Els condemnats pel 4-F creuen que hi ha noves proves per reobrir el cas

Els condemnats pel cas 4-F han exigit avui a les institucions que tornin a examinar els fets a la llum del documental Ciutat morta, que es va retransmetre dissabte a la televisió pública catalana. Els familiars i els advocats que els donen suport creuen que la Fiscalia ha d'actuar d'ofici –una cosa que el ministeri públic ja ha descartat– i confien que apareguin noves proves que permetin reobrir el cas. En concret, han subratllat l'existència d'un testimoni que, suposadament, sap qui és la persona que el 4 de febrer del 2006 va llançar un objecte que va deixar en coma un agent de la Guàrdia Urbana a Barcelona.

En una roda de premsa multitudinària, un dels directors de Ciutat morta, Xapo Ortega, ha detallat que ell i altres persones van tenir una reunió amb aquest testimoni el 2012. L'home, segons ha explicat Ortega, va contactar amb els advocats de la defensa després de saber que Patricia Heras, una de les condemnades, s'havia suïcidat després de la seva estada a la presó. Després de diversos intents fallits, el testimoni va accedir a parlar amb Ortega, amb l'advocat Jaume Asens i amb el periodista Jesús Rodríguez. “Ens va explicar que coneixia la persona que havia llançat el test. Tenia por però va decidir explicar-ho després del suïcidi de Patri”.

El suposat testimoni va ser entrevistat i filmat, però els directors van decidir no incloure'l al documental. Ara estan valorant si fer pública aquesta entrevista, encara que protegint la seva identitat. “Ell no va voler que la seva imatge transcendís. A més, era només la seva paraula, i això podia generar dubtes sobre la resta del documental. Però aquesta persona existeix”, segons Ortega. El director ha afegit que hi va haver una reunió amb la Fiscalia en la qual es va exposar l'existència d'aquest testimoni i que el ministeri públic no va fer res sobre el tema.

La reobertura d'un cas que està sentenciat pel Tribunal Suprem (i amb les penes de presó ja complertes) és excepcional. Els condemnats, no obstant això, confien en aquesta possibilitat. En els propers dies, els advocats de la defensa tornaran a contactar amb aquest testimoni per verificar si està disposat a declarar davant la Fiscalia. Les famílies dels condemnats, no obstant això, consideren que no és l'únic element sobre el qual ha de pivotar una eventual reobertura del cas. “No tot depèn d'aquesta persona. Hi ha prou elements per indagar”, ha explicat la lletrada Laia Serra, de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Serra considera que el documental “ha tornat a posar ombres de dubte sobre la gestió del 4-F”. L'advocat Andrés García Berrio ha celebrat que l'Ajuntament de Barcelona examini el cas. “Si hi va haver informes, han de ser en algun lloc”.

García al·ludia així a un presumpte informe de la Guàrdia Urbana –l'existència del qual no ha estat confirmada, i que mai va obrar en la causa judicial– en el qual, segons els familiars, s'esmenta una tesi diferent: que les ferides a l'agent van ser causades per un test llançat des d'un balcó on se celebrava una festa. Rodrigo Lanza i la resta dels condemnats van ser detinguts al carrer i, segons la versió oficial, van llançar una pedra a l'agent. La família creu, en tot cas, que aquest informe és el motiu pel qual l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, va sostenir en un primer moment que el test havia causat les lesions. “Algú a l'Ajuntament va donar l'ordre d'esborrar proves”, ha explicat la mare del principal condemnat, Mariana Huidobro, que ha acusat les institucions d'orquestrar un “muntatge” que va condemnar injustament el seu fill. Els familiars han reiterat que la investigació judicial va estar plena d'irregularitats i han denunciat, en concret, que la jutgessa els va denegar practicar nombroses proves.

Rodrigo Lanza, principal condemnat pel cas 4-F, s'ha mostrat esperançat en una reobertura per aconseguir la “venjança” que, segons el seu parer, passa per una sola cosa: “Que se sàpiga la veritat. És important que en altres casos es posi en dubte la versió oficial i s'escolti la gent a peu de carrer”, ha explicat en la seva intervenció, esquitxada per llàgrimes.

“La mort de la Patri és irreparable. El millor homenatge que li podem fer és que se sàpiga la veritat”, ha assenyalat Silvia, amiga de Patricia Heras, la jove que també va ser condemnada pel 4-F i que va acabar suïcidant-se després del seu pas per la presó. Silvia ha expressat la seva “solidaritat” amb la família de l'agent que va resultar ferit, que considera també “víctima del muntatge”, i ha explicat que ahir la van acomiadar de la seva feina com a advocada en una empresa de serveis per la seva participació aCiutat morta.

Per una altra parta, el diputat de la CUP Quim Arrufat ha anunciat la intenció de la seva formació de portar el documental fins al Parlament de Catalunya. Arrufat ha assegurat que valoraran quina fórmula és l’adient per dur-ho a terme i també si els afectats estan disposats a fer-ho. 

El parlamentari ha celebrat la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de portar el cas a la Fiscalia, però considera que en el fons els partits no tenen cap ganes que es reobri l’expedient, ja que el 4-F “apunta a responsabilitats polítiques dins l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana i de les instancies judicials”, ha afegit en una entrevista a TV-3.