El complex de BCN World tindrà torres de 80 metres d’alçària
La Generalitat eleva el sostre residencial del terreny annex als complexos turístics
La Generalitat ha deixat d'utilitzar el nom BCN World com la marca del projecte turístic lligat al joc que vol impulsar a la Costa Daurada. Es tracta del primer pas per canviar-lo, però l'esperit del recinte que acollirà hotels, comerços de luxe i casinos segueix sent bastant semblant al que va dissenyar el seu promotor inicial, Veremonte, ara desplaçat per l'Administració catalana. I en aquest context, l'Executiu d'Artur Mas pensa en un perfil arquitectònic bastant semblant al que ja havia ideat la companyia d'Enrique Bañuelos: grans edificis que a l'interior acullin les activitats i que, de portes enfora es converteixin en la imatge de BCN World, es digui com es digui. I que puguin arribar a més de vuitanta metres d'alçària.
Alts càrrecs dels departaments d'Economia, Territori i Empresa, encapçalats pel conseller Andreu Mas-Colell, s'han traslladat aquest dimarts a Tarragona i Salou per explicar els detalls dels primers documents del pla director urbanístic (PDU) que marcarà les regles d'edificació dels terrenys on es construirà el macrocomplex. I un dels elements bàsics que han pogut detallar és que permetran construir edificis de fins a 25 plantes, referència que s'ha pres tenint en compte l'estructura més alta que hi ha ara a la zona: la muntanya russa Shambhala, tot i que aquesta només arriba fins als 76 metres, al parc de Port Aventura.
Cada operador, una vegada presenti el projecte, haurà de decidir si vol optar per una torre o si prefereix repartir el sostre que es pugui construir en immobles més baixos. I, segons va dir el director de l'Insitut Català del Sòl (Incasòl) i coordinador dels treballs sobre BCN World, Damià Calvet, no es podran construir més d'un d'aquests edificis per complex, que seran els que albergaran el gruix de l'activitat hotelera i de joc i, per tant, podran absorbir més volum.
L’Executiu defensa que aquests terrenys seran per a usos turístics
Així figura en el projecte d'objectius del PDU, que ja s'ha culminat, en espera que el conjunt de la planificació s'aprovi al juliol. De moment, aquests primers elements ja s'han començat a explicar a les companyies preseleccionades per aconseguir una llicència de joc al macrocomplex. Grup Peralada en va saber els detalls la setmana passada i Melco els sabrà la que ve. Aquest dimarts, si encara no en tenien una idea, n'han tingut coneixement els alcaldes de Vila-seca i Salou.
La Generalitat insisteix que BCN World és una oportunitat per convertir Catalunya “en un hub mundial de la indústria del turisme de negocis”, i amb aquest argument està disposada a permetre un màxim d'1,59 milions de metres quadrats a usos turístics. Però, malgrat el que s'havia dit inicialment, també està prevista la construcció de nous habitatges, pretensió del Govern que amenaça trencar el pacte signat amb el PSC i que va permetre desbloquejar la llei de BCN World. El PDU mantindrà el planejament vigent, el qual permetria construir fins a 2.500 habitatges.
Mas-Colell admet que al desembre el projecte “trontollava”
El conseller Mas-Colell ho ha admès aquest dimarts, si bé ha dit que el Govern no pot fer res per evitar-ho perquè Veremonte no va executar l'opció de compra sobre 500 hectàrees que tenia signada amb La Caixa. Com que es va descartar aquesta opció el 10 de desembre passat, i en vista que el projecte “trontollava” –segons ha reconegut–, l'Executiu ha actuat de manera accelerada i ha signat una altra opció de compra amb l'entitat financera, però més modesta. Només inclou 150 hectàrees, les suficients per situar-hi els quatre complexos turístics de BCN World que ara estarien compromesos.
El Govern s'està centrant en aquestes hectàrees a l'hora d'elaborar el PDU. Sobre la resta de terrenys on es podran construir habitatges, i especialment una zona propietat de La Caixa situada per sota de la carretera C-31, Mas-Colell ha dit que fins i tot han reduït el límit màxim d'ús residencial en aquesta zona, que passa dels 318.000 metres quadrats del planejament actual a 283.000 metres quadrats.
Però aquesta reducció té matisos i no són menors. Tot i que es redueix la superfície per construir-hi habitatges, s'habiliten 218.000 metres quadrats on es podrà fer un mixt d'ús residencial i turístic. És a dir, els pisos que es podrien construir actualment si es demanessin llicències podrien ser apartaments turístics i fins i tot s'hi podrien construir hotels.
El resultat: on La Caixa –o qui li adquireixi els terrenys– podia construir 318.000 metres quadrats per a ús residencial ara podrà promoure 500.000 metres per a residencial i turístic. L'objectiu és que a la zona també s'hi pugui promoure activitat econòmica.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.