre noves bases, al marge dels espais preexistents. Nosaltres tenim clar que la forma d'estar presents en el nou escenari ha de ser molt diferent.

P. Més enllà de Guanyem, davant els partits emergents, creu que els polítics que exerceixen estan fora de joc o es poden reciclar?

R. Depèn. Existeix un règim d'estructures de poder polític de connivència amb l'econòmic i pràctiques de corrupció que no són reciclables, funcionen en clau de màfia i cal fer-los fora. Però també hi ha representants impecables i honestos que han estat al costat de la ciutadania.

P. S’aplaudeix la generositat d’ICV en la confluència. A què han renunciat?

Estem convençuts que els interessos que tenen segrestat el Govern de Trias no tenen res a veure amb els dels barris

R. Més que renúncies hi ha hagut aportacions per part dels diferents espais i un procés de reconeixement mutu. No ho visc en clau de renúncia sinó d'oportunitat.

P. Econòmicament, la integració tindrà gaire repercussió per a ICV?

R. No, s'ha d'acabar de concretar, estic convençut que arribarem a un acord raonable.

P. Tenen ben lligada la governança o serà una organització amb quatre caps?

R. És un repte, però si hem arribat aquí aconseguirem articular un espai que permeti visibilitzar un nou subjecte polític.

P. Quins resultats creu que pot obtenir Guanyem?

R. La candidatura ha de sortir a guanyar la batalla de Barcelona. Per primera vegada la gent i els barris poden protagonitzar una victòria social i política. I no és una posició voluntarista.

P. S’atreveix a donar una xifra de regidors?

R. No, anem a totes, no vull posar frontera a la justícia social ni a la revolució democràtica.

P. ICV té cinc regidors. Quants i qui anirà a la llista?

R. No és moment de parlar de llocs ni de noms. Hi ha un acord de mínims que sotmetrem a debat i referèndum entre la militància. Si hem arribat aquí sabrem trobar un equip equilibrat.

P. Hi ha molta indefinició, no li estan demanant a la militància un acte de fe?

R. Els militants s'identifiquen en un procés que es construeix per etapes. El respecte als ritmes és la garantia d'èxit.

No estaré a primera línia de representació política de Guanyem, però sí que intentaré aportar idees i pràctiques

P. Integrant-se en Guanyem, ICV es dilueix o és pura supervivència?

R. De cap manera és oportunista, és una reflexió molt estratègica i de fons que vam elaborar abans de l'existència de Podem o Guanyem. Nosaltres ja havíem començat a construir una confluència entre espais emergents i preexistents.

P. Com creu que poden pal·liar la falta d’experiència institucional?

R. Crec en l'equip però també cal mostrar que la nova política va més enllà d'una llista. A Barcelona s'han construït moltes capacitats col·lectives per plantejar alternatives i això és una oportunitat.

P. Si els regidors de Guanyem són decisius, amb qui estarien disposats a pactar: ERC? PSC?

R. No entraré en sigles. La nostra aportació és generosa, però delimita el conjunt d'espais que aposten per superar el vell règim.

P. Després del pacte CiU-ERC, temen una desviació de l’eix electoral esquerra-dreta cap al debat sobre el procés?

R. No, perquè eix és el que reflecteix les desigualtats socials i Barcelona està socialment trencada. Estem convençuts que els interessos que tenen segrestat el Govern de Trias no tenen res a veure amb els dels barris.

P. Quin balanç fa de la seva gestió?

R. D'una banda ha fet unes polítiques que han ampliat les bretxes socials i territorials de la ciutat, cosa que reflecteix una injustícia clamorosa. I d'altra banda, ha fomentat la Barcelona en venda, una marca en la qual el Govern de Trias s'ha instal·lat per tenir beneficis en poques mans. La part positiva és que la ciutadania ha reaccionat per defensar-se.

P. Per la seva presència en l’anterior Consistori, Trias els acusa de ser responsables de la falta de pisos de lloguer social…

R. Vam fer polítiques públiques d'habitatge que mai abans s'havien fet: pisos d'inclusió, per a persones grans, joves, mesa d'emergència i amb la Generalitat la llei del dret a l'habitatge. I a tot això CiU va votar en contra. Podíem haver fet més, segur, però ara s'ha truncat.

P. Què li queda pendent?

R. A Barcelona li sobren dues coses: desigualtats (pobresa) i cotxes (contaminació), dues qüestions que fan impossible el dret a la ciutat. Està pendent reconstruir una Barcelona com a espai de ciutadania.

P. L’han acusat de còmplice en el silenci sobre el cas 4-F. Què respon?

R. Que és absolutament inversemblant. Ho considerem un cas no tancat, lluitarem perquè es reobri i hem demanat a Trias que sigui proactiu. Sobre el passat, érem al Govern però no teníem cap responsabilitat a l'àrea, vam demanar explicacions i vam topar amb una gran opacitat.